Les primeres calors de la primavera han començat arribar,
els prats baixos comencen a despertar
amb colors de primavera, però aquest any les nevades generoses han
deixat les muntanyes ben curulles de neu que de mica en mica la primavera és fa
notar als Pirineus.
El hivern tan generós de neu però ha provocat el que feia molts anys que no passava, els
accidents per allaus. Tots els practicants d’esports d’hivern sabem molt be
aquest risc que s’assumeix al
desembolupar la nostra activitat en aquest context de perillositat, però en mes
o menys maneres alguns la afronten. Ningú n’està exclòs per molta experiència en el tema que siguis, tenim alguns casos molt
concrets en els accidents ocorreguts aquesta temporada, però això no deixa que
una bona conducta i prevenció faci que la sortida a muntanya és porti a bon
termini. Jo precisament no soc un especialista en el tema i no soc tampoc el
qui per opinar tècnicament sobre el problema dels accidents provocats per allaus,
però recopilant una sèrie d’articles publicats sobre el tema podem treure una sèrie
de passos, que si be és veritat que no ens salven la vida, al menys ens ajudant
una mica a desenvolupar una sortida mes segura, us dono un parell que en semblant
els mes importants des de ja us dic la meva total inexperiència en tractar el
tema, que sempre és millor haver fet algun curs d’allaus i haver llegit algú
del tema. Com be és diu, al igual que en
la carretera, ja molta gent que fa infraccions i en veritat per les infraccions
comeses encara hi ha pocs accidents hi de vegades la gent que va mes prudent en
algun moment paga les infraccions
comeses per altres.
Podríem començar per els aparells de recerca (ARVA), molta
gent el porta, però algú el sap fer funcionar en cas de necessitat? Estem tan
segurs que no ens tocarà que alguns ni se’n
preocupen.
Els informes que és donant cada dia del estat del mantell
nival, per escales de perillositat, algú se’ls mira abans de la sortida per saber
com esta el mantell i la vessant mes segura o perillosa?
Un risc 3 que baixa en qüestió de hores o dies a 2, és assumible
en pendents exposades?
Baixar una pendent que no hem pujat, en mala visibilitat que
comporta no saber com esta el terreny, és una bona opció?
Hem previst una escapatòria en una ruta no prou segura?
Hem sigut previsors en traçar diagonals tan de sortida en
pendent com de pujada?
Deixem espais de seguretat tan en pujades com de baixades
per ser atents a la gent que tenim tan a sobre com a sota nostre?
De vegades el “pow” ens fa perdrà l’oremus, però si la
vessant no és segura és millor fer els girs per on ha baixat el primer i deixar
les filigranes per els mes agosarats.
Be podríem enumerar molts factors i ja s’ha escrit un munt
sobre el tema, Bruce Tremper un famós guia i gran expert americà del tema dels
allaus ens diu ja per acabar el tema per avui:
“Una pendent de 30º
pot ser molt divertida. Reserva el terreny extrem per quan les condicions
siguin extremadament estables. Fuig dels agossarats. Un verdader expert és
humil i pren decisions conservadores.”
TOSSAL DE RUS (VALL DE BOI)
 |
| VALL DE SANT MARTÍ |
 |
| TOSSAL DE RUS |
 |
| PORT DE RUS BAIXANT DEL CIM |
Aquesta setmana santa si ha tingut una cosa és la
inestabilitat del temps i de la neu, les dues coses fan un polvorí. Busquem una
sortida prou segura per el sector de Boi, encara que el temps sembla segur que
no ens deixarà fer gaires coses.
Pugem per la vall de Sant Martí i la deixem per enfilar-nos
per el camí d’estiu cap el Port de Rus (millor seguir per el marge dret del riu
i després girar a la vall de Rus), la vall és ampla i anem pujant plàcidament,
el núvols tapen les muntanyes, de mica en mica anem en sumant que la cosa no pintarà
gaire be. Arribem al Port de Rus sense cap tipus de problema. La ruta que teníem
prevista era seguir la carena cap el Tossal de Rus, pic de la Mina , Tuc de
Moró i baixar per la vall de sant Martí, però noi, un cop arribats al primer
cim (Tossal de Rus) i veient que no veiem res optem per girar cua. El descens
el fem mes a l’esquerra de per on hem pujat, però la neu esta penosa, solsament
a mitja baixada la cosa no és fa millor per esquiar.
CAP DE RASPES ROIES - PIC DE MORÓ (VALL DE BOI)
Si ahir feia un dia a mitges dites, avui al mati fa un negre
colpidor, son quasi les deu del mati i no sabem si tocar el dos cap a casa o
que fer. Optem per pujar a les pistes
per veurà si al menys estirem les cames.
No sortim ni del cotxe, neu i vent, que fem?.. Esperem un a estona....que
fem?..... Va 5 minuts....va toquem el dos!!!!....espereu-ho!!! una clariana!!!!....provem? ....vinga esquís
al peus i anem pujant per el sector que tenen les pistes tancades, els núvols
van i venent, inclòs fa caloreta, la nevada de la nit a deixat el sector tancat
de les pistes fenomenal, obrim traçada
per sota el Bony de les Pales i d’aquí arribem al coll que mana cap a la vall
de sant Martí, seguim pujant ja amb mes vent cap el Raspes Roies, ens amaguem a
sota una muntanya de neu per protegir-nos del vent i traurà pells. Les intencions
eren unes, però degut a la inseguretat del temps i l’hora que hem sortit ens
fan canviar les idees, anem cap el Tuc del Moró i baixem per el coll cap a la
vall, traiem pells i pugem de nou cap el coll que dona a les pistes. Bona i brutal baixada per les pistes encara
verges.
 |
| LO PRESI, AL FONS VALL DE MALANYEU |
 |
| BAIXADA DEL COLL DEL TURO DE MORÓ |
 |
| REGI OBRINT TRAÇA AL SEGONT COLL |
 |
| JOSE |
 |
| EL NOI DEL MONTSENY |
 |
| J.J PADNON |
 |
REGI
|
En aquesta sortida hem sigut: Lo Presi, Benet, Lius, Jose, Sebes, Regi, J.j
Padnon i jo mateix.
I be per anar acabant, s’ensuma la Primavera Catalana, tenim
neu a dojo molt a prop, encara podem fer sortides al costat de casa aquí us
deixo com esta la Cerdanya i el Capcir des de el Mont Llaret. (aquestes fotos
varen ser fetes el únic dia ben bo de tota la Pasqua, el diumenge)
 |
| a l'esquerra Pics Roigs i Carlit, Mont Llaret a la dreta |
 |
| De esquerra a dreta: Pic de la Grava, Portella de Catalunya, Peric i Petit Peric, Morters |
 |
| De esquerra a dreta: La Molina, Masella, plenes de neu, Cadí i Bolloses |
 |
| Pirineu oriental amb neu però mes ventat |
