Els “buscadors de pow”
tenen certa similitud amb els “surfers”, buscant en lloc adequat, el moment adequat per
encarrilar la sortida, mirant i remirant els
dades meteorològiques, uns amb la
neu i els altres amb les grans ones, de vegades però, desprès de moltes
informacions obtingudes la cosa fa llufa i la emprenyada és superior, però
hi han vegades que la providència et
porta al lloc idoni en el moment idoni, és llavors quan la penya troba el seu objectiu.
Aquest és el cas d’aquesta setmana, be ja en portem moltes
en situacions difícils de controlar, però aquesta anàvem al límit, unes nevades
de tarda –nit, un mati que ja veuríem si és resoldria amb bon temps, degut a
tot això molta penya és tira enrere i sols som tres: en J.j Padnon, en Seques que aquest any no ha fet gaires
sortides i vol provar sort i jo, i res, cap a Vallter s’ha dit.
Un cop arribats a les pistes patim per que sembla que no hem
encertat, dia ventós i núvols de retenció al nord, enfocarem doncs cap el coll
de la Marrana i si cal recularem.
Però com per art de màgia abans de arribar al coll, s’obre
el cel i para el vent, al davant el Bastiments amb una pala que ja intuïm per
el neguit que allà hi ha el pow-pow. Comencem a enfilar rapit, deixem enrere en
Sekes que anirà al seu ritma, no arribem ni al cim, nosaltres anem a l’ho
nostre, pells fora i a xalar, impressionant, per d’arrere ens venent d’altres i
cadascun tria la seva línia, això és una passada!!! Veiem en Seques que encara
esta pujant, arribem a baix de la pala, fora pells i de nou cap a munt, estem
ben sonats, veiem en Sekes que comença a baixar, arribem a dalt de nou, pells
fora i tornem-hi fins trobar al Sekes.
Però la gresca no s’ha acabat, anirem cap a Coma de Vaca, convencem
al Seques de venir, que no és fa pregar gairei de nou, pastis blanc, de nou pow i així
anem tirant per la vall fins que la cosa ja planeja. És hora de fer un menjuc,
fa caloreta , fa sol i neva una mica, ja surten alguns núvols per el sector
nord, és hora de tornar a remuntar.
Ha sigut una gran jornada, el sector de Coma de Vaca esta a
petar de neu, Tirapits, Infern, tot el cercla i la vall curulla de neu. Arribem
a dalt la Marranan i una ultima ullada a les muntanyes, el Bastiments petat per
tot arreu, sector de la Dona i Mantet mes ventat, així doncs no cal anar massa
lluny per trobar de moment bona neu.
Ah! i al final 1400
metres de desnivell positiu.
 |
| ventada al Gra de Fajol |
 |
| J.j Padnon |
 |
| el noi de Milany Sekes |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada