Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 18 de març del 2018

Bastiments 2 i Coma de Vaca



Els “buscadors de pow”  tenen certa similitud amb els “surfers”, buscant  en lloc adequat, el moment adequat per encarrilar la sortida, mirant i remirant els  dades  meteorològiques, uns amb la neu i els altres amb les grans ones, de vegades però, desprès de moltes informacions obtingudes la cosa fa llufa i la emprenyada és superior, però hi  han vegades que la providència et porta al lloc idoni en el moment idoni, és llavors quan la penya  troba el seu objectiu.
Aquest és el cas d’aquesta setmana, be ja en portem moltes en situacions difícils de controlar, però aquesta anàvem al límit, unes nevades de tarda –nit, un mati que ja veuríem si és resoldria amb bon temps, degut a tot això molta penya és tira enrere i sols som tres: en J.j Padnon, en  Seques que aquest any no ha fet gaires sortides i vol provar sort i jo, i res, cap a Vallter s’ha dit.
Un cop arribats a les pistes patim per que sembla que no hem encertat, dia ventós i núvols de retenció al nord, enfocarem doncs cap el coll de la Marrana i si cal recularem.
Però com per art de màgia abans de arribar al coll, s’obre el cel i para el vent, al davant el Bastiments amb una pala que ja intuïm per el neguit que allà hi ha el pow-pow. Comencem a enfilar rapit, deixem enrere en Sekes que anirà al seu ritma, no arribem ni al cim, nosaltres anem a l’ho nostre, pells fora i a xalar, impressionant, per d’arrere ens venent d’altres i cadascun tria la seva línia, això és una passada!!! Veiem en Seques que encara esta pujant, arribem a baix de la pala, fora pells i de nou cap a munt, estem ben sonats, veiem en Sekes que comença a baixar, arribem a dalt de nou, pells fora i tornem-hi fins trobar al Sekes.
Però la gresca no s’ha acabat, anirem cap a Coma de Vaca, convencem al Seques de venir, que no és fa pregar  gairei de nou, pastis blanc, de nou pow i així anem tirant per la vall fins que la cosa ja planeja. És hora de fer un menjuc, fa caloreta , fa sol i neva una mica, ja surten alguns núvols per el sector nord, és hora de tornar a remuntar.
Ha sigut una gran jornada, el sector de Coma de Vaca esta a petar de neu, Tirapits, Infern, tot el cercla i la vall curulla de neu. Arribem a dalt la Marranan i una ultima ullada a les muntanyes, el Bastiments petat per tot arreu, sector de la Dona i Mantet mes ventat, així doncs no cal anar massa lluny per trobar de moment bona neu.
 Ah! i al final 1400 metres de desnivell positiu.



ventada al Gra de Fajol










J.j Padnon

el noi de Milany Sekes






diumenge, 11 de març del 2018

Un dia salvat, el Roc de les Ombres



La Cerdanya esta plena de núvols i boires, un dia complicat per fer la sortida, al vespre a plogut i la neu no deu estar en gaires condicions això a mes del que suposa per el risc d’allaus si tenim en compte la quantitat de neu que tenim en les muntanyes, en resum un dia molt difícil de pronosticar en la nostre ruta a fer.
Un cop repassades les nostres probabilitats per fer la sortida, optem per endinsar-nos a la vall de Porte que sembla que hi hagi una mica de cel obert al fons, doncs cap allà que hi anem.
Ai las!! Però quan arribem al coll de Puymorens, no veiem res la boira és molt espessa, els plans en orris, optem per recular i anar si mes no a fer una mica d’entrenament per pistes a Masella si mes no. Un cop anem baixant del coll optem per deixar els cotxes al aparcament de baix de les pistes de Porte i fer quelcom per allà les pistes.
Una mica desanimats per el temps, anem pujant de dret per el bosc en direcció cap a l’Estanyol, curiosament el temps és va obrint i deixa pas a la calor i a veurà els primers ratjos de sol, encara podrem fer algú, enfilem vers el coll que ens queda a l’esquerra, la pendent és va redreçant i anem valorant el millor pas doncs tenim molta neu pesada i en alguns llocs el pal se’ns enfonsa. Un cop arribats al coll remuntem vers el Pic de les Ombres. Tenim una bona perspectiva de la zona, els núvols van i venent, encara pensem a fer una petita volta per la petita vall de Font Freda, però de cop i volta estem rodejats de núvols i boires, caldrà tocar el dos, encara com hem pogut fer alguna cosa. La baixada esta millor del que ens pensàvem, neu humida però encara prou disfrutona. Un cop a les pistes, optem per de nou provar sort i tirar cap al Pic de la Mina, fa molta calor, i de tant en tant ens va plovent a sobre, però anem seguint fins pràcticament els peus de la pala final, a on el vent que no hem tingut en tot el dia i la mala visibilitat ens fan tirar enrere.
Al fons estem contents, doncs donàvem el dia per ben perdut i encara  hem pogut fer alguna cosa en una jornada de tanta incertesa meteorològica, també hem  evitat el temible vent que auguràvem gracies a les prediccions del meteoròleg, J.J Padnon, doncs hem encertar el lloc que en tota la jornada quasi no n’hem tingut ni gota de vent, i fins i  tot hem fet 1400 metres de desnivell.

Fórem el Eladi, Regi, J.j Padnon, Benet, Lo Presi i jo.





coll de l'Ombra

Pic de Fontfreda i coll de Jonction



Pic del Roc de les Ombres


J.J Padnon

Eladi

el noi del Montseny Benet







La neu, quan apareix excepcionalment en els nostres
escenaris quotidians, és un espectacle insòlit i bell,
que no pots deixar de contemplar. Ens hi quedem
embadelits i seríer capaços de passar-hi hores, en
actitud contemplativa.
El ritme frenètic s'alenteix i tot és estètic. Els flocs
van caient a un ritme calmós, com si ballessin una
melodia lenta. Les teulades i les baranes del balcó
cobertes de neu, com una sanefa blanca. I aquesta 
sensació irreal que ens fa allarga la mà per compro-
var que les volves són reals.
En definitiva, em reconforta constatar que, en l'era
de les xarxes solcials, del Mobile World Congress,
de les pel-lícules amb efectes especials de milions
de dòlars, cal rendir-se a l'evidència que no hi ha
espectacle més poderós que el de la naturales sensa
artificis. El mar embravit, una boira densa, una tem-
pesta elèctrica, la neu. Qui pot resistir-s'hi?.

(extret del diari ARA)