Cap de setmana d’aquells difícils de pronosticar meteorològicament
parlant, d’aquells magres dels que és tenen que agafar les hores de sortida en pinces.
En la practica teníem que fer una cosa però al final la cosa és complica i
tenim que tirar de logística.
Fem nit total la colla, doncs és una sortida del Grup de
Muntanya d’Argentona, al alberg refugi Pere Carné (*) a la Molina, ja veiem i
sabem que la cosa esta complicada, però al mati de mentres esmorzem anem veient
per les finestres que la cosa no va be, el vent bufa de valent i totes les
muntanyes del sector nord estan amb el torb, no sabem que fer però decidim
tirar endavant i sortir a buscar el terreny idoni per fer una volteta.
Un cop sortits de Puigcerdà ens parem dels cotxes i mirem com
esta la cosa, sols tenim una escletxa de sol que va del Cadí al Puigmal, doncs
anirem cap els boscos de l’antiga estació d’esquí de Puigmal 2000, ara tancades
des de fa alguns anys.
Un cop a lloc, parcer la carretera ben neta de neu, ens
adonem que el Puigmal esta mes paladot que el cul de un micu i que ara per ara aquí
no fa vent, doncs vingué que algú farem. Pugem per dins el bosc ben curull de
neu fins sortir a la carena, anem progressant tota la colla a bon ritma, però
ai las!! Sobre la cota 2300, el vent bufa de valent mes el fred la sensació és
del tot desagradable, volíem baixar cap a Vallcebollère i tornar a remuntar cap
la Tossa dels Lladres, però optem per ser prudents doncs els núvols és mouen en
rapidesa. Baixem uns metres sense treure pells i ens fiquem dins una petita
caseta de les antigues pistes, la cosa a dins esta plena de gent mes nosaltres
sembla ben be el “Cabina dels Germans Marx”. Mengem una mica i ens recuperem del
fred i tirem ràpidament cap avall de on hem vingut, un cop havent perdut alçada
tornem a posar pells i remuntem per entre pins per la Serra de l’Artiga, fins
situar-nos a un petit promontori de on surt en unes cadires de l’estació, traiem
pells i cap avall, però ho farem per el marge esquerra de la pista per dins un
bosc a on xalem de valent per neu pols. En un moment donat ens situem per d’amunt
del aparcament de l’estació i baixem tot decidits per un tallafocs fins baix de
tot.
En fi, amb treballat la situació difícil del temps que teníem
i encara ens en vàrem sortir prou be, algú és algú.
Gent que vàrem participar en la fredolica sortida: Eladi,
Mario, Lu Marzo, J.J Padnon, Regi, el noi del Montseny benet, Lo Presi, Artur,
Txubi, Angi i jo.
(*) Alberg Refugi Pere Carné. Molt “cuqui” net i polit, però
amb preus mes de hotel que de refugi, nosaltres vàrem dormir a l’habitació que
en diuen, Vip?, però que és tipus refugi total.
Sopar correcta, però sense opcions si tas quedat en gana d’allò
de: “podríem posar una mica mes de...”. Esmorzar mes tipus refu d’alta muntanya
que de hotel.
I avui acabo amb un llibre que és una petita joia per tota
la gent que fa muntanya hivernal: “Avalanchas,
nociones imprescindibles” de Bruce Tremper (Ediciones Verticalidad).
Hi ha molts llibres sobre aquest tema, molts d’ells
complicats per persones poc avesades en aquest temes geològics , es a dir espessos,
però al davant nostre tenim un manual que podria ser quasi imprescindible per
entendre el tema i saber desenvolupar-se per el mitja nevat. Molts gràfics i fotos entenedores, lletra
petita però que un cop comences difícil és deixar-lo.
Bruce Tremper, és un gran professional del tema, tota la
seva vida a treballat en temes de allaus, en diferentes estacions d’esquí i parcs nacionals com Gran Teton o Nacional
Glacier, així com en el Centre de Predicció d’Allaus d’Alaska, també ha
participar en documentals per diferents cadenes de televisió dels Estats Units.
En resum, el seu llibre ha batut record en ventes i és una
obra de referencia. No us el podeu perdrà.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada