“Hace diecisiete años
que hago este trayecto y és la primera vez que veo tanta nieve”.
El “pica-pica “de la Renfe
( Trajecte Puigcerdà
– BCN)
Seguim doncs traient de les estanteries de la nostre
biblioteca ressenyes de rutes d’aquelles que és feien abans com i havia neu,
com és el cas d’aquest any. Aquest cop hem tornat a fullejar el llibre de “La
Vall de Núria. Balandrau-Taga-Puigllançada) de Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, de les clàssiques guies de la CEC, aquesta escrita per Manel Brochs
i Francesc Xavier Gregori i m’ha vingut a la idea després de mirar un sector
que quasi mai i anem per manca de neu que és el sector que quant pugem per la
Collada de Toses ens queda tot pujant a l’esquerra, una sèrie de turons
arrodonits que van de la Serra de Montgrony fins el Puigllançada, doncs perquè no ara que podem
fer-ho a mes aprofitant que a la Molina i tenim neu fins l’estació, provar de
fer una d’aquelles travesses que nomes és poden fer un cop . Aconsegueixo convença sense gaire esforç, a dos companys per l’aventura,
J.j Padnon i Lo Presi, agafem el divendres festa doncs el pronòstic de
Meteomuntanya donen com a dia sense vent, important doncs la major par de la
ruta ho fem per carena, sense fred, núvol però sense pluja, vinga dons provarem
de fer la “Travessa Campelles a la Molina, o a l’ estació de tren de la Molina”.
Ens porta a Campelles el lloc de la sortida el taxi de Ribes
(Jordi 637215255)el dia és gris i espurneja una mica, el taxi ens deixa una
mica mes enllà del poble just al costat del cementiri i lloc a on ja trobem la
pista colgada de neu, ens acomiadem del taxista i ja ens posem els esquís.
Seguim per la pista amb traça feta per raquetes cosa que ens facilita molt la
feina doncs la neu esta pastetes i de molt difícil obrir traça, podríem escurçar
la pista fen dreceres però és mes còmoda fer marrades per la pista que no escarrassar-nos
obrin traça. En principi anem seguint les marques que ens portarien a Nevà i així
arribem al refugi del Pla dels Prats, d’aquí deixem la pista principal i ja ara
si en forta pujada per bosc que encara trobem traçat per les raquetes fins
trobar-nos al refugi de la Covil, el
plugim comença a ser pluja intensa, ens en
recordem dels de la Meteomuntanya, entrem al refugi que esta net i acollidor,
estem força mullats, però per sort trobem llenya seca i que porto un encenedor
a la motxilla. El Presi no s’ho pensa i ens prepara un bon foc, qui ens ho
hauria de dir, mig mati al costat de una bona llar de foc, el tres assentats en
un troncs fen petar la xerrada, s’hi ho haguéssim sabut portem unes botifarres.
La cosa no amaina, anem mirant per els mòbils el radar (facilitats
de les noves tecnologies), per mirar quant podrem sortir, el temps passa i ja
veiem que la travessa la tindrem que desdir, però la millor opció serà pujar a
la carena i baixar per Navà, doncs per Campelles la baixada és penosa i a mes
el cotxa el tenim a Ribes, al menys de Navà podem baixar a Planaoles i agafar
el tren.
Fa dues hores que esperem el moment, el radar ens recomana
sortir, amb el cos escalfat deixem el caliu del refugi que tan amb gaudit i
enfilem la dreta pala cap el Pic del
Covil (2001m), anem seguint per la carena obrin traça cap el coll de Coma
Ermada i el Cim de Costa Pubilla(2053m), baixem sense treure pells cap el Coll
de la Bona, aquí tenim que ja decidir si baixar cap a Nevà o seguir amb l’
establer, però cosa curiosa per el sector del Berguedà, esta ben serè i els núvols
s’han quedat cap el sector de Núria, contem el temps que ens queda per fer la
travessa, la cosa ens be ven justa, però optem per seguir el que teníem previst,
ara però tindrem que anar amb la marxa mes rapida.
La carena va fen pujades i baixades per cims i colls, les
vistes son fenomenals, comença a sortir el sol , la calor és fa notar, Pedra
Picada, Serrat del Paravent, Serrat de la Moixera... ja ens acostem el
Puigllançada ja el tenim mes a prop, com a prop tenim una gran quantitat de
figures que ens miren, son isards potser no havíem vist mai tants de
junts. Ja veiem la carretera de
Castellar de n’Hug, el dia de cop i volta és tapa, però ja ho tenim, estem al Cap de la Creueta(2066m), traiem
pells i comencem a baixar, no veiem el contrast de la neu i la cosa és fa molt
feixuga, arribem al fons del torrent i tornem a posar pells per anar en
direcció a la carretera, el temps és complica amb pluja, farem els dos kilòmetres
que ens quedem per arribar als Alabaus per carretera per no perdrà temps.
Arribem a l’estació i anem a buscar una pista que tot faldejant la muntanya ens
portada a cap a Roc Blanc i d’aquí traiem pells per anar cap dalt de la pista
de l’Estadi i d’aquí anar a buscar l’antiga pista que antigament baixava cap a
l’estació.
Encara i han les velles cadires, l’antiga estació inter
mitja, quins records !!, anem baixant entre xalets, ens tenim que treure de
tant en tant els esquís doncs han netejat algun camí o tenim que travessar la
carretera, però a la fi tenim l’estació a tocar, es va fent fosc, hem arribat
justets, molt contents i feliços doncs ho hem aconseguit , això que quant estàvem
a la cabana no donàvem res per el dia de avui. Ara toca esperar el tren, dins l’estació s’està calentó, hem anat a
buscar uns entrepans de truita i unes cerveses, llencem a la paperera la capa
rosa de plàstic que és va trobar el Presi a la cabana i que l’hi ha servit per
que la motxilla no és mulli. Arriba el tren que ens portarà a Ribes, a dins una
bona caloreta llàstima que el trajecte sigui tan curt si no hi faríem una bona becaina,
total ja fa 10 hores que hem sortit.
Ruta realitzada per J.j Padnon, Lo Presi i jo. Realitzada en
8 hores, mes dues de repòs al refugi, en 28 kilòmetres i 1500 metres de desnivell.
 |
| Refugi de la Covil |
 |
| Costa Pubilla |
 |
| baixant del Cap de la Creueta |
 |
| Lo Presi, carretera Castellar de n'Hug |
 |
| antiga estació inter mitja de la Molina |
 |
| J.J Padnon i Lo Presi a l'estació de la Molina |
Quina guapada de travessa. Sou unes machines !!
ResponEliminaLius