Puigllançada la Tossa d'Alp, anar i tornar.

No se el que verdaderament passa, és com un virus letal que esdevé a la gent que en un moment donat veu en qualsevol pantalla que esta nevant copiosament i és en aquell precis moment com les seves conductes deixant de ser totalment normals i poden esdevenir perilloses, addictes a una droga molt perillosa, això és el que passa als que veuen imatges de nevades copioses. Son sers que després de haver viscut moments intensos en paisatges completament  nevats volent tornar a descobrir les sensacions dels ambients silenciosos, el obrir traça fonda sobre el mantell blanc, els boscos, els arbres colgats i el llisca en neu profunda . Son unes sensacions senzilles, quasi primitives de un retorn a la naturalesa en estat pur.

Això és el que va passar aquest divendres, una bona nevada, uns addictes que nomes envien missatges per veurà on va la tribu, comprovar partes del temps, a on ha caigut mes, a on serà mes segur, en fi, el mateix ritual com si fos la primera vegada això que ja ho han viscut moltes mes, però és igual el virus torna actuar en els seus caps i per molt que diguin de fred o mal temps ja els tenim preparats al dia següent a primera hora del mati, nets i polits per acceptar el que tots ells ja saben que son malalts, que tenen un virus, que és incurable i que solament és soluciona amb una cosa....el anar a tastar el “ pow-pow”.

Ho teníem que anar a provar, faria vent, el dia no seria bo, teníem que anar en terreny segur, però estàvem allà, la tribu, de nou els boscos ens cridant, els espais oberts ens demanaven i després tots en acabar, trinxats i contents, amb la cara amb un somrís, esperan de nou que el cos torni a sentir la crida del virus letal.

Vàrem ser la Regi, el Txubi “en ratafia”, Eladi, Benet “el noi del Montseny”, Lo Presi, el J.j Padnon i jo. Total 20 km i 1800 de desnivell.

I per acabar hem venen les paraules de Frijof Nansen  (Groenlàndia 1897):

“És difícil d’imaginar rés més gratificador i estimulant que lliscar ràpidament pels boscos nevats amb l’agilitat d’un ocell, amb el fred aire de l’hivern acariciant el nostres ulls, les branques dels avets a les nostres galtes. Mentrestant, el cervell i els músculs s’esforcen per evitar l’obstacle inesperat que en qualsevol moment pot  interposar-se en el nostre camí. No és com si la vida cultural s’esborrés de cop dels nostres pensaments i es quedés al darrera, com ho ha fet l’aire de la ciutat?. Hom identifica els esquís i la nostra natura com formant una sola cosa. Això desenvolupa no sols el cos, sinó també l’esperit, i té per el nostre poble una profunda significació més del que molts puguin sospitar.” 

amb en Ramon Bote el jefe de Masella

Read More

A la recerca de la Pols Blanca

Ens trobem tots al bar de la Serradora, a Sant Pau de Seguries per esmorzar, lloc de trobada de molta gent de la zona d’Skimo i l’hi preguntem al noi del bar com esta el tema per Ulldeter, ens recomana que el millor sector es el  francès de Mantet, doncs el vent a fet de les seves en altres sectors.

Tenim les hores contades a partir de mig dia i aura canvi de temps, venent mes nevades, per altre canto el factor afecta la duració de les pastilles no sabem el temps que ens faran efecta.

En fi, som al primer aparcament de les pistes i enfilem per dins el torrent que hem traça ja feta enfila cap a la portella de Mentet, en aquest punt no som els únics doncs i trobem munió de gent, això si de moment els únics que en aquell moment trèiem pells i baixem el coll en direcció a la ampla vall que mena al bonic poble de Mentet. 

Des de dalt el coll i abans de baixar hem vist a ma dreta un petit cim per sobre de la Jaça del Xai, una mica mes amunt de la Cabana dels Alemanys, que no sabem perquè però ens ha fet una premonició de que hi puguem trobar el anhelat i desitjat “ pow”.  Be però seguim, baixem de la portella i després dels primers metres mes inclinats  entrem ja a la vall, la neu fa un canvi brutal i penós, “crostó”!!!, els ànims cauen com els efectes de les medicines, però anem seguint i perseverant, a mesura que anem baixant i anem trobant arbrets la neu comença a canviar, trobem uns que pugen en cara de felicitat els i preguntem per el tema que tots sabem i ens diuen el que nosaltres esperàvem....sota el cimet i en el bosc i ha el que busquem, la traça ja esta feta per pujar, ole!!! Anem doncs cap el sector del bosc dels Collets Verds.

Anem baixant rapits, però a mesura que ens acostem, per entre el bosc sols sentim crits , riures, xisclets....i quant trobem la traça de pujada, ja veiem de on venien, de entre el bosc surten uns colgats de neu per tot arreu i amb el somriure ampla de orella a orella, no cal dir res mes, encara que ells ens diuen que la neu esta de pena, la qüestió que ells i tornen, i nosaltres posem pells i cap a munt. A mesura que anem guanyant alçada veiem tot el pastis encara verge entre el bosc, la cosa promet i ens anima anar d’apresa per arribar a dalt la carena.

Un cop dalt trèiem pells i cadascun  estria una línia de baixada , comença l’espectacle del “pow-pow”, enrere queden els grips, ara tot soc crits de nosaltres i dels altres que encara estan baixant. Anem xalant d’allò mes per entre els arbres fins arribar de nou al rierol, continuem baixant ja en direcció als plans de la Jaça del Xai que no arribem per tornar a posar pells i tornar a remuntar cap a la carena, el temps va canviant a poc a poc, no dona gaires possibilitats, seguirem la carena fins el Pic de la Baga de la Portella, treure pells i baixem per el torrent de la Portella de Mantet amb bona i rapida neu fins de nou a l’aparcament.

Hem trobat la cirereta del pastis, ho hem donat tot però ara tornem a sentir-nos cansats i engripats. Ha estat una bona descoberta en un indret secret de pow.

Portella de Mentet i la ruta del pow-pow

Vall de Mentet 

J.J Padnon primers girs sota la Portella

Lo Presi

Artur

Regi al bosc

remuntem vers els Collets verds

bona traça

al fons Serra de la Gallina

a dalt dels Collets

Eladi, tot ple de claus i cargols en un genoll, però una maquina del pow

Lo Presi fen linea entre els pins

Txubi ( en Ratafia) malalt però donant-ho tot

retorn

Vàrem fer la sortida dins del cicle de sortides d’esquí de muntanya del GMA: Regi, Txubi (alies en Ratafia), Lo Presi, Eladio ( del tot recuperat), Artur, J.J Padnon i jo.

Moltes gracies Eladi per enviar la foto

Read More

Sortides Nadalenques de SKIMO al Capcir

Han arribat les nevades al sector mes nord del Pirineu Oriental, però acompanyades cada dia de vent fort i després de un canvi sopat de temperatures, això ha fet que la neu a part de un dia de “pow” els demes dies ens trobem amb un mantell transformat, amb neu crosta i neu pesada humida, a mes en pendents redreçats aquesta neu nova esta sobre una capa de neu endurida que  pronostica lliscaments esporàdics.

En resum el vent a treballats força el mantell, obagues amb un bon “crostó” i les cares sud el sol encara no calenta prou per estovar la neu i la cosa esta un pel magra. Per altre canto, els cims comencen a estar força ventats.

El primer dia i després de una nevada nocturna, tenim una petita finestra de bon temps al sector sud de la Cerdanya, el nord esta en torb. Anem a la Tossa d’Alp que fa encara sol, això si a petar de gent que va a pistes, tardem una bona estona per arribar a Coma Oriola. Esquís al peus i cap a munt, anem per la pista que esta mes a la dreta i que esta tancada, Isards, bona per pujar però no per baixar. Arribem a dalt, avui som força colla i tirem rapit avall doncs el temps ja comença a canviar.

Varem ser en la sortida: Txubi, Artur, Lidia,Lu Marzo, Regina, Lius, Presi, J.J padnon, Lo Presi. 

PUIGBALADOR.- 

La nit a estat nevant força i el temps no pinta gens be avui, decidim però anar a buscar el “pow” a les pistes de Puigbalador. Ens consta l’ho nostre arribarí doncs les carreteres estan força malament per la neu caiguda i molts cotxes estan “pillats”. Així doncs amb penes i treballs arribem a l’estació buida de gent, doncs actualment estan tancades, nosaltres i un munt de neu pols, be i alguns altres esquiadors de muntanya. El paisatge esta sublim, el dia de moment aguanta, però al encarrilar la pujada al Pic del Genibre, la cosa és complica, forta ventada i neu a sac, optem per baixar per el costat de les pilones del remuntador, doncs no veiem res, boí així la neu esta d’allò que en diem “pow-pow”. Tirem cap avall ara que hem trobar una pista. Però quasi arribant al cap de baix de l’estació i amb una forta nevada, no podem desistir de tornar a provar de baixar per una de les millors pistes de l’estació “les Crestes”, tornem doncs a pujar cap a dalt del Serrat Negre, un cop a dalt i ja desprotegits del bosc el vent és converteix en torb, trobem una caseta de dalt dels remuntadors que esta oberta i entrem, per sorpresa esta plena de francesos, arrecerats del vendaval. Estem tots coberts de neu, tot el que portem esta xop, però esperem el moment que no venti per baixar. Ens preparem, tot a punt, el vent no afluixa....ho intentem? Vinga doncs!!! Sortim de la casetas els cops vent son forts però un cop comencem a baixar els arbres ens protegeixen de les envestides del vent, la cosa encalma i al davant nostre tenim un descens espectacular per una pista verge amb una gran quantitat de neu pow, sols per nosaltres.

Hem petit una bona estona, però al final amb pogut xalar i de valent del únic pow d’aquest dies.

Varem patir: Lius, Lo Presi,Regi i jo.

INTENT PETIT PERIC.-

Dia de sol i menys fred, però el vent a mesura que anem pujant per l’itinerari de Skimo de Formigueres és va fent mes pales, de nou ensumem “pringada”. Arribem a dalt el telecadira de la Serra de Mauri, ara be el tros pitjor i mes desprotegit, la ventada és important i fins que no traiem el nas i les pells per baixar cap a Camporells, la cosa no és gaire afalagadora. Un cop anem baixant ja no notem el vent i encara podem tastar una mica de bona neu i caloreta. Arribem al refugi, aquest colgat completament, els guardes acaben d’arribar i tenen força feina per treure neu de les portes per poder entrar. Comentem com esta la ruta per baixar cap a la Vall de Galva per la Muntanyeta i ens ho desaconsellen per el risc d’allaus, canvien de plans intentarem el Petit Peric,  el qual veiem la seva silueta ben ventada, esperem però el canvi  a millor a partir de la una del mig-dia, això segons els partes de la meteo. Anirem cap a la zona de les Carboneres, amb un paisatge bucòlic i ple de neu, provem la primera baixada per una coma arrecerada i aquí la neu esta cremeta, a veurà si tenim sort i la neu de la pala que esta encarada a sud la trobem igual. Traiem pells i comencem de nou a pujar, les sensacions no son gaire bones, la neu és un “crostonas”, arribem als peus de la llarga pala, el vent és comença a notar, a copia de fer voltes maries, veiem que la cosa esta crosta perillosa, anem seguin però veiem que la baixada serà fotuda, per això decidim recular. Així doncs baixada de supervivència buscant bolets fins de nou tornar a posar pells per anar cap el refugi.

Ja és mitja tarda, el vent encalma, el dia és radiant, fen un petit mos a les portes del acollidor refugi, els guardes encara estan foten palades, ens mirem la silueta del Petit Peric i veiem que encara el vent aixeca la neu. Remuntem de nou cap a la Serra de Mauri amb una tarda tranquil·la. La baixada la farem xalant de valent per les pistes de l’estació.

Al final ens han sortit uns 1400 metres de desnivell i uns 18 km. 

Varem ser: Lu Marzo, J.j Padnon, Regi, Artur, Lius, Lo Presi i en Santi de la penya de "Bicicorriols" que el varem trobar sol per la muntanya i ens va acompanyar en la sortida.

baixant de la Serra de Mauri cap a Camporells

Refugi de Camporells, colgat de neu

Petit Peric

Santi

Lo Presi baixant cap a Les Carboneres

tornem a pujar

Santi baixant de la pala del cim

retorn a refugi de Camporells

Esquerra a dreta: Pic Peric,Puig de la Portella Gran i Puig de Morters

PORTE PUYMORENS

S’acosta el cap d’any anem cap a Porter Puymorens a fer gana, deixem la furgo al pàrquing de baix i comencem a pujar tranquil·lament, trobem uns coneguts que ens diuen que a dalt fa molt de vent i no és pot fer res. Veiem els cims (Roc Merler, Neressol, Pedourres, Coma d’Or, mes ventats que fa dies, el vent aixeca cortines de neu a les carenes. Arribem fins la petita cabana i toquem el dos, estem tips de dies de vendaval, baixem cap a la Cerdanya a preparar la festa de cap d’any.

Fem la despedida d'any: J.j Padnon, Lu Marzo, Angi i jo.

Bon any nou a tots i esperem un bons any amb bones traçades i esquiades. Salud.

Read More