El tema de
la neu comença estar força magre i sembla ser que en tenim per dies, per sort
els amics de Esquí Montseny http://esquimontseny.blogspot.com/ens faciliten la informació que sembla se que el
sector de Puigmal d’Err encara si pot treballar una mica, doncs cap allà que i
anem. En aquest dies la neu esta molt dura o gelada per la qual cosa no cal
matinar molt, a mes cal ser pacients i esperar la hora per poder baixar les
pales amb mes cremeta, si no tot suposa anar fent girs sobra un vidra, cal
doncs ser pacients i observar sobre tot el sol, els moviments que va fent durant
tota la jornada per saber on tenim la millor neu, tan sigui per pujar com per
baixar, així segur que encara gaudirem i molt en aquest dies de escassetat.
Deixem els
cotxes al últim aparcament de l’estació, que segons diuen l’any vinent les
tornen a obrir, i seguim per una pista a la nostra dreta, deixant la professó de
penya que va cap el Puigmal, seguim sols per el que abans havien estat les
pistes, de neu ni ha força, podríem ben dir que els el lloc per on en tenim
mes, remuntem fins el de Duraneu i seguim cap a la Tossa del Pas dels Lladres,
traiem pells i mirem cap a les pales que donen cap el sud tot veient les
siluetes al fons del Montseny, la Mola, Montserrat... comencem a baixar per una
pala força dreta que encarrila cap una petita canal de neu que encara no ha
desfet la calor d’aquests dies, un cop a baix la Coma de la Fontseca, anem
tirant en baixada en direcció la Serra de la Vaquerissa, a la qual per poder
pujar ens tenim que posar les pells. Remuntem fins els Pas dels Lladres, de
moment anem seguint el ritma del sol i totes les pujades i baixades les fem amb
neu perfecta.
Tornem a treure
pells i ara si que és hora de baixar cap el Clot de Mantell, sensacional!!!,
neu perfecta!! !potser unes hores abans hauríem pillat per lho dura, seguim
baixant entrem al torrent curull de neu, anem seguint força estona fent girs
per dins el tub, sobre la cota 2100 hem
d’ estar atens doncs a ma esquerra veiem una petita pista, aquí tornem a
posar pells i anirem a buscar la carena que ens portarà al Serrat de
Gorrablanc, la solitud és total, no trobem a ningú, el bosc per on passem
primer esta curull de neu, arribem a la llarga carena i remuntem cap el Puig de
Dòrria i d’aquí enfilem de nou cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem
pells i comencem a baixar per pistes, baixarem ara direcció la Jaça del Prat de
la Tossa, per aquí però ara fa una estona que ja no hi toca el sol i els
primers girs son durets, una mica mes avall la cosa va millorant molt i
dirigits per l’Albert que és coneix be aquest sector de pistes, encarrilem unes
bones baixades fins els cotxes.
Doncs ja
veieu encara podeu fer coses per aquest sector aquest dies i com us dic cal
estar atents als moviments del sol per assegurar els llocs millors.
Vàrem ser:
Presi, Eladi, Benet, Txubi, Albert i jo mateix.
Total 1400
de desnivell i 18 kilòmetres.
I per acabar
per aquest dies de vacances que millor que dos suggeriments:
Un bon
llibre : El Refugi de Mick Kitson . Angle Editorial. Son d’aquells que comences
i no el pots deixar.
I una bon
documental d’aventura (54’) ”Zabardast” 6/10/18 https://www.picture-organic-clothing.com/en/poster/zabardast/ aqui teniu l'enllaç al Youtube :https://www.youtube.com/watch?v=AkigzUFr3ys , quatre premis, una fotografia
brutal, uns descens amb esquís i Snow impressionants, resum un documental d’aquells que millor no
mirar abans de anar a dormir i a mes de segur com molta gent a dit, d’aquells
que és veuen varies vegades. Us ho podeu descarregar per Youtube, però imprescindible
pantalla gran.
 |
| baixant a la Coma de Fontseca i la Serra Vaquerissa |
 |
| anant a buscar el Clot del Mantell |
 |
| un nou col-lega de Vilassar : l'Albert |
 |
| Pic de Dòrria al fons |
 |
| Eladio, tot el material nou de trinca |
