Va sen habitual per aquestes dates de Setmana Santa, agafar
un parell de dies per fer una petita ruta d’esquí de muntanya i d’això
normalment se’n encarrega amb bona cura l’amic Salme, per buscar un bon
itinerari perquè la penya s’ho passi d’allò mes be, si el temps i la neu ens ho
permeten.
Aquest any tocava “La Alta Ruta Pantincosa – Wallon”. El
primer dia, o dia de tràmit ens dirigim tres cotxes, amb una colla de 10
membres del Sorreig cap a Sabiñanigo al “Hotel Sta. Elena”, baratet i molt
acollidor, tan per el seu propietari, com per les seves habitacions, recomanat
provar el patxaran d’elaboració pròpia.
Això si, per trobar el lloc, ni google, ni mapes, ni gps ni
res de res, vàrem tenir que trocar directament al propietari del hotel i ell mateix
ens va venir a buscar, si no encara hi seriem.
El mati següent, el dia s’aixeca clar, però molt ventós...ai
las!! Arribem al Balneario de Pantincosa i el vent encara bufa mes fort, les
muntanyes son cobertes de núvols blancs de la neu que és portada per el potent
vent, boí els mals pronòstics seguirem endavant amb l’ho previst, tenim la
predicció de la meteo del tot detallada, avui el vent anirà de baixa a mesura
que passin les hores i dema tenim mig mati fins que no arribi un front actiu, comencem
doncs la pujada i guanyant força desnivell de cop per entre bosc, la neu esta
dura i la traça esta gelada, un cop però superades les rampes i arribats als
Ibones del Brazató, la cosa va canviant, tan per la neu com per el vent i així arribarem
al coll del Brazató, quasi sense el vent empipador. Al costat tenim el Pico
Baciás, el tenim a 200 metres i esta ple de gent que hi puja, nosaltres traiem
pells i comencem la baixada cap a la gran vall que se’ns obre al davant nostra,
al front i a mesura que anem baixant tindrem la gran paret del Vignemale al
davant, el Cerbillona, el Montferrrat, el Tapou, tots ells de 3000 metres.
Seguim fins el fons de la vall, sense fer el flanqueig cap els Ibones de
Batans, fins que arribem al riu Ara, que baixa cap a Bujaruelo, remuntem
aquesta plàcida vall, tot deixant a la dreta el Port de Cauterets i pas cap el
refugi de les Oulettes de Gaube punt de partida per pujar al Vignemale.
Emprenem la ultima pujada del dia cap el Port d’ Arratille, trèiem
pells i comencem la plàcida baixada cap a la vall que tenim al davant i que ens portarà cap el refugi del Wallon.
El primer que trobem sols saltar del coll és el llac colgat de neu del Coll d’Arratille,
que flanquegem per el seu canto dret i a partir d’aquí anirem buscant les
millors baixades per el marge esquerra de la vall fins el llac d’Arratille, a
on canviem i passem al marge dret tot seguin la baixada, ja veiem el refugi al
fons, però falta gent... que ha pasat?...en Dani a trencat un esquí, quina mala
jugada!! En Sebas l’hi baixa el que queda i ell anirà fen el patinet amb una
sola fusta. Dividim el grup en dos, uns baixaran cap el refugi directament i
els altres faran la processó amb el Dani.
A mesura que va caient la tarda, l’ombra del bosc va fent
endurir la neu, és el moment que és pugui posar els grampons i jo l’hi agafo l’únic
esquí que l’hi queda.
Ja som tots al refugi de Wallon, dema l’hi tocarà llevar-s’ha
mes d’hora i pujar amb grampons, el company Eladio l’acompanyara.
El refugi Wallon, que podem dir, habitacions petites i
fredes, un sopar de sopa aigualida, sort del segon plat que salva una mica i si
mes no de la gresca que hi vàrem fer tots plegats explicant aventures i
aventuretes varies....ah!!! i també de la ratafia “Raiers” que el company Sebas
ens va portar.
Nit de lluna plena, diuen la millor de l’any, tot il·luminant
de mica en mica les parets i cims del Gran Facha, el Pic de Eliarra i el
Marcandau, verdaderament tot un espectacle.
Mati, els núvols que corren donen fe del canvi de temps
pronosticat, Eladio i Dani fa estona que son fora, mengem l’esmorzar, be
allò...i de seguida cap el cagadero a fer cua.
Comencem tot seguit, el que serà una llarga i costeruda
pujada cap el Port de Marcandau, quasi 800 metres de desnivell, del tot tiesus,
tot marcant una nova traça doncs la que hi ha esta gelada. Aquest sector és el
mes perillós de tot el recorregut doncs amb força carrega de neu en alçada del
Pic de Marcandau, pot provocar allaus canalitzades que poden escombrar la pala
per la qual estem passant en la primera part.
Port de Marcandau, uns decideixen baixar cap en avall i els
altres, posem grampons i piolets i esquís a l’esquena i cap el cim de
Marcandau. Un cop dalt el temps és complica i comença a nevar, la visibilitat
és dolenta, pells fora i ràpidament comencem la baixada tot anant tantejant la
dreta pla, la neu bastant dura i canviant i sense gaire percepció del relleu,
va fer alguna que altre ensopegada, un cop superada la pala encarem la baixada
cap l’anomenat “el tubo”, que el trobem bastant glaçat i ple de blocs rodons de
gel, en definitiu una mica “heavy metal”.
Passat aquest punt la cosa és va calmant tot passant per l’antic
refugi de Bachimaña, creuem l’embassament per el mig, amb uns blocs i unes
esquerdes que sembla que estiguem als Alps.
Arribem al resplendent i nou refugi de Bachimaña a on ens
espera en Sebas, els altres han seguit cap avall.
El temps, és va complicant, els cims és van tapant i ens
queda la ultima baixada, la dreta pala que dona accés al refugi i la qual esta tota plena de gent que i puja.
La resta serà un anar fent i subsistint en un terreny molt variant tot seguin
el Gr d’estiu.
No vàrem fer servir la ruta d’hivern per baixar, potser una
mica de mandra tot plegat, els últims metres de desnivell els vàrem fer a peu
amb esquís a la motxilla fins la Casa de Piedra, a on vàrem trobar els companys
Dani i Eladio tot fen unes birres i unes olives, uns autèntics herois, si
senyor.
I aquí acaba el que ha donat de si la petita ruta d’esquí de
setmana santa i vàrem ser: Artur, Sebas, Lo Presi, Salme, J.J Padnon, Regina,
Eladio, Dani, Benet i jo.
 |
| el Gamo Negro al fons |
 |
| quina colla!! |
 |
| coll del Brazato |
 |
| Vignemale |
 |
| Artur |
 |
| Salme escombrant |
 |
| Regi |
 |
| Dani |
 |
| la vall d'Ara que puja de Bujaruelo |
 |
| coll d'Arratil |
 |
| al fons el port de Oulettes |
 |
| coll d'Arratil al fons el Vignemale |
 |
| Eladio i el pow |
 |
| Presi a l'esquerra Le Chapeau d'Espagne i a la dreta La Tête d'Ours |
 |
| esquí trencat |
 |
| Wallon |
 |
| als fons el coll de Marcadau |
 |
| zona critica |
 |
| Artur quasi al coll |
 |
| cap el cim de Marcadau |
 |
| Presi |
 |
| Gran Facha al fons |
 |
| entrada al "Tubo", foto que m'ha fet el Presi |
 |
| cabana de Bachimaña |
 |
| al fons a la dreta el nou refugi de Bachimaña |
 |
| Baños de Pantincosa |
