La Segarra per la
primavera i després dels últims dies plujosos és desperta amb uns colors vius i
exultants, la Ruta dels Castells de la Segarra la teníem pendent de feia molt i
molt temps, des de un any que hi vàrem anar i la pluja ens va impedir treure
les bicicletes de la furgoneta i vàrem tenir que visitar algun que altre
castell desplaçant-nos en vehicle.
L’altre dia parlant amb l’amic el" gran Lius"em va comentar que hi
havia anat a fer una caminada per aquell sector i en va tornar tot meravellat de
les llums i els colors d’aquesta primavera, doncs no ens ho vàrem pas pensar i
a intentar de nou fer una ruta en bicicleta per aquestes terres del interior de
Catalunya.
Farem parada i fonda a Guissona, qui no coneix l’ Àrea de Guissona, un poble que moltes
vegades hi hem passat per el costat per anar cap Andorra, però sempre hi havíem
passat de llarg, aquí doncs començarem la circular intentant passar per la
majoria de castells que amagant aquestes terres de conreu i de desnivells
suaus, el que fa que sigui la seva descoberta agradable i assequible per
realitzar-ho en bicicleta de muntanya i sens dubta la millor època la
primavera.
Com dic la zona és mereix
descobrir-l’ha tot pedalant tenint innumerables possibilitats de
circuits, però el que si és difícil és trobar rutes sense tenir que anar al
wikiloc a buscar-les, les oficines de informació, les poques que hi ha et donara
rutes curtes i les rutes que trobem per
el camí estan mal senyalitzades, indicacions amagades , trencades o esborrades,
en fi una mica desastre tot plegat, tot tenint en compte que tampoc i ha
cartografia de la zona, pensant doncs que
la zona podria ser un bon destí turístic per la gent que va en bicicleta, em passa per el cap la Ruta dels Castells del Loire, a on i trobem tota una
infraestructura al voltant del turisme en bicicleta, val si ells son francesos
i sembla que tot ho facin millor, pero ja no diré en el tema de millors
senyalitzacions, sense tenir que dependre del Gps, val també que els castells
francesos tenen un altre caire mes luxós i molt mes ben conservats, però els d’aquí
tota aquesta colla de castells medievals de murs que van caient per el pas del
temps i els seus entorns de paisatges tranquils i bonics pobles també tenen els
seus grans encants que potser no saben ben be trauren el fruit, un fruit que be
valdria per poder recuperar par d’aquest territori.
Ja veieu doncs, castells que en els seus murs i fan niu els
ocells, ocells que els trobarem en quantitats per la ruta i que no paren en tot
el dia de donar les seves notes de cant, els seus vols rasants com si ens volguessin
saludar el nostre silenciós pas, el vent que mou les espigues del blat, aquell
silenci constant dels seus poblets aturats en el temps de fa molts anys, els
panells informatius que anem trobant que ben be semblen de fa moltes dècades i
tota aquella paleta de colors ens donaran la benvinguda a una terra plena de
vida i de contrastos i que millor que anar-ho descobrint sobre les dues rodes
de la bici.
Sortim de Guissona i el fred encara és ben viu, això que som
a mitjans de maig, el nostre primer objectiu és el Castell de les Sitges, les
masies i la petita ermita que hi trobem estan totalment deixades a la ma del
temps, els corbs dels murs del castell ens saluden, seguim per pista asfaltada
cap el mes conegut Castell de Florejacs,
aquest te unes hores on és pot visitar, continuem la ruta cal el Castell de les
Pallargues, aquest també en bon estat de conservació i que també el podrem
visitar el seu interior, cal dir també que a la plaça del poble i trobarem un
bareto a on fan uns bons esmorzars a bon preu. Seguim en direcció com si anéssim
vers a Cervera, tot passant per el poblet d’Hostafrancs i a continuació el
Castell de l’Aranyo a on i va néixer l’escriptor
Manuel de Pedrolo, creuem la carretera que va cap a Agramunt i ens trobem al
davant el sumptuós Castells de Montcortès de la Segarra, mirant els seus grans
murs i les quatre cases que hi quedant donen al conjunt un cert aire de
melangia, el silenci sembla que envaeixi el lloc. Hem canviat de rumb i ara
seguim cap el est, trobem algun que altre corriol, doncs la ruta transcorre principalment per pistes en bastant bon estat. Creuem la carretera que
va cap a Guissona i entrem en baixada al poblet de Prenyanosa, fins ara que ja
hem arribat al mig dia a fet un dia força fresc, però ara el calor comença a
fer-s’ha notar, sort que a la sortida
del poble i trobem una bona font, parcer que durant la ruta anirem trobant
fonts a quasi tots els pobles per on passem.
Farem una petita marrada d’anada i tornada per anar a veurà
el poble i castell de les Oluges al costat de l’antiga carretera nacional i on
aprofitarem per fer un menjuc a la plaça al front del castell i acompanyats per
l’únic esser viu que hem trobat, un gos, i be tambe els ocells.
Tornem en direcció a Prenyanosa tot deixant a ma dreta el
Castell de Malgrat i ara ja si emprenem el tram final en direcció nord i de
tornada tot passant per el Castellmeía i la seva petita ermita de la Mare de
Deu de la Llet, anem fen els últims kilòmetres al davant nostre els Pirineus
encara amb els cims nevats, passarem per l’últim poble de la ruta El Llor i ja
ens queda ben poc per arribar a Guissona que ho farem en baixada, no sense
abans anar a mirar el seu mirador.
Fa caloreta, és hora de dinar o fer la becaina i com en tot
el recorregut no hem trobat en prou feines ningú, ara tot creuant l’últim
carrer ens ha creuat un gat...i no era negre.
Ruta de 54 km, exceptes de dificultat i en un horari flexiu
de unes 5 a 6 hores tot depenent de les visites als castells.
No faré propaganda però nosaltres ens vàrem allotjar al
Hotel Cal Piteu i com diuen els castellans : “Bueno,Bonito i Barato”.
