Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 21 de febrer del 2016

Circular per els Perics






Deixem el cotxe al aparcament del sector de” le Village” el mes baix de les pistes d’esquí  de  Les Angles, a primera hora del mati que encara no han obert l’estació, remuntem per la pista Petits Princeps per anar a buscar la verda de Lllaret que anirem seguin plàcidament.
Pujar el Mont Llaret (2376m) que és el nostre primer objectiu difícilment és pot fer sense passar per pistes d’esquí, per el qual és millor anar-hi a primera hora, seguirem doncs per la pista LLaret i un cop arribats al començament de una pista per raquetes seguirem pujant per el costat de la pista d’esquí per un camí paral·lel fins trobar un altre pista provinent del sector de la Balcère la seguirem tot passant per el costat de varis remuntadors fins trobar l’acabament de les pistes i la pista negre Perbory, abans d’arribar ens enfilarem per el bosc tot seguin uns punts grocs en el arbres que anirem seguin en dreta pujada al costat d’aquest forapista fins dalt de tot del Mont Llaret, cim amb una gran creu. Aquí tenim a la vista totes les muntanyes ben curulles de neu, Carlit, Perics, Pic de la Portella Gran, Morters... seguirem una mica en pla per començar de mica en mica la baixada, trèiem pells,  i comencem el descens per bosc, cal parar molta atenció doncs en un moment donat tenim que creuar uns filat i aquest amb la neu resta amagat com una trampa, jo mateix  m’hi vaig trobar amb els esquís clavats i volant.
Després de les ultimes nevades la neu en aquest sector és pols i com diuen,  xalem de valem. Seguim baixant en direcció el llac de les Bulloses que el tenim a tocar, ens trèiem pells per creuar el rierol per un pontet i tornem a posar pells per remuntar per suau pujada en direcció el refugi de la Balmeta que no hi passarem doncs anirem pujant cap el estany de la Llosa, la calor és fa acta de presencia i comencem a notar els seus efectes amb els pams de neu que se’ns fan a sota els esquí, cadascun fa el que pot per avançar millor. Entrem a la coma de la Llosa per aquí la neu esta mes compactada i és pot anar millor fins arribar al coll que separa els dos Perics, esquís a la motxilla i continuem per la carena sense neu cap el Petit Peric. Ara si toca la bona baixada per la pala que anem apurant la baixada, ara si, fins la Balmeta. Volíem seguir cap el Pic de Pam i retornar cap a les pistes, però la neu en aquest sector esta força malament i per arribar a l’estany de Vallserra no ni ha.
Tornem a posar pells i comencem a remuntar cap el  Mont Llaret, i de nou carregats de neu a les soles dels esquís. Del cim baixada per pistes fins el punt de inici.
Molta neu en el sector del Capcir i una ruta llarga 24km i amb desnivell de 1700m, per fer una mica de cames i de gana, be i com algú tenia molta presa per arribar d’hora a casa no vàrem ni menjar, una birra compartida i cap avall. Ens en deu una!!

Vàrem compartir traça: Benet, Artur, Presi, J.j Padnon i jo mateix. 


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12344348




quina colla!!!


pow baixant cap a les Bulloses

creuant el petit pont

Bulloses 



coll dels Perics



carena al fons Pic de la Portella gran


Benet, al fons Serra de Madres

J.J Padnon


Brrrrr, els raqueteros aprofitan traça

diumenge, 14 de febrer del 2016

Entrenaments




Aquesta setmana tocava entrenar i fer desnivell per la cursa dels ” 6 Refugis “ i els dos grups del Sorreig han suat una mica la cansalada en els 2000 i “piku” metres de desnivell.
Hem començat el mati al bar del Petit Cafè, amb un bon esmorzar unes rises juntament amb els companys Salme i Txubi que anaven a fer de les seves.
El dia en principi molt emboirat  però després s’ha anat obrir i a sortit el sols i la calor ha fet acte de presencia. Ha fet vent a cotes altes però tampoc en excés. Les muntanyes del Pirineu Oriental mes nevadetes en espera de les properes nevades, encara que malgrat tot sembla ser que per aquest sector seran bastant minses.
Aquest cop amb trobat a faltar la presencia en el grup de la Regi, esperem però ben aviat tenir-la amb nosaltres de nou.



El Presi, el Benet "el noi del Montseny", jo i J.J Padnon




diumenge, 7 de febrer del 2016

Circular al Pic Negre d'Envalira




Presi a tope recuperat de la lesió



Deixem el bonic i entranyable poble fronterer del Pas de la Casa que en aquelles hores encara resta adormit de compradors de tabac i licors francesos  i entrem en terreny caòtic i fred de blocs encara no tapats per  la neu tot passant per l’estany de les Abelletes i  d’aquí anirem remuntant fins el Port de Fontnegra,  seguidament enfilarem per anar a buscar la pala que ens portarà al  Pic Negre d’Envalira (2821m), trèiem pells sense quasi parar i encarrilem la primera baixada que ens portarà cap el Pic d’Envalira(2785m) que l’envoltarem quasi per dalt per anar a buscar la carena, uns metres mes de baixada i ens traiem els esquís per manca de neu i anem a buscar un petit collet entre el Pic d’Engaït o de la Menera (2776m) i tornem a posar els esquís per fer la gran baixada cap el llac d’Engaït que encara no el veiem, aquesta baixada cal afrontar-la amb neu estable i no gelada.
Un cop al estany, tornem a posar pells, en aquest sector sud  és nota mes la caloreta. Remuntem cap el nord-oest i divisem el coll al que tindrem que pujar entre el pic de Serra Seca i el d’Engaït, la pendent cada cop és redreça mes, cal prestar atenció en les condicions de la neu i en cas de neu dura potser caldrà posar grampons, nosaltres al haver el sol estovat la neu la vàrem trobar al punt. Un cop arribats a dalt ens trobarem en la Portella de Joan Antoni, traiem els esquís i enfilem el cim de Serra Seca (2777m).
De nou a la portella calcem els esquís i comencem la baixada per pendents força disfrutons, sobre la cota 2500 la cosa pren mes pendent, nosaltres entrem per una petita canal que ens i trobem per casualitat, la entrada és una placa de gel viu, cal parar atenció i fer un petit desplaçament lateral per evitar-ho. Seguim baixant per terreny de pins, sembla mentida però encara trobem neu pols, aquí la cosa és força divertida entre sals, pins i altres elements. Arribem a l’estació de Grau Roig i ara tocarà de nou posar pells i remuntar, ho farem seguim l’itinerari Dynafit per esquí de muntanya, però un cop dalt i encara en ganes de guerra seguim pujant fins el Roc Blanc, de on podrem copsar tota la volta que hem fet.
La tarda va caient i el que diuen el homes del temps és va complint, de cop un aire fred i de rafegues fortes escombra els cims, hem tingut sort estem a punt de fer la ultima baixada al poble que ja tenim al fons.


Una bona circular de 1600 metres de desnivell i 18km de recorregut i hem sigut: J.J Padnon, Regina i el recuperat de la lesió el Presi i jo mateix.






J.J arribant al Port de Fontnegre

Regi tastan la primera baixada del Pic Negre

foto tirada per el Presi al fons l'estany d'Engaït

el coll de la Portella al fons a la dreta

baixan de la Portella de Joan Antoni

J.J, al fons els Cubils

entrada gelada de la canal

Superat el primer gir, molt be Regi

arriban a Grau Roig


ultima i dura pujada final

el Pic Negre al fons per completar la volta el Blanc

Pas de la Casa

I per un bon sopar de carnestoltes que be ens ho mereixem una mica de pasta a la arrabbiata, deu ni do com pica

bona foto d'en J.J Padnon, gracies!!

La nit de carnestoltes a portat per fi!! Una mica de neu en tota la Cerdanya, al mati al veure la cosa blanca de nou les ganes de tocar neu (això que feia unes hores  ens havíem tret els esquís). Provarem els boscos de Masella doncs el sector nord esta molt tapadot i a mes barrufa vent.  La Masella en neu recent a petar de esquiadors de muntanya, una delícia tot plegat, fins mig mati tapat després el sol, mirem la Molina, el Puigmal i per fi tenen neu!!!, però clar, el vent va apareixent i cada cop mes fort, els cims de nou és van quedant sense neu...que hi farem, esperar a que aquest bon temps i aquest anticicló fotin el camp.