Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 23 d’agost del 2015

Una estada per Candanchu- Ibon d'Estanés - Pic d'Aspe

Després de uns dies fen bici tenim ganes de fer una mica de sortides a estirar les cames.
A la val d’Echo  vàrem anar cap a la selva de Oza per fer alguna sortida per la zona i ens vàrem encaminar cap el ibon d’Estanés per Aguas Tuertas, el dia no acompanyava i després de 3 hores de camí i a punt d’arribar al estany donem la volta, un altre cop serà.
Ens dirigim cap a Candanchu a veurà una parella que hi estan instal·lats i és coneixen el sector molt be, en J.J Padnon i la Lu Marzo.” Okupem”  el seu petit apartament i comencem a fer plans, els i diem que per començar algú curtet...ens diuen l’Ibon d’Estanés !!, ostres perfecta!! Per fi podrem anar al estany.
L’endemà sortim cap a França per Somport i aparquem Sansanet, d’aquí al estany i tenim uns 560m de desnivell i no encara dues hores, quina diferencia de l’altre dia. Un cop al estany, anem a buscar la sortida d’aigües i baixem per un pronunciat corriol que va per sobre la tubària d’aigües, fins les granges d’Eslelunguerè, deixem el camí que seguíem i un rètol ens indica vers Sansanet. Bon camí per bosc i un bon tip de menjar gerds.









En blau a on ens vàrem arribar venint de la Selva de Oza

Fotos tirades per el guia de la zona J.J Padnon.



El Pic d’Aspe per la vessant de Candanchu és una mola de roca que no sembla tenir pas. Feia temps que tenia ganes de fer-l’ho i el guia J.J Padnon, en proposa una ruta circular. El mati però les boires provinents de França deixen el paisatge tapat, gris i ploraner, esperem però que mes a munt la cosa canvi.
Sortim de l’estació per el sector de les pistes d’esquí de fons i prenem un corriol amb unes fites, també trobem unes marques negres molt deteriorades. El camí enfila fort i no veiem un xurro, confio amb el guia el gps i la sort de que la boira ens quedi a baix. I si senyor sobre la cota 2000 sobre els” lomeros d’Aspe “ per fi podem veurà un som, la vista és fenomenal, anem seguin el corriol, però en un moment donat el guia en fa pujar per un tram molt enxerinat i sense camí per anar a sortir a uns grans prats penjats, aquí girem cap a la dreta i tornem a trobar el corriol que seguíem. Anirem a buscar la vall tancada del circ d’Aspe, al davant  tancant el pas tenim les moles de pedra de la Llena del Bozo i la Llena de la Garganta. La pujada fins el pas de la Garganta d’Aspe és força dret i entretingut. D’aquí no parem de pujar fins arribar a la canal per on baixarem i a tocar del cim(2645m) per una petita cresta fàcil.
Baixem de nou cap a la canal i comencem a baixar, les boires van pujant de nou, el camí no te pèrdua fins un punt quasi arribant a les pistes que tenim que anar a buscar un pas entre roques. Val a dir que la ruta de baixada també esta força fitada, sols cal parar atenció i no desviar-nos. Un cop arribats a pistes , la boira i els núvols ens tapen de nou, però ara tan sols tenim que tirar pista avall, però sense esquís.
Arribem a Candanchu que comença a ploure, hem tingut la sort justa.

Bona sortida i ben guiada per  en J.J Padnon, que ha mes a fet de fotògraf, han sigut 5 hores per fer tota la volta i uns 1100 metres de desnivell. 













dissabte, 22 d’agost del 2015

UN VIATGE EN BICICLETA PER ARAGON I NAFARROA







1er dia. Bal d’Echo – Asolaze.- 43km.

Després de una nit que ha fet força frescota i molt de vent, sortim de la “Bal d’Echo” a on i deixem la furgoneta al aparcament del càmping http://www.campinghecho.com/, parcer no ens han posat cap impediment i a mes no ens han fet pagar, cosa que en molts de llocs si que pasa. Al que anàvem , sortim del càmping i encarem la primera pujada del dia de 6 km fins el petit port que separa la Bal d’Echo i Ansó, ens abriguem una mica i baixada de 6 km fins arribar al poble, catalogat com un dels mes bonics d’España. Parada obligada doncs i de pas farem unes compres per dinar.
Els 15 km, que separen el poble fins el proper destí Zuriza, els farem al costat del riu Verat, per una estreta carretera de molt agradable anar pedalant i per un terreny força humit i engorjat. Un cop la vall és va obrint, al davant se’ns obre una gran extensió de prats tots verds, estem a Zuriza, amb un càmping i un alberg. Deixem la pista que va cap a Linza i fem una curta pujada al coll de Arguibieta(1297m) ja som doncs a Nafarroa. Fem una parada per dinar i comencem la baixada per la bucòlica vall de Belabarze, tota ella plena de prats i ovelles, així com petites bordes a cada costat de la carretereta. Arribem a la carretera  Izaba – Belagua. Com que anem al càmping de Asolaze, tenim que remuntar uns tres kilòmetres en vers el port de Belagua per arribar al càmping “ Asolaze Berria” (), aquí també tenen un alberg, bar, restaurant i zona de escalada, a mes de zona de pique- nique, tot a sota de un frondós bosc.


Com a sortida opcional per fer una mica d’estirament de cames, si seguim el camí Reial que surt marcat des de el mateix càmping en color blau i vermell en una 1 hora d’anada arribareu a Belagua.


Echo

Ansó


font  al costat del rio Veral




Vall de Belabarze






2on dia. Asolaze (càmping) – Garaioa.- 56km.



Sortim del càmping http://www.asolazecamping.com/ amb tot el material d’abric posat i començarem amb 5 km de baixada fins Izaba, fa un fred que pela. A l’entrada del poble i trobem a ma esquerra una petita fleca, granja i bar a on podem tornar a esmorzar una mica. Per aquest pobla i passa la Transpirinenca de Btt i trobem dos grups que fa dies han sortit de Llança. Compartim moments del viatge de mentres anem pujant al port de Laza, el grup mes nombrós esta format per una barreja de bascos, catalans i un murcia que han anat fen pinya en el recorregut, l’alta grup esta format per dos navarresos que arribant ja a casa seva, de mica en mica ens van deixant doncs van mes sobrats que nosaltres. La pujada al port és de 8 km però és fa força be, un cop dalt de nou ens abriguem i ens acomiadem dels navarresos que eren els únics que quedaven. Gran baixada per la bonica vall de Salazar fins arribar a Otsagabia, centre neuràlgic de la vall de Irati i un dels pobles mes bonics de Nafarroa, amb 6 ponts de pedra que travessen els dos rius. Seguim la baixada fins Escároz, aquí comencem la pujada al port de Ebremendi (1039m), la pujada és força còmoda, però la calor d’aquelles hores del mig-dia ens fan suar i de valent. El primer tram de uns 5 kms, és el mes dur, desprès baixem al pintoresc poble de Jaurrieta i tornem a pujar però mes suaument fins a tocar el port, seguirem en baixada però d’aquelles falses, doncs de seguida seguirem en pujades i baixades això no s’acabarà fins Abaurregaina, el poble mes elevat de Nafarroa (1049m), les vistes als Pirineus son extraordinàries, ara si que tocarà baixar tot deixant a l’esquerra Abaurrepea, el poble de sota i per fi el nostre destí d’avui Garaioa, en pujada és clar. Parcer en aquest poblet l’any 1575, varen agafar 6 veïnes, relacionades en la bruixeria i les varen portar a Logroño a on varen patir els castics de la “Santa Inquisición”.
Aquí ens allotjarem a l’únic lloc que tenim obert la Pensión Lorea, que podem dir d’aquest establiment, tret poder de una peli de l’Agatha Christie? Una troballa Kitchs? . La seva propietària Alicia, una gran pintora de bodegons i paisatges no ens farà el sopar, però si els esmorzars, potser si aquest últims no els fes, potser millor, perquè per nosaltres que anem a fer kilòmetres dues torrades d’aquelles que és trencant una terrina de mantega i una de melmelada, així com un cruasán del neandertal, dental perquè t’hi podries deixar la dentadura,  això si molt econòmic, és clar!!, cosa molt curiosa també, els únics ostatges que hi havien era una parella dels nostre poble, que no varen trobar lloc en tota la rodalia  loreapension@gmail.com

Per altre canto, l’únic bar del poble, és collonut, tan per el tracte, el servei, el menjar, el Batxaca,   licor fet de pomes del bosc.







otsagabia

Jaurrieta
  




Abaurregaina



3er dia. Garaioa – Lumbier (càmping). 60 kms.




La nit ha estat de llamps i trons, a la pensió és respirava cert aire de pel·lícula de por. La meteo assegura forces dies de mal temps, inclòs els diaris donaven avis de perill per fortes tempestes. Pensar que potser ens tindríem que fer un altre estada en aquesta pensió o aïllats varis dies, ens entrava cert pànic. Per sort el mati és va aixecar amb sol i boires.
Avui deixarem les terres altes per anar a buscar les planes i potser el millor temps.
Anem en baixada cap Aribe, d’aquí podríem enfilar cap a la selva de Irati, però és una ruta ja feta i aquest cop no toca, seguim uns 2 kms en pujada entre les boires, per trobar el desviament cap a Oroz-Betelu, comencem la llarga baixada entre el frondós bosc per anar a buscar el riu Irati, i el seu embassament d’Itoiz que tanta lluita ecològica va provocar en el seu temps. Fins a Oza l’itinerari és una meravella, però ara vindrà el sector que el bategarem com els “3 túnels” el primer el de Lacabe que per arribari suarem la cansalada, a mes fa força calor, el segon el de Nagore, menys exigent de pujar i per últim el de Aoiz, el més fàcil, per seguretat millor portar algun tipus de senyalització reflectant, encara que dins tenim bona il·luminació.
Un cop  a Aoiz anem en direcció a Lumbier, prenen la tranquil·la carretera que va per entre camps de cultiu tons vermellosos i secs, quina diferencià dels anteriors dies. Passarem per algun que altre poblet i a la llunyania sota una carena de muntanyes ja ens apareix  Lumbier.
La calor és sufocant, arribem a Lumbier i el primer que fem son unes birres i uns bons bocates. Seguidament anem al “càmping Iturbero”. http://www.campingiturbero.com/. Podem optar per anar a fer un bany al riu o anar al bar, fem  això últim, i ens deixem portar per les aventures del Luis un muntanyenc navarrès, un tipus genial i capità del càmping.



Aribe




4ar dia. Lumbier- Echo.- 83km.


Ultima jornada d’aquesta volteta per Nafarroa i Arago, ara ens toca el llarg retorn cap a la Bal d’Echo. Aquesta nit a fet una forta tempesta, però al mati sembla ser que vulgui sortir el sol, al menys per aquestes terres potser no farà tanta calor. Sortim del càmping i anem a buscar la via verda de la Foz de Lumbier, son 6 kms de gran bellesa per dins el canyó fins a Liédena (cal portar algun tipus de il·luminació), per aquí antigament i passava un trenet cap a Irati. Les seves grans parets, son nius de grans voltors a baix el riu i passa rapit entre blocs de pedres.
Un cop a Liédena anem a cercar la antiga carretera general, ara una mica en desús degut a l’autovia que va de Pamplona a Jaca. Aquí però comencem a tenir unes bones sorpreses en principi una pujada del 9% fins veurà el poble de Yesa, que hi arribem en baixada. Aquest serà l’últim pobla en forces kilòmetres. Sortim del poble i de nou un 9% per situar-nos per sobre l’embassament.  Baixada i ara tocarà anar fent kilòmetres al costat de l’aigua, aquí la cosa esta mes transitada de cotxes. En un moment donat ens trobem un ucraïnès en direcció contraria a nosaltres que va cap a Santiago, unes encaixades de mans unes rises i prou mes doncs no ens entenem amb l’idioma. El viatge va sent força entretingut, ara un tot terreny francès que a caigut a l’aigua, tot fen una mica de ralli per aquest sector semblant a las Bardenas Reales, però de color gris.
A part d’aquestes dos histories, la resta és va fent força feixuc, sense cap poblet per poder fer un mos o una font i així anem cremant kilòmetres fins que a prop de Berdén trobem un lloc fenomenal, una forneria amb una mica de tot, la veritat que no sabem que comprar, aprofitem l’ombra dels arbres i les taules i cadires per fer una bona parada.
Un cop recuperats, seguim cap l’objectiu en constants pujades i baixades fins trobar el Puente la Reina, aquí deixarem la general i prendrem la carretera que havíem fet feia uns  dies,però amb la furgo, ens queden uns 21 kms, la carretera és deixa fer i el paisatge ajuda, però ja portem molt de kilòmetres a les cames i això passa força factura, sort de una font al camí que ens ha ajudat força doncs ens havíem quedat sense combustible.
I a la fi després de 242 kms tornem al càmping i lloc de sortida, llàstima que el dia no acompanyarà per fer cap capbussada a la piscina.

I això a sigut tota la ruta que la hem anat improvisant segons anàvem fent, la primera part de mes muntanyosa hem tingut sort de no agafar les tempestes i a la segona degut a aquestes l’ambient no ha sigut tan calitxos com podria haver estat. Un cop acabada la ruta ens venen al cap moltes histories que hem anat trobant per el camí, la dona de Calp que va sola per els llocs amb la seva tenda i la motxilla i fa el que bonament pot amb la seva petita jubilació, però que això no l’impedeix anar voltant, parlar amb la gent, fer tai-txi per un racó del camí i el mes important : senzillament viure. La gent que fa bici coneixent terres i costums, la gent als bars que tan els i agrada parlar, la noia brasilera que va veurà una ampolla de patxaran i va estar tres dies amb ressaca... i moltes i moltes petites histories que fan grans mons, i no cal anar molt lluny tampoc, això és el que segurament és el que ens porta a viatjar en bicicleta.
Sortida realitzada al agost del 2015 per Angi Daví i jo mateix, amb dues velletes bicis de muntanya amb cobertes llises de carretera.

Ah!!Un cop deixada la ruta en bici que millor que fer unes sortides a muntanya per la preciosa vall d’Echo i la del costat de Candanchu.



Lumbier



Yesa



Echo















dilluns, 3 d’agost del 2015

Nous models esquí de muntanya

Aquest estiu ens esta fent la guitza en tantes onades de calor, que millor doncs que pensar en fred  en hivern i en esquí de muntanya. Les cases comercials ja tenen preparats els nous material de la temporada 2015 i 2016. En faré un petit recull prenen com a base el material mes “light”.

Començem per els austríacs de Atomic, treien un nou model de bota la Backland Carbon Ligh, de 987g i 660€ i les germanes Backland Carbon de 1161 gr i 630€ mes baixadores i un angle d’obertura de 74º. De fustes tenim d’aquesta marca les Ultimate 78 de 980gr i 700€, totalment pensades per la competi.




No ens movem d’Austria i l’altre gran fabricant Dynafit, aposta per els models lleugers de botes i fustes amb els models PDG, botes de 790gr i 600€ i les fustes versàtils en competició i en esquí de travessia de 790gr i 600€.







Anem ara al país de la bota (Italia) aquí i tenim la casa La Sportiva, i de botes és del que parlarem tenim tres models de gran categoria, la primera i numero 1 de tots els models de botes de muntanya la Stratos Cube, que podem dir 470gr i 1700€ !!! mínim pes en pujada, sense vibracions a la baixada, resistent a la abrasió, flexió de 75º, la Syborg, bota típica de competi amb 815g i 670€ i per ultim la Spitfire 2.0, bota de competició i tour, de pes  990gr i 600€.
 Com a fustes cal destacar les RST 2. Ideal per tot tipus de neu a mes de gran manejabilitat en neu compacta en fortes pendents.

stratos cube

Syborg

spitfire 2.0



Rst 2.0



Dels reis de les fustes d’esquí tenim del petit país helvètic els Movement,  aquí tenim molta gamma per elegir, però ens fixem en els mes lleugers com les Rise Pro X Series,  si la bota era la Stratos en fustes aquí tenim una joia, confeccionada en material de F1 e industria aeroespacial, tenim unes fustes per la elit del esquí de muntanya . De bon preu 700€ i de 670gr. Els Big Fish X Series, és una fusta molt polivalent per l’esquí alpinisme i sobre tot molt vàlid per les pujades, de 910 gr i uns 650€. Per ultim els Vertex X Series, ideal per tot tipus de terreny, amb una línia de cotes ideal per adherència en pendents fortes. Pes 1kg i preu sobre els 650€.



Rise Pro X series


Big Fish X Series


 Tornem a la bota de Italia i ara toca la casa Scarpa, que dir d’aquest models que tan d’èxit que estan tenint en totes les botes de muntanya en general, que podem dir en esquí de muntanya que no sabeu: les Alien, 850gr i 650€ (no tenen mitges talles).





I per acabar aquesta ruta ho farem a un altre país helvètic, Alemanya aquí tenim un altre gran casa de fustes d’esquí la Völkl, i la Vta88 lite una gran fusta lleugera i molt eficaç en tot tipus de neu. Ull amb el preu!! 800€ i el pes 1Kg mes o menys. 







I res mes a seguir amb la calor i pensar en blanc.