Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 31 de maig del 2015

Anar i tornar a la Creu de Canet en BTT

Avui farem una ruta rodadora cap a la Creu de Canet que ara és bon temps per veurà els arbres esquitxats de vermell per les cireres , anirem  sense pujar cap a la serra del  Corredor, sempre anirem per sota, al costat de camps assolellats amb bones vistes al blau del mar. Sortirem de Mataró per el clàssic Cinc Sènies cap a Llavaneres aquí aprofitarem per garlar una mica. De Llavaneres anirem cap a la Hípica i d’aquí cap a Rocafarrera, que pujarem per la urbanització a on podem contemplar les opulències de les seves cases,  i els cales que deuen tenir aquesta penya. Un cop superada la urbanització entrarem en terreny de Can Montal, un senyor que te molts de terrenys i és dedica a tancar tot el bosc, sort que ni ha d’altres que l’hi obren els camins per poder passar. La ruta va seguint per corriols , alguna que altre trialera fins arribar al coll del Pollastre, d’aquí en terreny mes obert i assolellat anem fen de cara el mar, passat can Fortuny, anirem a buscar un divertit corriol ( del eslàlom) que va en tot baixada cap el castell de Can Jalpí, creuarem la carretera i per un torrent molt ombrívol, que ja va molt be per aquestes hores, enfilarem vers la Serra d’en Sala i ja anirem fent cap a la Pedracastell o Creu de Canet, això si, buscant corriols i corriolets que per aquest sector n’està  ple.
Que podem dir de la Creu de Canet, Lleó XIII, va demanar als pobles per celebrar l’entrada de segle que posessin creus. Al 1926, una ventada la va fer caure, un any desprès la varen tornar a plantar i al 1936 un grup anarquista la va enderrocar i al 1954 un moviment catòlic la va tornar aixecar, és a dir un puja i baixa. La veritat que és veu de tot arreu i domina tot el territori del mar al Montnegre, la vista és val la pujada, la creu no.
Però tenim que tornar, com he dit aquest sector és un autèntic laberint de corriols, i hem vingut forces vegades i sembla que mai passem per allà mateix. Arribem quasi a l’entrada de Canet i girem per anar a buscar entre rials el camí que ens porti cap Arenys de Mar, lloc a on farem una parada al costat del port per fer unes birres i celebrar el cumple d’en Txubi, felicitats company !!. La tornada resseguirem la línia de la costa , molta gentada a les platges, quines ganes de fer una mullada!! Però és fa tard i el dinar és a taula.
Una bona ruta de 43km, amb estones de tot, camins, caminets, corriols ,boscos, camps, el mar i un Maresme Tropical a tope.

Gent de la sortida: Salme, J.J Padnon, Txubi, Escali, Pep, Artur i jo.


Aquest cop les fotos son d’en Txubi, gracies!!, jo hi tingut problemes en les fotos.



Txubi el del cumple

unes birres de celebració

aquest cop surto jo

Artur

Angelo

J.J Padnon

Salme
Pep



Aquí teniu una penya que aniran sortint habitualment en l’acabament de la sortida son en Roc el seu gat Crestes i el gos Neu.

dilluns, 25 de maig del 2015

Volta al Baix Empordà en bicicleta




El Baix Empordà te una gran estructura de circuits per poder pedalar i conèixer territori http://visitpalafrugell.cat/rutes/cicloturisme/fitxa-cicloturisme/, tot és com una teranyina  que comunica quasi tots els pobles i amb això podem fer infinitat de circuits, tots ells de un gran valor cultural i paisatgístic i de dificultat o llargada a gust de cadascun,  és sens dubte la xarxa cicloturista mes important de tot el territori català.
Nosaltres en aquest cas anirem a fer una ruta que faci una volta per tot el territori, aprofitant petites carreteres comarcals, camins agrícoles, corriols... i això si , fent parades per conèixer  tota aquesta sèrie de pobles tan carregats historia.
Començarem el “tour” doncs a la Bisbal d’Empordà, primer però aprofitarem per esmorzar en un bareto de la porxada “Cafeteria el Drac” al davant tenim la pastisseria Sans que al acabar la ruta com a recompensa ens obsequiarem amb un bon “bisbalenc”.
Un cop enllestits la primera cosa del dia , començarem la ruta anant en direcció cap a Fonteta que no entrarem , per agafar direcció a Vulpellac ( normalment a tot arreu trobareu indicacions per bici),de Vulpellac qué podem dir , declarat bé cultural d’interès nacional, seguirem les indicacions de la ruta cap a Peratallada, que coincideix amb el GR 92-1, no us podeu pas perdra  ,  entrar dins el poble i veurà el seus carrers estrets , és un dels pobles principals d’estructura medieval  de tota Catalunya. Seguim cap a Palau-Sator, sempre tenim al davant el massís del Montgrí i la silueta del castell, al costats i per donar la nota, el vent, el vent de l’Empordà que encara que avui no bufa gaire en força arriba a molestar, llàstima que no vingui d’esquena, carai !! Palau – Sator, és un altre poble medieval  a murallat amb les seves torres, el castell... seguim carregats de historia fins a Fontclara, un petit poblet  amb uns carrers ben típics  i estrets.  Proper objectiu Fontanilles, la ruta va combinant  tipus de terreny, camins asfaltats i camis de terra, petites pujades i suaus baixades, però la majoria és força planer. Arribem a Gualta i donem l’esquena al Montgrí, ara seguirem la riera Daró cap a la Serra de Daró, aquí creuem la carretera per un pont i seguirem la riera per el Pla de Guanyà en direcció Fonolleres  , a on deixarem el Daró per anar cap a Parlava, creuarem el poble per anar cap a la Sala i a continuació cap a Foixà amb el seu castell que ja veiem de lluny. A continuació prendrem direcció a St. Llorenç de les Arenes, fen el primer petit collet del dia, encara que després la baixada ens farà guanyar forces kilòmetres ràpidament, per aquí encara podem veure les restes d’un antic incendi forestal,  deixarem les perspectives de les muntanyes dels Pirineus amb el Canigó precedint, encara amb unes quantes taques de neu. Baixem cap a Flaçà tot passant per els humits boscos del Moli de la Barca. A Flaçà, creuem la via del tren i la C-66 per agafar una pista cap a la Pera, “gent de la Pera sou la pera” com va dir el foraster  Quim Masferrer, i a continuació Púbol i el Castell Museu Gala-Dalí  i els seus petits carrers florits de flors. Seguim cap Anyells  tot flairant l’olor de ginesta  i de camps llaurats i d’aquell vent que ja no bufa tant ,  i de la pols que aixequen els tractors que llauren la terra i t’omplen tot de pols i els petits rierols d’aigua clara que tindrem que creuar i algun que altre corriol entre bosc d’alzines que ens portarà a la petita ermita de Santa Cristina, d’aquelles alzines que vàrem fer tant famós aquest territori per el seu suro.
I Monells i la riera de Rissec que parteix el poble per el mig, aquells carrerons aquella plaça porxada, val la pena aquí si fer una bona parada i fer un entrepà a la plaça, que bé s’ho val. Monells, poble seleccionat per la nova peli de “ocho apellidos vascos” fa un dies ple de gent  que venia per fer el càsting per poder participar a la peli. Encara queden les senyeres, moltes parcer i per tot arreu, la gent del bar ens comenta que no s’han saben avenir de la gentada que varen tenir uns dies passats.
Seguim avall ,  això s’acaba però encara ens queda un bonic poble per visitar, Cruïlles, el temps sembla que és vagi tapant, però la calitja persisteix , anem per el costat de la riera seca que ens portarà de nou a la Bisbal. La ruta arriba a la seva fi, hem visitats nombrosos pobles petits ,  però plens d’història, hem travessats camps ,  hem tingut  vistes a l’horitzó  muntanyós de les Gavarres, els Pirineus ,  el Montgrí, la plana de l’Empordà mereix una estada tranquil·la i pausada que bé s’ho val.

Ruta realitzada per l’Angi i jo un mes de Maig .

Horari, molt relatiu per les parades, son quasi 60 km, poc desnivell,  ruta fàcil i rodadora de cobertes millor mixtes, sense molt de taco. D’aigua en trobarem en tots els pobles i de teca també.  La ruta la podeu fer tot l’any.

Si aneu en transport públic a Flaçà si arriba en tren des de Girona i podeu començar la ruta per aquest punt. 



Vulpellac


Peratallada



Palau-Sator


senyals de la transpirineus Pirinexus







Monells




Cruïlles







diumenge, 17 de maig del 2015

Mataró - Montnegre en BTT

Les dues fustes o pali- llos donant pas a les maquines metàl·liques de dues rodes , ja anem veien en les sortides de BTT, cada cop mes esquiadors de muntanya. Aquesta setmana és pot dir que és començaria la cosa de valent i apuntem la ruta cap el Montnegre. Des de el primer moment vàrem poder copsar que la cosa aniria per mal camí doncs tot seria un tira i no afluixa, tenim però una mica de possibilitats de sobreviurà a les envestides, degut a que la parella Regi i Kiku encara no havien anat a mercat i tenien que ser d’hora...que il·lusos!! Al final varen sortir 50km i 1200 de desnivell, quina colla, una mica mes i arribem a les postres.
Anem però a la ruta, sortim de Mataró i ens enfilem cap a la Creu de Rupit i Pi de Buac, el dia és manté i no fa gaire calor, de moment. Baixarem cap a Vallgorguina per corriols que avui hem decidit aventurar-nos i buscar de nous per el sector de la Baga de Can Vilar trobant bons corriols que ens portaran a la Font de la Figuerassa i ja tot baixant fins el poble. D’aquest enfilem per la riera de coll Senís, en principi molt suaument però després en fortes rampes fins el coll, a on ja trobem les marques del GR camí del Nord en direcció a Mataró. Un cop a Collsacreu anirem a buscar l’antic camí del fondo de Can Rosell, un PR arranjat però també força malmès i erosionat per les pluges, que fins a finals del XIX abans de construir la carretera, era el camí ral de pas i la via mes curta entre Arenys i el Vallés, el mar i la muntanya i també una via de comunicació tan per el mercat del dimecres de St. Celoni, com el tragi de carros que baixaven amb la verema de Collsacreu, com també el transport de troncs per les drassanes, aquest últims també varen provocar una forta degradació del camí.
Travessem el bonic poble d’Arenys de Munt  per la seva riera i a continuació anem a buscar el castell de Can Jalpí i ja que ens acompanyen els creadors de la ruta de Bikeride Costabrava  http://www.bikeridecostabrava.com/web/es/, farem el tros final de la seva ruta ja fins Mataró.


Forem:  Kiku, Regi, Salme, J.J Padnon, Toni i jo.



quina colleta del Sorreig

al fons el Montnegre

al loro!!!! Salme

camí vell de Collsacreu a Arenys


BikerideCostabrava


dimecres, 13 de maig del 2015

Val d'Aran esquí de primavera




Aquest any la temporada d’esquí de muntanya ha estat ben atípica , caps de setmana de mal temps i de sobre tot de vent. Les sortides han tingut que ser ben planificades per l’estat de la neu i del temps i ara al final de temporada el que faltava: la calor o calorassa.
Els llocs elegits per fer les sortides els hem anat modificant de dilluns a divendres fins ultima hora i com no podia ser d’altre manera el que per alguns seria la ultima sortida de la temporada, també va ser una incògnita fins ultima hora, lloc decidit però finalment: la Val d’Aran, esperant encara trobar-hi força neu d’aquest hivern a on aquí si que i va nevar i de valent.
El tema de la Val també aniria be, doncs les pistes forestals en aquesta època la majoria estan obertes fins força amunt, si és que no estan barrades per les destrosses de les allaus.
El primer dia aniríem a fer un clàssic el Montardo i un no tan conegut el  Monges. Podem pujar fins ben amunt fins que una destrossada de troncs produïda per un allau ens barra el pas. Deixem les coses i la part de la penya i baixo el cotxe amb la Regi fins l’aparcament de Ressec, doncs mes amunt esta prohibit. Tornem cap amunt, tot corrent una mica i així escalfarem una mica.
La pujada la farem amb esquís i botes a l’esquena  fins el refugi de la Restanca deixem les sabatilles i posem botes. Caminem una mica mes fins el torrent, aquí ja hi tenim neu però com esta molt dura, optem per pujar sense esquís. Un cop dalt del torrent, als nostres ulls podem veurà que per seguir amb esquís tindrem que anar seguint llengües de neu, l’estany del Cap del Port, quasi esta desgelat. A poc d’arribar al coll de Güellacrestada, tenim que treure’ns els esquís, per sort la cara sud esta més innivada just fins l’estany de Monges, mes avall la cosa esta mes malament, el Pic de Monges el que seria el segon objectiu esta pelat fins la meitat.
La pujada ja clàssica al Montardo, la fem amb calor però al menys amb esquís posats. La baixada però de neu cremeta.
El segon dia després d’haver investigat el tema el dia abans, optem per la vall de Ruda i aquest cop pujarem inclòs fins passat  la Palanca de Campo i fins que una gran destrossa d’un allau ens impedeix el pas. Seguirem la pista amb els esquis a l’esquena fins la cota 2100, aquest cop sols 30’ de porteix.  Passem la presa i seguim amunt amb la intenció de fer el Saboredo, però la cosa esta molt malament. Decidim canviar de plans i anar a fer el Gran Tuc de la Sendrosa, però tindrem que recular i anar a buscar de nou la pista per poder creuar el crescut riu. Anem flanquejant per anar a buscar un pas nevat sobre cota 2200m, d’aquí veiem la velleta per on tindrem que baixar .Un cop aquí seguint per pales força redreçades, tot mirant una gran congesta que esta suspesa al Coll de la Sendrosa, just que cau un allau de roca i neu fen un gran  terrabastall  just per on acabàvem de passar. Optem per anar seguin per la valleta per el canto mes esquerra que encara que és el mes empinat és el mes segur, per qüestió que no se l’hi ocorris caure la congesta de neu. No pugem per el coll de la Sendrosa doncs  i tenim la gran congesta  si no que anem a buscar la carena per una forta rampa. Ara ens queda un tros llarg de cresta que al no haver-hi neu és poden veure les fites, la fem una estona, però ens adonem que entre una cosa i un altre el temps se’ns tira a sobre i tenim que tornar  a casa.  Traiem pells i fem la baixada, molt guapota i en bona neu cremosa, seguirem apurant  la neu i després supervivència per una canal emboscada ja sense esquís.
No hem fet la pujada al cim per el lloc de la via normal de hivern, però era a on i teníem mes neu assegurada.
I res la temporada a la Val toca a la seva fi i per molts dels que varen venir també.


Vàrem ser aquest cop: Pallares, Jose, Regina, Txubi, Benet, Presi i jo.



Al fons barranc de Rius

Estany de Cap de Port

Pic i estany de Monges


Regi,Benet,Presi i Txubi

Punta Alta al fons

pala del cim

Regi

Presi

Txubi



Refugi de la Restanca

Tuc Gran de la Sendrosa


Coll de Sendrosa

cim , cresta i Jose

pala de sortida de la carena

Benet el del Montseny

Pallares, Txubi i Benet preparant la baixada

això  s'acaba

encigalada