Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 19 de juliol del 2015

Circular Vallter-Cabana dels Alemanys-Carança-Vall de Bacivers-Bastiments-Pic de la Dona




És fa estrany estar a Vallter  amb les muntanyes pelades i sense neu. Ahir la forta pluja de la tarda – nit  han deixat  un ambient mes frescquet en aquest estiu tant tòrrid. Avui també s’embla ser que el pronòstic son tempestes a partir de mig-dia,  caldrà doncs anar a la idea.
Sortim de l’estació de Vallter i comencem la primera pujada cap a la Portella de Mantet, d’aquí comencem a baixar , primer per tram força pedregós però a continuació per corriol entre prats a on podrem corre a gust. Al cap de una estona entrem en el bosc i a continuació veiem una primera cabana de fusta de nova construcció, seguim baixant i trobem la cabana nova dels  Alemanys, aquest nom se l’hi dona degut a que en la segona guerra mundial un destacament alemany compost per un oficial i dotze homes  controlaven la frontera i el pas de maquis, soldats i jueus cap a Catalunya, però no tenien la feina gaire fàcil doncs el destacament estava completament aïllat i eren objectiu molt fàcil per els maquis dels entorns. L’any 1978 unes noies belgues, ves a saber tu el que feien , van calar foc al refugi, al cap d’un temps és va tornar a reconstruir el refugi dels alemanys.
Uns metres mes avall trobem un pal indicador, ens trobem al GR10 i GR36 francès, a mes estem en una part de la Ruta del Torb, ara començarà una forta pujada de 400 metres de desnivell a la Serra de Caret, un cop suada la cansalada seguim per un corriol planer per anar a buscar el Coll de Pal (2298m), ens faltaran 6,4km de corriol per un gran bosc frondós per arribar a prop del refugi de Carança, nosaltres no hi arribarem doncs al trobar el rierol i els plans de Bacivers tindrem que girar per un corriolet per anar a buscar l’entrada a la vall.  Fem una parada, traiem roba per remullar-nos al riu, però merda!!! Un exercit de tabacs ens ataquen!! Ara si que correm cap amunt  fins trobar la Cabana de Plàstic al començament del bosc.
Quines histories haurien de passar la família que va construir aquesta cabanya duran un any, parlem de no fa gaire temps, en aquest paratge tan lluny de tot, potser el mes a prop a 4 hores de camí de qualsevol lloc i tenint  en compte que una part de la parest és totalment de plàstic, imaginem-nos una nit de torb...seguim camí cap a munt, les torres blanques és van aixecant per el cel, la vall de Bacivers és molt llarga i prou coneguda la part de dalt per les sortides d’esquí de muntanya que hem fet per aquesta zona, anem enfilant tot passant per l’estany de Bacivers, el primer cop que el veig sense neu , anem a buscar la pujada  al coll entre el Bacivers i el Bastiments per anar cap aquest últim.  No parem gaire ara toca baixada per la carena cap el coll de la Geganta i remuntar el Puig d’Ombriaga, però ai las!! Comencen  a ressonar els trons i la cosa s’està posant negre com el carbo, ens queda rematar el Pic de la Dona, ara si que correm, cim i avall a corre cuita per deixar la carena. Desfem el camí de la Portella i carrera cap el cotxe.

Molt bona ruta per coneixa dues bones valls la de Mentet i la de Bacivers, el camí és força bo i és pot anar força estona corrent. Trobarem forces punt d’aigua. En total 22km i 1800 metres de desnivell en 6h30’, fen parades i hem fet la travessa: Benet, Presi i jo mateix.





baixant de la Portella de Mantet


cabana dels alemanys

al fons Mantet

coll de Pal

a prop de Carança

cabana de plastic



estany de Bacivers

quina trepa!!

sort que ens queda poc
















dilluns, 13 de juliol del 2015

ROC BLANC





En aquest temps de tanta i tanta calor que millor que anar a buscar la fresca i que millor que anar cap el nord en concret cap al sector francès del Donezan per trobar la fresca en els seus frondosos boscos.
Sortim de casa amb una calor sufocant, entrem per França per  la Guingueta d’Ix , d’aquí cap el sector del Capcir i un cop situats cap el llac de Matamala, podem veurà a la direcció a on anem una cortina de núvols baixos, ens i anem acostant i un cop passat l’embassament de Puyvalador entrem en el núvol, estem a Mordor !!, trèiem les coses per dinar i de cop passem de  anar quasi en banyador a posar-nos el forro polar, quines coses!!.
Seguirem un cop dinats, en direcció Querigut i al següent poblet de Le Pla a 100 metres prenem pista asfaltada, indicació càmping, mentres anem pujant pensem que potser hem fet curts de roba de abric, però no, ens equivoquem a mesura que anem fent els 9 km que ens separant del refugi de Laurenti, anem deixant la nuvolada mes a baix.
Aquest cop deixem la furgo al costat del refugi (1636m) i la intenció és anar a dormir al bucòlic llac de Laurenti. Cal dir que en aquesta època del any aquest sector esta molt concorregut de penya, sobre tot pescadors i gent que va a fer la visita al llac. Carreguem les potents motxilles i cap amunt, ens depara ben be una hora de camí, sort que tenim el bosc que ens protegeix del sol de la tarda.
Arribem al llac  (1940m) i de seguida parem les tendes, la vista és fantàstica, a ma dreta la figura del Roc Blanc (2544m) objectiu per demà, a l’esquerra la cresta del Pic de la Tribuna o de Laurenti (2499m) i al mig la mola del Pic de Baxouillade(2546m).
Com sabíem no estem sols, molta gent disseminada per els voltants del llac i sobre tot, pescadors de canya, però el que mes sobta, és que tothom esta fent focs, que estrany?
Un cop fet el sopar veiem apareixa la policia , és paren a parlar amb una gent de Centelles que tenim al costat i a continuació a mesura que van passant per els diferent focs veiem com és van apagant. La gent de Centelles, després, ens comenten que la multa per fer foc és de 130€, que a ells els varen avisar abans de pujar i que inclòs de vegades i venent amb l’helicòpter a multar a la penya.
Al mati surt el sol de bon hora, les tendes que estan als prats de fons del estany, estan literalment ocupades per les vaques, quina sort que hem tingut d’estriar el lloc!!.
Comencem la sortida per la riba dreta del l’estany i anem pujant tot flanquejant per sota del Roc Blanc fins trobar un petit estanyo, val a dir que el camí esta força traçat, d’aquí ja enfilem per forta pujada cal el coll a on i trobarem la senyal de la Reserva Nattionale de la Fauna d’Orlu. Estem sobre un mar de núvols a on l’Ariège queda tot submergit, sols per entre la nuvolada blanca treuen el cap la Dent d’Orlu i el massís de Tabe mes al fons. Girem a la dreta i anem enfilant en forta pujada fins a tocar les roques del cim, els últims passos haurem d’esgarrapar una mica, però fàcil.
La vista d’aquest cim és grandiosa tenim una visió de 360º, hem tardat unes 2 hores, això si a dalt no hi cap molta gent.
Tornem a desfer el camí, un cop arribats a l’estany les vaques s’estan fent unes bones remullades i bones tifarades al lloc mes freqüentat per els campistes i que aquest matí ja han sofert l’ocupació, nosaltres anirem a desfer les tendes i això si fer unes bones braçades sense vaques.

Cim modest, però de gran bellesa, tant des de dalt com tota la ruta, imprescindible acampar al estany i tenir tot aquest entorn tan bucòlic a la bast.
Sortida realitzada una setmana de tòrrid juliol per Agnès, Rubèn ,Angi i jo.




al fons el Baxouillade

campament

Roc Blanc a la dreta


petit estanyo i el coll

cresta de la Tribuna al fons

ell coll, l'Ariège coberta de núvols baixos i la Dent d'Orlu a la dreta

als fons muntanyes d'Andorra

ultims passos

Rubèn,Angi i Agnès
















dissabte, 4 de juliol del 2015

XAFOGOR I BTT A SANT ELIES

Txubi
Artur
J.J Padnon
Benet
rampotes

Sant Elies
font d'en Borrell






d'esquerra a dreta: Xavi,Benet,Txubi,Vado,J.J Padnon i Artur




Aquest cop ens encaminarem amb les bicis vers el Montseny de la ma de uns guies de la zona: Xavi, Vado i Benet.  La ruta no la podíem fer gaire dura, doncs els pronòstics de calor per el dia d’avui serien extraordinaris. Ens trobem doncs tota la colla a Santa Maria de Palautordera i comencem a pedalar, encara en aquelles primeres hores l’aire era força agradable i sobre terreny força planer anem fent entre forces boscos de bona ombra. Enfilem suaument les primeres pujades cap a la Serra Llarga un cop aquí per pista força planera i llevadora anem seguint a bon ritme fins trobar la primera baixada per pista rapida, comencem anar calents, segona pujada de nou cap a la Serra per anar a buscar un corriol de baixada una mica mes tècnics i polsegós. Ara si que anem preparats per la pujada de la ruta cap a l’ermita de St. Elies, aquí la cosa comença a ser feixuga per la calor, seran 8 kilòmetres força durets i xafogosos, algun petit tram de repòs però de seguida trobarem unes rampes força potents, inclòs una de molt potent que tenim que baixar de la bici. A pocs kilòmetres d’arribar a dalt, un núvol minso ens alegra una mica la pujada.
Reposem forces i acabem l’aigua que ens queda, baixada i remuntada curta cap el coll de Sant Elies, comencem la baixada per Can Cortes, la penya va a tota pastilla per la pista molt polsegosa, una breu parada a la font d’en Borrell i de nou recuperats de la set, seguim avall per pista en forta baixada cap els Refugis del Montseny i d’aquí per un entramat de divertits corriols anem fent tot de baixada cap a Santa Maria, a on ens esperen unes bones birres.


Avui ha tocat una sortideta curta 30km i 1000 de desnivell, però molt explosiva gracies als nois del Montseny: Xavi, Bado i Benet i els foranis  maresmencs : Artur, Txubi, J.J Padnon i jo.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do