Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 29 de març del 2015

Intent fallit de travessa

“ No paris no paris, vent
De recordar-me que encara puc sentir
No paris de colpejar-me fort i fred
Que no oblidi mai que ets amb mi ! “
                              (Arbequina)


J.J Padnon, Benet, Regi, Presi i jo a la Collada








Antigament  és realitzava una clàssica travessa d’esquí de muntanya de Nuria a la Molina, fa temps que és va deixar de fer, potser per el fet de que trobar  neu fins arribar a la Collada de Toses era en contades ocasions. Nosaltres moltes vegades havíem realitzat sortides i travesses, ja sigui des de Nuria o Vallter,  la ultima va ser de Vallter a l’estació d’Err Puigmal, però mai havíem trobat la oportunitat de sortir des de la Molina o la Collada per arribar a Vallter. Però bes per on, aquest final mes de març amb l’episodi important de llevantades, per primer cop amb molt anys tindríem la oportunitat de provar sort i poder anar de la Collada fins a Vallter, sense tenir que treure’ns els esquís dels peus. No podíem tardar massa a fer-ho doncs de seguida el sol fondria les neus de mes baixa alçada, per això de seguida ens vam preparar per la travessa.
El tema principal seria el transport de aproximació i recollida i qui trobaríem  que acceptes portar-nos i venir-nos a buscar. Vàrem estar tota la setmana donant voltes a l’escomesa i al final dos amigues ens ajuden en la sortida, gracies a elles no haguéssim pogut tirar endavant la travessa : la Gemma Viarnés i la Lu Marzo.
Ara tindríem que mirar quin dels dos dies del cap de setmana seria el  millor i dels dos el dissabte sembla ser el millor, l’únic que compartiríem la sortida amb la marató d’esquí de muntanya que feien la mateixa ruta, que aquest seria el seu segon any i  el primer que és faria amb esquís totalment. L’altre era el pronòstic del vent, però esperàvem que aquest no passes dels 40km hora, com havíem pronosticat els partes.
Esmorzant de molt bon hora al Petit Cafè de Ribes, ja veiem que de moment el dia no és gaire clar doncs estan caient unes gotes de pluja i els núvols de vent és veuen en el cel.
Les noies ens deixant a dalt la collada, la cursa en aquells moments esta passant, ens preparem i ens abriguem una mica doncs els vent és fa notar. La calor dels dos últims dies ja ha fos els primers metres i ens tenim que posar els esquís a l’esquena uns 10 minuts per dins el bosc per sobre el hotel de la Collada. A prop del coll de Maians ja ens podem col·locar els esquís, d’aquí al coll de sant Salvador i el Cim de Coma Morera, fins aquí l’abric dels arbres ens ha parat les envestides del vent que cada cop és mes fort, esperem les prediccions que a mig mati la cosa s’encalmi una mica, doncs ara anirem en plena llomada del Pla de les Salines. Tot és un continu pujar i baixar, aquí veiem que la millor manera d’afrontar la travessa és en aquest sentit, doncs la baixa per aquí tindria que ser una mica de suplici. A continuació seguim per la erma serra de Gorrablanc, que a principis de temporada ja havíem vingut per Vallsabollera. A partir d’aquí el vent és espantós, rafegues de 100 km, ens fan anar com a veles de veler, el Puigmal resta tapat per núvols a gran velocitat, seguirem com podrem cap a la Tossa del Pas del Lladres (2655m) lloc d’arribada de l’últim remuntador de les pistes de Puigmal 2000, tancades de fa 2 anys. La ventolera dispara com projectils a la cara petits trossos de neu gelada i fer una passada és un  infern, els de la cursa la tallen aquí i els fan  baixar cap a l’antiga  estació francesa. Aquesta també serà la nostra opció, doncs baixar per un hem pujat seria molt problemàtic i seguir endavant encara més. Traiem pells i cap avall, a mesura que anem baixat ens acompanya el sol i el vent. Arribem al aparcament de l’estació, però ara caldrà arribar de nou a la Molina, agafar un tren cap a Ripoll i que les noies que han anat a esquiar a Vallter ens vinguin a recollir, però el de com ho vàrem fer per arribar seria un tema llarg i l’obviaré.
En fi, “nuestro gozo en un pozo”,  tanta moguda per un fiasco, algú va dir però que aquest tros que hem fet potser trigarà molts anys a poder-se fer amb neu, algu és algu.
Parcer, les pobres que varen anar a Vallter, no varen ni poder posar-se els esquís, pistes tancades i fort vent.


Gent de la sortida : J.J Padnon, Presi, Regi, Benet i jo i profundament agraïts a la Gemma i la Lu, per la seva col·laboració.
(Pd. Aquest cop poques fotos, com comprendreu no podia ni treure les mans de dins els guants)



dilluns, 23 de març del 2015

Imatges de la llevantada a Vallter












diumenge, 22 de març del 2015

La primera de la temporada en BTT.




Aquesta setmana tocava llevantada, per el que hem decidit resguardar-nos del mal temps i començar a escalfar neumàtics per la propera temporada que ja tenim aquí de btt.  Era la primera sortida en bici des de el principi de les neus i veien que el diumenge al mati la cosa encara s’aguantaria m’apunto amb dos grans bikers del territori del sauló en Salme i l’Artur. Comencem per dirigir-nos cap a St. Vicenç de Montalt on l’Artur és fa de guia per els seus territoris, d’aquí anem sempre per corriols i fortes pujades vers el Coll de la Ferradura i Creu de Rupit, corriol cap el Pi de Buac i cap els Misteris. Prenem la llarga i agradable pista cap el càmping de sota el Corredor i GR, en un moment donat el deixem i comencem a investigar nous camins, aquest cop en trobem un de sorprenen que el  bategem com : “la llançadora” sort que el terra estava ben mullat. Acabem a la carretera de Dosrius i Canyamars i seguim  per carretera en direcció aquest últim  i a pocs metres  girem per Can Pinsana, per anar a buscar el corriolet que va per el costat de la riera de Can Rimbles fins l’àrea dels Burros. D’aquí anem a fer unes filigranes que te amagades en Salme per anar a buscar la darrera pujada cap a Can Bruguera, tot passant per Can Floriac i Can Benaiges . Un cop dalt de can Bruguera, una miqueta tocadots,  els i preparo una baixada que encara no coneixent, per un corriol al costat del camí vell de Can Bruguera.

La primera sortida seria de la temporada, potser una mica massa i tot per el meu cul, doncs han sortit 40km i 1200 de desnivell, ja sàvia jo que amb aquest xavals no sortiria una cosa gaire fluixeta.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9147316


el reco de l'ave Maria

La primavera ja comença a florir

Mirador del Montalt, al fons el mar d'aqui estan encalmat

Artur

blocs per sota la serra del Corredor


Salme

diumenge, 15 de març del 2015

Matinal al Bastiments






Cap de setmana per agafar en pinces les prediccions del temps. El dissabte la penya durant tot el dia mirant les prediccions i a on queia la neu...el lloc seria al sector de Vallter, 30cm, però la cosa vindria molt justeta doncs la finestra de bon temps, com és diu, sols vindria marcada per unes poques hores al matí del diumenge, fins les 12 hores mes o menys.
Ens la juguem o no?, vingué provem sort!! Al final en som una bona colla al bareto de St. Joan de les Abadesses, de neu ni ha i dona força ambient al paisatge d’arbres nevats, el que no veiem gaire clar és el temps.
Un cop arribats al primer aparcament de les pistes comença a nevar, ai las!! Però així que comencem a pujar és perfilen les primeres ullades de sol i de calor. La pujada al coll de la marrana ja ens deixa veurà la qualitat de la neu. Un cop dalt decidim anar a buscar el “pow” en el torrent que baixa cap el pluviòmetre  de la Jaça Grossa del Freser, i allà estava amagada la neu pols i a sobre els primers de desvirgar. Tornem a posar pells, el temps és va complicant, ara sol, ara vent, ara núvols... no tenim gaires mes opcions avui que pujar cap el Bastiments, el temps esta donant una treva, però el fred és fa notar ultima pujada a cim i baixada cap a la pala que no trobem la neu tan be com esperàvem, comença a nevar. Baixem per la canal abans del coll de la Marrana. Aquí la neu esta millor i la continuació encara millor fins les pistes del Xalet.
Aquest cop les prediccions l’han encertat al detall, a valgut molt la pena aprofitar i  de nou tornar a casa a l’hora de dinar amb uns 1300 metres de desnivell fets.
Grupeta formada per : J.J Padnon, Regi, Lius, Benet, Salme i jo.



Gra de Fajol i amagat el refugi

J.J Padnon

Lius

Regi

al fons la Jaça Grossa del Freser

segona pujada al fons Coma de Vaca

arribant al cim Salme

la grupeta, Regi, jo, Salme, J.J Padnon i Benet





diumenge, 8 de març del 2015

Pic de Pedrons per Porte










Trobada de bon mati a la Molina amb la penya del Sorreig  per fer l’ esmorzant  i de comentar els plans  que faríem. El temps és ben segur, sol i sense vent, això anima al personal, uns aposten per el Pla Bernat per el sector Puigvalador i d’altres cap el sector de Porte, doncs ni hauran que aniran a foquejar una mica per pistes. No cal anar gaire lluny doncs per trobar molta neu i això és una sort el no tenir que fer gaires kilòmetres.
Arribem a l’estació de Portei el paisatge de tot el voltant és completament nevat com feia molt de temps que no veiem, posem pells i ens acomiadem de uns quants mes, al final quedem tres, però amb ganes d’aprofitar el dia.
Comencem pujant per les llomes de la dreta de les pistes, la calor és fa notar i de valent, cosa que ens fa treure roba de seguida, anem pujant ja per la carena, al davant ja ens queda a tocar el Pic de la Mina, però nosaltres trèiem pells i enfoquem la baixada per sobre de les cases abandonades de la mina, el vent i l’aigua, han fet un mantell canviant i ondulat, en un principi en neu dura i després anirem buscant les tonalitats mes blanques de la neu pols, a mesura però que anem baixant i el efectes del vent no han fet de les seves ja trobem el que buscàvem el “pow”, bona baixada la primera per aquest sector de J.J.
Arribem al pont de Baladrar, carretera al Pas de la Casa i tornem a posar pells , la vall esta Inmaculada, sols i tenim una persona al davant, però sense cap traça de baixada!!, la Regi marca un ritma duret i la pujada al cim la fem molt rapida, en els nostres pensaments ja esta la baixada.
I tal dit tal fet, comencem a baixar, tenim el pastis per decorar, J.J flaira el “pow” i el seguim, el xaval l’ha encertat, quina delícia!! Tot per nosaltres sols.
De nou al pont de Baladrar, tornem a posar pells i comencem a tornar a pujar de nou, sembla un dia de primavera, ni gota de vent,  les imatges dels cims tots nevats dona alegria al paisatge, ha estat una bona ruta ja en portem 1900 de pujada i 19 km, volíem pujar a la Mina per rematar la cosa, però cap de nosaltres porta res de líquid, però ja esta ve per avui, a mes la penya ens deu estar esperat a baix les pistes. Una bona volta, si senyor.
De nou a la Molina ens trobem tot el personal, moment per comentar les jugades i enfocar noves sortides.
Actors de la sortida Regi, J.J Padnon i jo.



Mines de Porte. Foto J.J Padnon

baixant cap a Baladrar. Foto J.J Padnon



al fons la carratera a Pas de la Casa

segona pujada

Regi i J.J Padnon

Regi 

cresta al cim

Añadir leyenda

Pas de la Casa

pastiset

tercera pujada