Molta gentada aquest passat dissabte a la Molina de la colla
del Sorreig , uns a fer monte uns altres a fer fons a Guils. Tot esmorzant anem
comentant la jugada del que fer, en principi teníem que anar a tastar el pastis
de Puigbalador, però dalt la Collada em pogut veurà que el sector nord estaven els núvols enganxats i no ho veiem prou clar, a mes que
ens allargava una hora mes de viatge , en fi, decidim provar per la Cerdanya
per el sector de Puigmal, doncs encara els núvols no hi ha arribat. Optem per
provar sort al sector de Vallsabollera a veurà el que podríem fer, doncs avui
no és qüestió de fer filigranes doncs la neu esta força malament degut a la
quantitat i el vent huracanat d’aquesta setmana en totes les cotes.
Arribem al bonic i pintoresc poblet tot nevat de neu, deixem
els cotxes al aparcament doncs mes a munt no podrem seguir gaire mes. Esquís a
la motxilla fins creuar l’últim carrer i amb esquís al peus anem seguint la
pista tot anant fen-l’ha petar , doncs havien histories que explicar. No som
els primer en la ruta doncs trobem una bona traça ja feta. A prop d’una caseta
a ma dreta de la pista, deixem aquesta per prendrà un altre pista que s’endinsa
al bosc en ferma pujada, per aquest sector i tindríem que veurà una capelleta,
però no l’hem vist. Un altre cop trobarem la pista que fa una corba, nosaltres
seguim per la pista dreta al fons i tenim el riu de Faitó, tornem a trobar de
nou la pista, però en aquest cas ja entrem en el clot de Mantell , petit torrent que haurem d’anar
seguint fins quasi dalt de tot, però ai las!! De nou el que no volíem, neva una
mica i la cosa s’està tapant i el amic
de tot l’any el vent!!. Arreu veiem forces cornises i allaus que ja han caigut
o a punt de caure. El terreny per on és desplacem és força suau i segur, en un
moment donat passem a quatre xicots que van amb esquís i que sembla que vulguin
plegar, un cop deixem el torrent i ens
encarem a la petita pala abans de cim, be perquè sembla ser que anem a fer és
el Puig de Dòrria, el terreny és complica una mica per culpa de les ventades
que per aquí i han passat, molt de tros esta gelat com un vidre i tenim que
anar buscant els passos millor de neu mes tova.
Volíem fer mes coses, però el vent fred i la boira no ens
han deixat fer res mes. Trèiem pells i esperar una clariana per poder veurà els
passos de neu bona i no fer una relliscada en un clapot de gel. Un cop tot a punt una bona baixada i mes bona
per el torrent. Un cop acabada la xerinola , ens trobem de nou amb la pista, uns optem per
remuntar la pista i seguir-la de baixada d’altres van a provar sort en el bosc,
ganes de pow-pow!!.
De nou tots a la pista seguim baixant per els trencalls que
hem fet abans, però molt al lloro doncs i trobarem algun que altre tauro. L’últim
trencall que hem fet al pujar no hi passem i seguim pista avall, semblant ven
be una cursa, la penya sembla portar el coet al cul. I res entrem al poblet,
amb la mirada aterrida de una colla de raqueters, sorpresos al veure’ns tan corrents.
La cosa esta magre de nou per culpa del vent en totes les
carenes, el perill de plaques és notable. On és conserva millor la neu pols és
en els boscos i raconades. Els sectors
de Porte, Capcir i l’Ariege estan a petar de neu, si voleu gaudir encara del powder, el mes a prop son els boscos de Porte Puymorens, estan pastel, pastel, per pujar i
baixar, sobre tot sector de l’Estanyol.
Vàrem ser en aquesta sortida, que entre una cosa i altre
varen sortir uns 1100 de desnivell i uns 19km.
