L’anticicló que fa quasi un mes que esta posat a sobre
nostre esta deixant la cosa de la neu ben tocada, boí així els mes aferrissats
continuen la recerca. A la Cerdanya el sector del Puigmal no ni ha i a la resta
en prou feines. Comencen a trobar algú per el sector de Formigueres i a
Puigbalador (Pla Bernat , Tribune) on actualment encara és poden fer algunes
sortides. Per Porte, a les pistes sols a la part de dalt i s’arriba a baix per
la blava , la Mina la pala esta palada. Pedrons, Mele, Pic Negre.....pelats,
Pas de la Casa, el color és mes marro que blanc. Sector de Grau Roig comença a
millorar i Soldeu el Tarter una mica millor, doncs no hi toca gaire el sol.
En resum poca neu per aquestes dates, nosaltres intentem
anar cap a la Vall d’Incles però la neu a la pista comença a tocar de la
carretera i per la hora que és i la llargada de 3 kilòmetres decidim canviar de
tàctica i anar al segur. Deixarem el cotxe al Tarter i pujarem per pistes fins
Riba Escorxada un pel mes a munt ja trobem traça que comença a pujar per el
sector de bosc i al costat d ela pista dels Isards, anem seguint per aquest
sector, neu molt canviant i pesada fa uns pams a sota els esquís que costa
progressar. Arribem al Pic d’Encampadana(2488m),
ja portem 800 metres de desnivell, seguim carenant cap el Tossal de la Llosada,
d’aquí anirem a provar sort i baixarem cap el secor d’Encamp per la vall que
puja el funicular fins a on ens deixi fer la neu. Tornem a posar pells i pugem
per la tranquil·la valleta que tanca el cercle de muntanyes del Alt del Griu,
Pic d’Ensagents i Alt del Cubil tots sense neu. Deixem la valleta per una forta
pujada que ens porta a un curt tram de cresta i d’aquí esquís als peus i cap
avall.
Els itineraris d’esquí de muntanya és tenen que treballar
molt i la neu esta força canviant i en llocs és toca la base, a part de llocs a
on la neu no ha transformat i a format uns cristalls que dona la sensació de
neu pols.
Creuem els dits i esperem que la cosa canvi ben aviat.
Sortida realitzada per els companys: Salme, Txubi, Benet i jo mateix, sortint
una volta de 1400 metres de desnivell.
quins pams nois!!!
Txubi obrin una bona traça
Els sector millor innivats d’aquesta zona son Ransol I
Incles, aquest últim la carretera plena de neu.
A fora fot un fred que pela, a dins la furgo, la caloreta i
un bon còmic per anar llegint i de fons una mica de musica, fins aquí tot be..,
però sona el mòbil i a l’aparell un llangardaix montserratí, el Eladio, que
puja amb l’altre llangardaix el Dani, que també pujant a la Val a fer una mica
d’esquí de muntanya amb una parella de principiants en el tema. Quedarem per
dema a Beret per veurà que anem a fer, de pas aprofitarem per anar a saludar a
Sir Angelo, un home de Mataró que fa de monitor a Beret.
Tots son força puntuals, la parella lloga uns esquís nous de
trinca, la veritat és que el material de lloguer és fantàssstic. Un cop acabats
els tràmits ens dirigirem al aparcament de l’Orri doncs la intenció és anar a
fer el Bassiver (2644m). Aquí ens trobem un free-rider del Pallars en Carles,
amb unes fustes noves que segurament hores d’ara deuen de tenir algun foradot
de tauro.
La neu bona i la caloreta prou be, el grup va fent sota
l’estricta control del capità Eladio que controla els nous. La pujada la farem
per el fons de la vall i despres farem la pala i per la coma cap en vall.
En Carles i jo fem cim i com que els altres van fen
xino-xano, deixo en Carles fotensa un bocata de salmó i enceto la pala...esta
de mort, segueixo baixant fins trobar la colleta i això que veig que el
free-rider també baixa. De nou tots junts fem cim.
Bon descens sobre bona neu, llàstima que de mica en mica i a
mesura que anem baixant surten algun que altre tauro. Les ultimes parts dels
descens les encarrilem per unes pendents mes obligades i la cosa comença a
castigar de cames, però en resum una bona sortida acompanyat per els
llangardaixos: Eladio, Dani, els nous la Maria i en Lluis, que esperem
tornar-los a veurà i el radikal Carles.
L’endemà i sense la penya des de el Pla de Beret traço cap a
la Cabana de Gessa a provar sort per veurà si trobo encara neu sense
transformar. Entro cap el torrent de
Barrongueta i entre els arbres ja noto la neu encara pols, primer pujaré al
Pèdescauç ( 2379m) seguiré una mica per la carena i veig que la Coma de Gessa
esta força be, doncs primera baixada, la neu esta molt be per el que segueixo a
vall fins a on hi començat a pujar, poso pells i torno a pujar per la vall
aquest cop a fer el Cap des Clòsos(2418m). La cosa s’està omplint de gent. Des de
aquí veig la cua de gent pujant al Parros, inclòs trobo a un xicot que
m’engresca anar amb ell, però avui ja no toca això que la baixada dels Crossos esta Inmaculada, encara m’han
recordo d’aquella cursa del CEC amb tant mal temps. En fi , una bona sortideta,
solitària al principi i després no tant. La baixada fins Beret, fantassstica!!.
Després de una tardor- estiu de cop arriba l’hivern i les
primeres nevades importants sobre tot a la vesant nord dels Pirineus.
Com a tastet i amb ganes primera sortida entre setmana a fer
metres al sector de la Masella, parcer molt concorregut d’esquiadors de
muntanya . La neu prou acceptable en pistes sense poder arribar a dalt la
Tossa, això si per començar farem uns 1600 de desnivell tot fent pujades i
baixades. Al acabar la penya nota que és el primer dia.
primers girs de la temporada
Per anar a buscar el “paquet” de neu pols però ens tindrem
que desplaçar a on segur que no falla : la Coma d’Arcalis. La nit de divendres
fa la ultima nevada i el dissabte s’aixeca núvol, esperaré les previsions que diuen que a mig
mati s’obrirà i així serà.
Molta neu i molts esquiadors de muntanya per aquestes
contrades. El dia ha quedat esplèndid, encarrilaré vers la Punta de Peiraguils
(2702m). Deixo la furgo a dalt l’aparcament de l’estació d’esquí i enfilo cap
els estanys Creussans, trobo la traça ben marcada sobre neu pols, vaig pujant i
de cop en passa com un coet en Marc Pinsach, al menys no estic sol!! Per uns
moments és clar. Arribo a sota la carena i en trobo un grup de tres , trec els
esquís i faig la cresta acompanyat. Un cop dalt del cim fotos de rigor i m’acomiado
del grup. La baixada la faig per la pala directa que surt del cim, ja trillada
per d’altres, però la neu esta fenomenal. Descens fins per sobre del bar de la
Coma a 2200 metres. Torno a posar pells i remunto la Coma d’Arcalis per de sota
el coll de Cataperdis, força maltractat per el vent i enfilo fins l’últim
remuntador, el coll d’Arcalis també força ventat. Pells de nou i cap avall.
