Ens trobem al Parc Central per fer una bona ruta en btt, el
dia sembla que serà típic de tardor , fresqueta i mig ennuvolat, potser ja ens anirà be per no suar gaire. Sortim de
Mataró per el camí del garrofers tot
anant fent petar la xerrada, però aviat comencem
a fer les primeres pujades per sobre de Sant Jaume de Traià per anar a buscar
la pista del Camí de les Aigües, que
anirem fent molt ràpidament tot passant per sobre del Veïnat de la Pujada i la
granja de porcs de can Bagot, d’aquí ja anem a buscar la pista que ens portarà
cap a la Riera de Dosrius que anirem seguint fins el poble. Travessem aquest
per anar a buscar el pont de la riera dels Ríals en direcció als boscos de
color de tardor que van cap a la font del Sot,
deixarem la garlera i la tranquil·litat,
per agafar una pista en forta pujada que
durarà força estona fins a Sant Carles, a on fem una parada a casa d’el Eladi per veurà si ens treu uns refrigeris,
quina llàstima però no hi trobem ningú a sobre ni el gos s’aixeca per fer una bordada.
Seguim doncs per anar a buscar un descens que ens porti a la
vesant del Vallès i en concret cap a St. Agnès,
aquest cop però anirem a buscar nous camins que ens hi portin a fer una
descoberta, la cosa surt força be fins arribar a una granja de ovelles, Ca l’Alzina
i que per equivocació ens i trobem a dins, el propietari ens escup uns quants improperis i lladrucs, nosaltres de bones
maneres ens escossem bonament, però ni cas, en fi, fem una petita marrada per
anar a visitar la petita ermita que esta al costat de la casa de Santa Maria de
Malanyanes, tot estant atents a que no vingui de nou el senyor d’abans i ens
foti un moc.
Seguim el camí que ens porta a la carretera que va a Sta Agnès,
la tenim que travessar i un cop a l’altre canto continuem per un corriol per
baixar cap a la riera de Gasuacs, la seguim i ja trobem indicacions de una ruta
de bici que anirem seguint, passem per
de sota la C-60 a la dreta tenim la Bassa dels Ànecs, que no veiem, anem
seguint per les planes i la pista ens porta a la carretera de la Roca, just en
aquest punt girem a la dreta fins trobar una tanca amb una petit pas, entrem a
dins i seguim un bonic corriol al costat d’un rec d’aigua, la descoberta és fantàstica
a valgut la pena arriscar per descobrir. Entrem dins la Roca per aquest pas de
canal, alguns ja l’han bategat com “ el camí de la sèquia “. Travessem el
poble, tot recordant-nos del seu carter que hores d’ara és troba al Himàlaia
fen el bretol , anem seguint les marques grogues i blaves de la Via Augusta que
ens ajudaran a travessar el poble. La
ruta transcorre per la plana del Vallès i per racons molt guapos a mes amb
aquest ambient de tardor la cosa agrada mes. La ruta està molt ben senyalitzada
tan per ròtols indicatius com per senyals, no te pèrdua, en un moment donat però deixarem la Via
Augusta, que va tirant cap avall per anar a buscar la ruta de Cellecs i el PR
C-36 que ens farà entrar en el començament d’una urbanització de Vilanova del
Vallès , aquí comença una forta pujada per els seus dretots carrers fins trobar
una pista de sorra que anirem seguint sense tanta pujada, però pujant, estem
fent la ruta prehistòrica, per aquest boscos i trobarem gran quantitat de dòlmens,
el de can Goll, Roca Foradada, Pedra de les Creus, Pedra de les Orenetes, Plat
de Molí... seguirem per el PR, però en alguns llocs aquest fa unes marrades per
uns camins força complicats de pedrots, nosaltres seguirem sempre la pista
principal i guanyant alçada fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, a partir d’aquí
ja ens ho coneixem prou i tirarem mes rapits doncs s’acosta l’hora d’anar a
dinar.
Sir Angelo, fins a les hores amagat en el grup posa la directa,
suposem per motius de gana, seguim la gran pista del GR 92, però el nostre destí
el coll de Gironella, així que el deixarem ben aviat, del coll donem la volta
per sota al Turó de Cirés i forta pujada per anar a buscar un corriol que
seguirem per anar a trobar una pista que en baixa ens dura cap a les Banyadores
per la Creu de l’Avellá, a prop esta la ultima pujada al coll de Burriac, a
partir d’aquí baixada cap el bosc del gitano i per acabar la cosa amb traca
final, com si ja no en tinguéssim prou l’Artur ens del·laïta amb una trialera d’aquelles
que nomes les baixa ell solet la qual agafem davant la torre de Ametller, avui
dia alberg juvenil .
Ja estem a prop de Mataró i entrarem per el veïnat del Cros així
tanquem la gran volta d’avui, tot passant per davant de la gran casa
residencial modernista construïda per Puig i Cadafalch entre els anys 1898 –
1899 per el financer Josep Garí, val la pena per qui no ho conegueu fer-hi una
bona parada, al costat la petita ermita de Sant Miquel del Cros i res ja som a
casa, a estat una gran sortida hem estat a dos territoris separats per la Serralada
Litoral, hem vist ermites, granges de d’ovelles, vestigis de la prehistòria i
hem acabat amb aires de modernisme, una
ruta complerta, si senyor !!
Hem estat a la sortida: Santi, Angelo, Salme, Artur, J.J
Padnon i jo.
Han sortit quasi 50 km i quasi 1300.
 |
| la colleta |
 |
| arribant a St.Carles |
 |
| Artur en el pas de les ovelles |
 |
| St. Maria de Malanyanes JJ. Padnon, Angelo, Salme, Santi i Artur |
 |
| els pas del canal de la sèquia |
 |
| corriol del canal |
 |
| via Augusta per les planes del Vallès |
 |
| Burriac al fons el mar |
 |
| el Santi troba dos dels seus fills en el grup del Cau d'Arrels que pujant a Burriac |
