Entrem en el petit poble de Cuevas de Cañar al Baix Aragó, Terol,
ja de nit, els de
la pensió de Cuevas de Cañar, ja ens estan esperant, doncs
som el únics clients. La pensió és també el Centre de BTT del Maestrazgo, punt
d’informació, lloguer de bicis i altres, és un bon lloc per fer-hi estada i
descobrir els diferents itineraris d’aquest territori, a mes en Carlos i la Rosa
us tractaran molt bé, apart del bon menjar d’aquestes terres.
Un cop aposentats i sopats, anem a fer una visita nocturna
per els carrerons estrets i costeruts, el silenci és total i dona gust
passejar, sembla ben be que estiguem sols, els carrers plens de cagallons
donant fe del pas de ovelles tan abundants per aquestes contrades, anar a
visitar el monestir dels monjos Servites i de nit , sols amb la llum de la
llanterna, és una mica colpidor, un edifici tan gran sense sostre fa una mica
de basarda, al canto oposat del poble el Convent de les Franciscanes, ara
convertit en repòs per les ovelles, l’Ermita de la Virgen de los Pueyos dalt de
tot il·luminada, les cases dels Avellano i Los Molino, tot ens dona a demostrar
que per ser un poble ben petit esta farcit d’història, per això al any 2004 el
varen declara d’interès cultural.
RUTA DEL AGUA. 38 km.
850 desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat vermella.
El primer dia hem
pensat fer una ruta una mica curta i de poc desnivell, per guardar forces per
la potent sortida que ens espera per dema, a més, per la tarda volem aprofitar
i fer una ferrata que hi ha a sobre del poble. Comencem doncs sortint de la
pensió encarant les primeres i potents rampes amb l’estomac encara ple, els dos
primers kilòmetres ves per on, son la part mes dura de la sortida, fins arribar
al mirador del Salto de Sant Juan la cosa no s’eixona, aprofitem per anar a
mirar tombes antropomorfes que hi ha al costat de la pista i llegir en un
planell la informació de la ferrata.
Seguim la ruta tot passant per el antic pou de glaç i l’ermita i
brollador de Sant Juan, a partir d’aquí la cosa és complica amb una pujada amb
pedres que en fan pensar en el pitjor, serà tota la ruta així? , per sort
nostre al arribar ja a cota de 1000 metres entrem en una espècie d’altiplà erm
a on la vista és perden per tot arreu,
muntanyes, turons, olor de farigola i romaní, espígol els quals ens acompanyaran
per tot aquest sector, els kilòmetres van passant plàcidament fins arribar a
Molinos, val la pena fer una parada i anar a visitar el barranc de Sant Nicolas.
Tornem a sortir del poble per la carretera i anem en direcció vers las Cuevas
de Cristal, el lloc mes turístic de la zona, un cop arribats girem cap a
l’esquerra per un GR, la pista va pujant però molt suaument, anem rapits, la
ruta fa una circular fins connectar al cap de uns 10km amb la pista que havíem
passat abans, però ara la pujada serà una forta baixada fins Cuevas.
Destacar que la ruta esta ben senyalitzada, de moment és
clar.
Ferrata.- Un cop deixem la bici i mengem quatre coses a la
pensió, tornem a pujar aquest cop a peu per les rampes d’aquest mati, fins a
poc d’arribar al salt d’aigua, fletxa i fites a la dreta, el primer tros és una
mica insert i per pedregam, la referencià és la placa calcarea on comença la
ferrata. Un cop guarnits comencem a enfilar-nos per els cables, la cosa no és
gaire complicada i en uns 30´, som a dalt de la cresta, baixem per un tros de
cable i un cop desenganxats, trobem una fletxa de fusta que ens indica la
direcció, a la guait que no hi ha moltes
fites, la ruta va per sota la cresta primer i després per el seu fil. Bonic
recorregut per veurà des de dalt de tot el poble i els seus entorns, a mes de
fer un bon berenar, que be ens ho mereixem.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956059
 |
| primeres rampes |
 |
| al fons el mirador del salto de san Juan |
 |
| estret abans de Molina |
 |
| Molina |
 |
| Pou de Glaç |
 |
| Salme |
 |
| Regina |
 |
| Cuevas de Cañar |
RUTA DE LAS HOCES DEL
GUADALOPE. 69 KM. 1600 desnivell. 7 a 8 hores. Dificultat negre.
El plat fort, la millor
ruta del Maestrazgo, dura i exigent, amb un entorn fantàstic i solitari, si
busqueu una ruta de qualitat és aquesta, barrancs, parets que ens envoltant,
lluny de tot i de tothom, nosaltres no vàrem trobar cap persona humana però
sers vius si, sobretot cérvols i voltors.
La ruta no te pèrdua, molt ben indicada, a mes no tenim
opcions de perdre’ns doncs no hi
trobarem masses pistes optatives, doncs el terreny per circular és complicat e
inclòs perillós.
Dividirem la sortida en dues parts la primera Cuevas fins Villaluengo
i la segona Villaluengo – Cuevas, mes o menys una mica mes de la meitat. Sortim
de Cuevas per sota els restes de la muralla per el portal de Marzo una mica
abrigats doncs els primer kilòmetres son de baixada, al contrari d’ahir, però
això durarà ben poc fins el Estrecho de
Crespol, aquí les parets quasi s’ajunten, diuen que un gegant va fer aquest pas
o porta per poder passar-hi, també és un lloc d’escalada. Passem la porta i
seguim la pista en baixada, però hem d’estar atents, doncs de cop i volta la
deixem la pista per prendrà, podríem dir
així, una pista però totalment malmesa per les pluges per anar a travesar un
petit torrent i remuntada el primer tros arrossegant bici fins una rulot on hi
viu un hippi i uns quant gats, a partir d’aqui ja podrem pujar dalt la bici
fins elpoble de Crespol, és a partir d’aquí que ja ens espera la primera
pujadotà de uns 12 km fins situar-nos a
cota 1200, sempre per sota de grans parets i cingleres de la Sierra de la
Garrocha i per sobre de les Hoces del Guadalope i el riu, passarem per antigues
masies enrunades, això és un constant en totes tres rutes, passarem per el
refugi de El Higueral, tampoc veiem ningú, anem pujant fins un coll a on deixem
la ruta nº 8 i nosaltres seguim en forta baixada, però la pista esta força
arreglada. Un cop acabem les potents rampes de baixada arribem al curs del
Guadalope, deixem la pedra i entrem al mont vegetal amb colors primerencs de
tardor, creuarem el riu per el Puente del Vado construït l’any 1510, a la
nostre dreta i com sentinelles els Organos de Montoto, declarats monumet
natural l’any 2010. Sortim a la carretera en direcció a Pitarque que no i
arribem, doncs emprenem una bona pujada de 5 km de carretera fins el antic poble
fortificat de Villarluengo, a on farem una parada per reposar i carregar
energies com tambe comprar algú d’avituallament al super. Fins aquí han sigut
1100 metres de desnivell i 36 km, sembla que tot estigui coll avall, però no
serà pas així. Del poble sortim en baixada per el carrer del Portal (PR),
passarem per la bonica creu de terme i seguirem per el camí medieval i empedrat formant un llarg reguitzell d’escales que si
et descuides pots menjar-te algun pedrot i endur-te’n un bon record , creuem el
riu per un antic pont, a partir d’aquí una mica de calvari arrossegant les
bicis per un camí ple de roques i descompost, amb unes vaques amb unes
cornamentes, que ens fan avançar en
decisió, arribem una mica a peu i una mica pedalant a dalt d’un petit collet
dins el bosc, prenem corriol per anar buscar una nova pista això si una mica
millor, però la pujada de 300 metres de desnivell ens farà suar i de valent per
arribar a cota 1100m, parada oblida a reparació de punxades. Un cop tot
arreglat la pista va per un terreny planer i agradable, anem fent kilòmetres
tot xiulant, les vistes son magnifiques, passarem per la Partida de la Hoya i
la Torre Soriano, edificació molt típiques d’aquesta zona del Maestrazgo, una
mica de pujada per enfilar un collet i de nou baixada rapida, al costat les
parets de la Carrascosa, s’acaba la pujada i tornem-hi, després d’un coll un
altre al darrera i un altre mes enllà, cap el km 57 ja veiem la baixada, be la
veiem perfectament, ja estem de nou encarats al riu Guadalope, i al treure el
nas per el que tenim que baixar quedem una mica cagats, doncs si que la primera
part és encimentada, però molt tiesa i amb doble corba tancada, qualsevol estrebada
en els frens ten vas avall i mes d’apresa, per el qual baixem de la bici
i el primer tram el fem a peu fins que ho veiem la cosa mes clara, boí així la baixada se les porta,
quasi baixem tot el desnivell en uns pocs kilòmetres, ja tenim el riu al davant
però i passa tanta aigua que tenim que treure’ns les sabates i els mitjons i creuar
amb la bici a l’esquena, travessem a continuació el Monumento Natural de la
Fontseca i comencem a remuntar cap Algecira petit poblet entre pollancres i apartat de tot, tirem cap
a munt deixant el poble per sota fins
trobar un trencall que hem fet servi aquest mati per anar cap a Crespol. Els quilometres que vindran ja els coneixem doncs son repetits del mati.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5594459
 |
| Muralla sortida de Marzo |
 |
| Estrecho de Crespol |
 |
| passat l'estret |
 |
| començament de la pujada |
 |
| pont sobre el Guadalope |
 |
| Torre Soriano |
 |
| riu Guadalope |
 |
| La Algecira |
RUTA DE LA SIERRA DE
LOS CABALLOS – SANTOLEDA. 41 KM. 800 Desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat vermella.
Avui toca una ruta tranquil.la per alleugerir les cames, uns
15 km de carretereta asfaltada.
Avui és diumenge i el bar esta ple a besar de caçadors, és
menja i és veu molt fort , no se que deuen fer amb l’escopeta després?.
Nosaltres els deixem i sortim per la carretera uns 3km per agafar una pista
que comença a pujar i de cop i volta ens trobem un caçador que ens adverteix que ja batuda i
que no podem passar...no podem passar!! Després de uns estira i arronsa i unes
amenaces, ens deixa passar :” però deprisa, 5 minutos que comenzamos...” ostres
, però si tenim que fer uns 5 km de pujada i uns 300 de desnivell !! pit i
collons i a tota hostia cap amunt, quin mal rotllo!! Un cop al coll be una zona
plana en lleugera baixada, però tenim que anar al compte, doncs deixem la pista principal per enfocar
una pista en forta pujada, aquest tros no esta senyalitzat. Anem a sortir a la
carretera i la travessem per agafar al davant un altre pista, ara si que comencem
a baixar cap a Castellote i els seus carrers costeruts i enrevessats i el seu
castell templer, que també i ja construïda una ferrata.
Aquí ens trobem amb en Jorge d’Alcañiz, però de Jerez de la
Frontera: “despues de muchas salidas por estos lugares, sois los primeros
bikers que encuentro”, ell si que no el varen deixar passar els caçadors i va
tenir que seguir per carretera. Esta una mica desorientat i l’hi diem que ens
acompanyi.
Aquesta ruta ja he dit que no esta del tot ben indicada,
inclòs per sortir del poble per dins dels carrerons tenim que tirar de Gps,
anem baixant, per la mina Maria Luisa, lloc una mica tètric, a prop del Guadalope
per una antiga carretera anirem direcció a Ladruñán i el antic poble abandonat
de Santolea ,destruït per fer l’embassament, a partir d’aquí anirem per el
costat del pantà per una estreta carretera que en prou feines i passa cap
cotxe, deixarem la carretera tot passant per un antic aqüeducte ja per pista,
als costats d’ella i tenim molts magranes que ja son aptes per menjar i de nou
al cap de poc tornem a empalmar amb la ruta d’ahir i els Estrechos
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956298
Ruta realitzada per Regina, Toni i Salme i jo. (inspirador
de la sortida i que al final no va poder
venir però ens va molt ben indicar en Kiku gran coneixedor d’aquest
territori)
Època aconsellable: Primavera o tardor, en aquesta ultima i
trobareu molts de rovellons, l’estiu pot ser un infern.
Com arribar-hi: Tarragona – Reus – Alcañiz – Calanda –
Cuevas.
 |
| sortint de Cuevas |
 |
| Castellote |
 |
| Jorge, Regina i Salme a l'embasament de Santolea |
 |
| tombes antrofomorfes |
 |
al fons Santolea amb en salme, Regi i jo.
|
