Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 28 de setembre del 2014

La Mata-xulus del Corredor




Una de les propostes mes duretes per la gent que agrada anar a corre i patir una mica és se’ns dubte el “pujador dels mataxulus del Corredor” quasi 4km i uns 300 metres pujada sense cap tipus de repòs.
Truco al Presi dissabte a mig-mati per si vol venir a estirar les cames, el xaval s’acaba de treure les lleganyes i en un tres i no res ja som dalt de la furgo direcció Can Bruguera, a on ens preparem per la ruta, ell va que no sap a on el porto però esta animat, doncs comencem en baixada cap el Turó d’en Rimbles  i baixada cap a la pista del Mal Pas, la qual creuem ja en pujada per anar cap els sots de Canyamars, quines flaires de carn a la brasa!! Seguim vers el pou de glaç al qual no arribem doncs prenem la primera pista que surt a l’esquerra, ara si que l’hi comento l’escomesa que anem a realitzar. La pista puja tota tiesa, molt tiesa, sense repòs fa una calor que deu ni do, no s’acaba mai, seguim fins trobar un altre pista que surt a l’esquerra, seguim per la dreta, sembla que la cosa s’eixoni una mica fins un replà aquí prenem un corriol que un moment donat desapareix en el bosc, prenem un corriol desdibuixat que pren una forta pujada, per un corriol de descens de bicis molt malmès fins pujar quasi al Puig Agullar, aquí acabem l’infern, seguim ara per GR cap en direcció el Corredor, en un moment donat deixem el Gr que va al Santuari i per pista en ja no tanta  pujada anem fent la volta al Corredor fins” els misteris”, d’aqui ja ho coneixem pista Mal Pas i can Bruguera.
Ruta molt guapota, però amb una pujada del tot explosiva, corrent és clar!!

Km totals 21.




diumenge, 21 de setembre del 2014

RASOS DE TUBAU EN BTT




Sortim de Campdevànol amb les primeres fresques del mati per el camí ral que ens portarà suaument fins a Gombrèn, cosa que farà que puguem escalfar una mica les cames. Tot esta humit i remullat per les ultimes i abundants pluges d’aquest últims dies i el paisatge ja comença agafar una mica els colors de la tardor. Els basalts estan present per tot el camí cosa que ens fa reflexionar per fer la primera pujada, doncs tenim dues opcions i la mes rapida per pujar al collet de Fatjaneral la tindrem que descartar dons és una pista molt fangosa, optem doncs per anar cap a Coll de Merolla. Sortim de Gombrèn per carretera i tot sortint de la primera corba agafarem la pista a l’esquerra la qual deixarem per una altre menys fresada, marques vermelles ruta de l’ermità, aquest tram és una mica emprenyador, tornem a sortir a la carretera i passat un revolt tancat prenem de nou una pista a l’esquerra, que al final és converteix en corriol, seguirem trobant les senyals vermelles, ja no el deixarem, la cosa va fent per de sota la carretera fins arribar als plans de coll de Merolla (1107m), anem al refugi a prendre quelcom i a veure si veiem al amic Toti Vales, aquest però no hi és.
Anem ara en direcció el Coll de Palomera, la pista és rapida, a sobre mateix tenim l’objectiu d’avui el Pedró de Tubau, però encara tindrem que fer una bona marrada per arribar a dalt. De Palomera anem cap el proper coll de les Xicotes i és a partir d’aquí a on ens venent uns parell de kilòmetres, de bassiots, rampes i pedres que faran suar i de valent, en un moment donat deixem la pista i per un marcat camí que farem a peu fins arribar a Fatjeneral. A partir d’aquí ja anirem per la carena per corriol, trossos a peu, altres en bici, alguna baixada alguna que altre carretejada e inclòs un pas de roca , les vistes son fenomenals per un costat la serra de Montgrony,  i per l’altre una gran quantitat de turons i massa boscosa que és perdent a l’horitzó fins Montserrat, per sota a la nostre esquerra la cinglera i el bosc penjat. Passem per la bassa de Corrubí, ja ens falta ben poc, les ultimes esbufegades i som al cim (1543m).
Cim amb una capelleta dedicada a sant Marc, però sembla ser que alguna vacota atea a deixat una bona tifarada a sobre, fotos, menjucada i cap avall que fa baixada i quina baixada!!! El kilòmetre vertical amb pedrotes i a veure qui s’ha la fot abans, fins la Creu de de Soler(1313m). Ara seguirem un reguitzell de pistes que aniran portant-nos per sota dels Rasos de Tubau, aquí el terreny és més argilós i amb les pluges, fan unes bones basses o piscines amb uns bons paranys, algú del grup una mica mes i no  en surt . Així doncs anem fent la volta, els núvols amenaçadors i la xafogor d’aquesta vessant surt, incomodant una mica, de la Creu de Soler anem cap a Pla dels Roures, Corrubí i el Collet Roig, semblava sobre planell que la cosa seria per passar l’estona, però tot son pujades i baixades curtes, arribem per fi  al Pla de la Llobera, amb el camí que enllaçaria amb Fatjeneral, però ara com si diguéssim no en tenim gaires ganes així que tirem avall cap el Collet de l’Auró, aquí comença la tracota final, la trialera dels Emprius dels Bufatals del serrat de l’Auró o l’itinerari 20b, de les rutes BTT del Ripollès, és a dir senyalitzat per les marques dels Centres BTT, a mes de marques verdes i blanques de sender de Campdevànol, aquí els “descenders” és posant  al davant marcant ritme, el demes a la cua, el cansament , la falta d’aigua als dipòsits i la gana passant factura a la penya. Al cap de una bona estona i força desnivell fet en baixada ja tenim el poble al fons, deixem el it.20 i per pista entrem a la població, semblem estàtues de fang, però be, una gran satisfacció per la ruta tan exigent  que acabem d’escometre .
En resum un gran itinerari de BTT, no fàcil ni molt menys, però de una gran bellesa en tot el seu entorn del recorregut. 47Km, 1400 de desnivell i unes 6 hores de pedaleig.
I la penya del Sorreig que han vingut: Eladi, Mes mes Muntanya (Jose), Capitain Salme, tècnic en navegació J.J Padnon, Artur i jo.
Millor època del any: primavera i tardor.
Lloc per menjar: Cal Carter davant l’església. També tenim una font al davant.
Per dormir: Càmping el Moli a prop de Gombrèn a peu del camí ral.
Per les furgonetes, la cosa esta complicada per el sector de Campdevànol  doncs al haver, l’itinerari tan visitat dels gorgs del torrent de la Cabana, si no s’aparca al lloc indicat, pagant és clar, trobareu que potser al tornar un full que no estarà en blanc. A Ripoll en el Centre d’Acollida Turística és un bon lloc a mes i teniu Wifi gratuït, és el punt de partida de la via verda de la Ruta del Ferro. Màxim de 24 hores la estada.


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7832940


cami ral.  Sant Llorenç de Campdevànol

Eladio

camí de Merolla

Mes i mes muntanya als prats del coll de Merolla

Salme al fons la punteta del Pedraforca

pujant al coll de Fatjaneral

descens per els Rasos

al fons coll de la Creueta , J.J i Artur planes dels Rasos

pas delicat

Mes i mes muntanya, J.J , eladio, salme i Artur, al Pedró de Tubau. (1543m)




Eladio al sector 20b de el serrat d'Auró

Campdevànol al fons.







dilluns, 15 de setembre del 2014

L'OLLA DE GREIXER




Sortim a mitja tarda , hem deixat un cotxe a sota de Greixer, a la carretera que puja cap a coll de Pal, el lloc de començar és ben visible doncs esta indicat en cartells i marques de pintura de la ruta dels Bons Homes( GR 107) i de la Cavalls al Vent (punts taronges) . Un altre cotxa puja directament al refugi del Rebost amb la resta del equipatge, en resum pugem amb poca cosa, la pujada és de uns 800 metres de desnivell, però no és fa gents feixuga doncs passarem per uns boscos extraordinaris amb unes bones ombres, la pega potser que el personal que anem son fanàtics caçadors de bolets i als primers arbres ja i estan ficats, doncs ni ha per donar i regalar, en fi, els deixem i seguim cap amunt i sense donar-nos compte ja som al refugi (1640m), a on ens esperen la resta.
El refugi Rebost val molt la pena fer-hi estada dons el lloc és fenomenal, a mes ara feia temps que no hi estava i encara i conservem l’amistat. Val a dir també, que si menja molt be i no cal dir el tracte és meravellós, de vegades pensem que en alguns refugis és el que falta.
La predicció per diumenge és una mica complicada a partir del mig-dia, per el que a les 7 del mati ja som a taula amb un bon esmorzar.
Sortim del refugi tot seguint les marques taronges que ja no deixarem fins molt mes tard, la primera pujada és fa notar, però de seguida entrem en un terreny de bosc molt agradable, anem seguint per de sota els Rocs dels Canells, al davant tenim la vista de tota la Olla que ens tocarà fer, el camí va pujant suaument fins les ultimes rampes de la Collada de Comafloriu(2191m), a la dreta ja tenim el Puigllançada i la Molina, al darrera  les valls la boira encastada i el Pedraforca que i treu les banyes, anem pujant ara per terreny mes erm cap el Serrat Gran, a on trobem el GR150.1 que ve de coll de Pal, la pujada és continua fins els Rasus de Comabella que ja planeja mes, atenció en aquest sector en cas de boira, al fons ja veiem la silueta del Refugi Niu de l’Aliga (2520m) i a on tindrem que anar.
Potser que recordi és la primera vegada que i pujo sense els esquís i és fa un pel estrany, mengem unes barretes i per un petit collet del d’arrere del refugi tirem avall, la pendent és pronunciat però el camí esta ben fresat, al davant ja tenim la Cerdanya , ara caldrà anar seguint tota la carena, seguint les marques de tots colors: la del GR 150.1, les taronges, les grogues...
No ja pèrdua, suposo que al passar tanta gent a les curses que si fan per aquest sector la cosa queda molt ben marcada, a la nostra dreta grans boscos que van a parar a la plana ceretana, la esquerra per  de sota els cim parets rocoses que cauen al Berguedà, nosaltres  anem passant per colls i cims, el primer el coll de la Vall a sota la Tossa, el Puig de la Canal Freda, la Roca dels Llamps, parcer els núvols començant aixecar-se per el sector de Perafita i Tossa Plana, coll de Jou, possible escapatòria en cas de mal temps cap al Rebost, les Roquetes i la llarga carena de la Miquela fins rematar a les Penyes Altes  de Moixeró (2279m), a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el Collet del Raset, aquí també tenim una possible escapatòria en cas de mal temps per la Canal de la Serp, que baixa directa cap a Greixer. Anem per de sota el Moixeró per uns prats plens de vaques , un cop donada la volta en aquest turo ens trobem un coll, coll de Moixeró, indicació de una font, aquí acabarem la Olla i tirarem cap avall tot seguint unes fites de pedres i marques grogues seguirem un corriol per bosc que ens portarà cap el refugi Sant Jordi (1585m),  fem parada a buscar aigua de la font, la cosa és posa grisota, no falta gaire per la pluja, seguim ara per el GR 107, dels Bons Homes i també marques taronges, anem baixant cap a Can Escriu, aquí ja comença a ploure, seguim la pista i en un moment donat prenem un corriol (marcat) la pluja no deixa però que els boletaires omplint bosses del preuat tresor, qui diu que plou si tot esta ple de bolets!!!, arribem al Coll d’Escriu ben xops i plens de bolets per tot arreu, prenem la pista ja de forta baixada i per entre mig d’un frondós bosc, els trons i llamps fan acte de presencia, però la addicció al bolet ho supera tot, la caça continua de ple, sort de l’Angi que ens fa obrir els ulls i seguim cap a Greixer que queda molt poc sense mirar els marges per possibles temptacions. Queden menys de dos kilòmetres per el cotxe i retrobar a la gent que avui han anat a buscar bolets, be nosaltres en principi no ho teníem que fer però per un cop que tenim sort...be quedava poc, però l’aiguat va ser considerable fins arribar a baix,  però no se perquè, que tots estàvem molt contents, per la ruta 1800 de desnivell en uns 26km, la trobada de bolets, el paisatge fabulós, la bona estada al refugi i perquè no, la dutxa d’última hora.

Vàrem ser: Angi, Artur, Presi, Albert i jo .
Horari dels dos dies: de 5 a 6 hores, nosaltres és clar en vàrem estar mes.
Època idònia per fer la ruta, no cal que us expliqui molt mes. Al Hivern i primavera i trobareu neu, i no anar-hi si és dia de Trails o Ultras o Extrems.


comença la pujada

Angi i Irka

cau la tarda al Refugi

refugi del Rebost

Boires, al fons el Pedra i el Cadi

al fons part de l'Olla

cami vers la Collada de Comafloriu


baixant del Niu de l'Aliga



refugi Sant Jordi, Presi , Angi, Albert i Artur

gent de l'Ariege al coll d'escriu fent els Bons Homes




diumenge, 7 de setembre del 2014

El descens d'Angostrina



Al costat del petit poblet de Targasona a la Cerdanya i trobem una zona de blocs granítics, el Caos de Targasona, lloc emblemàtic per els escaladors de tot Europa http://www.barrabes.com/actualidad/reportajes/2-9139/caos-targassonne-bloque-pirenaico.html . Entre el Caos i el poblet i trobem un petit càmping http://www.lagriole.com/index.php/es/ que és una delícia és per això que moltes vegades i anem a fer estada.
Havia quedat amb els companys Salme i Llovet, per anar a fer un tomb en bici de muntanya, itinerari curt doncs avui tenia que ser aviat a lloc.
Sortim del càmping en direcció el poble i a la rotonda que trobem abans girem a l’esquerra, per una pista asfaltada en direcció a Mas de Villalta i l’ermita de St.Viçens, un tros mes amunt ens trobem la carretera que va a la central solar Thémis, aquí passem una tanca i per un camí una mica difús anem a buscar la pista de la Vall d’Angostrina, la pista segueix una tubària d’aigua i és força planera  que anem seguin fins quasi al final que girarem a l’esquerra per un altre pista que baixa força dreta i amb pedres fins trobar el riu. Si haguéssim seguit per on veníem, per baixar al riu és per corriol i de carretejar bici.
Creuem el riu per un pont de fusta força atrotinat i ens trobem amb la pista que surt del poble d’Angostrina, seguim amunt en pujada fins  a la petita ermita romànica de Sant Martí d’Envalls.
Seguim la pista en pujada fins trobar al cap d’una estona una corba molt tancada si la seguíssim aniríem cap a la Jaça del Capellans als peus dels pics del Collroig(2800m).
Nosaltres anem  al que veníem buscar la trialera de la carena de la Serra que va petar a les Escaldes, entre Dorres i Angostrina. Aquesta baixada ja l’ha havíem tastat en un altre ocasió, però i havien  trossos molt exigents que és tenia que posar peu a terra, ara anàvem a solucionar el problema buscant un corriol paral·lel.
El començament de la baixada és molt evident en marques grogues  que anem seguint, però tenim que estar atens doncs en uns prats deixem el corriol principal i anem per el prat a buscar un altre corriol, que evitarà els passos mes compromesos...ho vàrem encertar!!, al cap de poca estona de baixada retornem al corriol que havíem deixat, ara si que l’anem seguint fins trobar una pista, que ja ens portar a les quatre cases de les Escaldes., d’aquí entrem al poble d’Angostrina i seguim la carretera fins una corba a on  prenem un trencall a la dreta, baixada curta cap a Cereja, deixem pista asfaltada i prenem pista de terra que comença a pujar tot decidida de retorna al Càmping.
Una bona baixada Ceretana i una curta ruta de matinal en BTT.


travessant el riu d'Angostrina

pista final cap Angostrina