Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dijous, 29 de maig del 2014

Castellets de les Agudes



Nando en el pas de la cadena

Crist

per fi el sol!!

Beni

coll d'agudes

ja som dalt



Nando,Crist,Fatima,Benet,Gemma i Beni
Potser no les teníem totes, tants de dies de pluja, boires ....i fred, però que! , pit i collons, sortim a les 6 de la tarda per fer els Castellets a les Agudes. Dia núvol, plujos i fred, però cap amunt que fa pujada i res a mitja pujada surten els últims ratjos de sol, que aprofitem per estar una estona de cim. Tampoc m’esperava els regalets...moltes gracies. Per alguns les primeres grimpades i les primeres passes per el Montseny,  s’ha quedat en ganes de fer mes , un altre dia serà doncs la nit s’acosta i el fred s’imposa. Baixada cap a la font d’en Brianço i tot seguit a coll de Te.

diumenge, 18 de maig del 2014

Camí de les Carenes d'en Bosc en BTT


Amb el company Salme, varem decidir agafar les “gordes” i anar cap el Montseny a descobrir el corriol  del “ El camí de les carenes d’en Bosc”. Per això anem amb cotxe fins a l’entrada de Cànoves a on i tenim un gran aparcament, millor aquí doncs més amunt  tindríem que pagar. Deixem doncs el cotxe i prenem les “gordes” tot travessant el bonic poblet en direcció al pantà de Vallfornès per la pista primer asfaltada i desprès de sorra polsegosa, tot vorejant-l’ho per el marge dret. Un cop acabat el pantà entrem ja en zona de bosc i d’ombra, menys mal ! en un moment donat la pista és bifurca en dos la dreta a Vallfornès i la esquerra és per on tornarem i res que en aquí comença la pujada força distreta tot passant per la casota de Vallfornès i seguint pujant tota l’estona fins arribar als estreps del Pla de la Calma, una cadena ens i dona la benvinguda i a la esquerra  la Casanova de Vallfornès, l’aire era frescot al fons el Pirineu amb restes de neu, pensem amb els amics que encara l’hi estan foten per allà. Seguim per la clàssica pista del Pla de la Calma, tot passant per el Pla de Trèmols i la Sitja del Llop, per arribar a un creuament a la dreta al Sui(1318m) tot dret seguiríem per el Pla fins Collformic però nosaltres agafarem un corriolet que surt per la esquerra i que va per uns prats per anar a buscar la pista al Tagamanent, aquesta la prenem en baixada, sembla mentida però feia rascota. Tenim el Tagamanet al davant però nosaltres passada la creu de l’Agustí, entrem per ma esquerra per un bosc d’alzines i roques per entrar en el Camí de les Carenes d’en Bosc”(marques taronges), no te pèrdua, 3 km trepidants sols cal seguir, el lloc per on anirem passant és molt guapo, tenim passos tècnics,  molt tècnics, a peu, carregant bici i d’altres que podrem gaudir verdaderament del camí, el lloc s’ho val i en algun moment sembles estar totalment perdut dins el Montseny. Un cop arribats a la collada de les Palomeres, es corriol és fa mes rapit fins la collada del Mojó, aquí prenem la pista i deixem el camí que encara segueix, tindrem que investigar un altre dia, prenem pista i cap avall que fa baixada, passarem per la gran casa d’el Vilar d’en Ribes a pocs kilòmetres per retrobar la pista per on hem pujat.
Total 3 horetes quasi mil de desnivell i 32km. Una bona matinal per gaudir.


pla de la calma

salme en el corriol de la serra

al fons el Tagamanent, tot fent uns passos

en el camí trobem passos de tot tipus


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6870484

dissabte, 10 de maig del 2014

Piratejant la MontalBike


Ja comencen aquells dies de calor que marquen el cos amb la senyal del mallot, avui venia l’Angelo de hivernar a la vall D’Aran  i calia una bona rutilla i per això en Txubi és un bon especialista en aquestes coses. Com a professionals de la pirateria de les curses de tot tipus aquest cop atacaríem un tros de la cursa dels Xurribikers de Sant Vicenç de Montalt d’aquest any que sempre és sinònim de duresa i qualitat en els seus recorreguts, a mes hem fet forces sortides amb ells per terres de Sa Vicenta a Vilanova de Meià.
Sortim de Mataró per les Cinc Sènies, tot anant garlant de les esquiades passades i les que vindran, tot molt be  aquells moments. Seguim aixis fins Llavaneres i el camí dels kiwis per arribar a la Hípica, a on prenem contacte amb el track de la ruta de la cursa, aquí comença ja el “jaleo”, entrem a territori Xurri de corriols i entrem en territori de tanques i mes tanques per tot arreu, verdaderament una llàstima el que esta passant per aquest sector, sort que per el lloc per on hem de passar algú ja ha trencat el reixat. Corriol molt guapo fins el poble de Sant Vicenç, seguim cap el Castell de l’Oliver, o altrament dit del Milans del Bosc si el del 23F i cap amunt ara sempre amunt cap a la Plana de l’Andreu i forces corriols de baixa i puja, molt guapos això si, tornem a tenir les sensacions de cada temporada l’olor de fonoll i ginesta, el mar al fons, aquella suor que va caient, l’Artur el noi de Sant Vicenç ja fa estona que no hi és, potser ensumava el  que vindria?. Arribem per sobre el coll del Pollastre i seguim amunt en forta pujada i mes corriols, fem en algun que altre lloc variacions del track, fins que arribem al Corral d’en Forn, d’aquí solsament quedarà pujada, perquè encara en falta fins el coll de la Ferradura. Un cop aqui prenem el corriol  que surt a la dreta i per sota el Montalt fins trobar la pista clàssica de Can Bruguera que deixarem per anar cap a Can Flaquer i cap a retorn.
Molt bona ruta, hem deixat la part del Corredor doncs hem sortit a l’hora del Tour i hem sigut: l’Artur una part, Txubi,J.J, Angelo,Salme i jo mateig. 40 km i 1200 de desnivell.
el noi de la Val amb problemes de calçat

algun desaprensiu col·loca una tifa de cavall al fre de disc d’Angelo 

tanques arreu

Txubi en el bonic bosc de pedres per sota Can Montalt

Artur en el seu territori

primavera total

amb els amics de bikeridecostabrava a la transcorredor

amb els de la marxa les fonts  Loli,Montse,teixi,Porta i Pallars

el gran teixi

el carril bici mes gran del mon mundial és a Mataró 100 metres

diumenge, 4 de maig del 2014

Andorra maig esquí de muntanya


La Cerdanya un sol espatarrant, però arribant a Porte la cosa canvia, el “palomo” esta aquí plantat, seguim cap el Pas de la Casa i el mateix, ai las que pillem!!, esperem però que les nuvolades no passin per Envalira, i just!! Trobem de nou el sol, quasi tot arreu del Principat esta tapat menys aquest sector, l’hem encertada de moment. Comencem els preparatius per anar rapits i poder com a mínim fer el Montmalus(2782m). La neu esta al  punt doncs sembla que aquesta nit a nevat una mica i el sol encara no l’ha transformat. Arribem al cim, dia esplèndid, canviem de plans i fem el descens de la pala cimera amb neu excepcional en direcció cap el llac i refugi de Montmalús (2445m), intentarem seguir baixant cap a la cabana dels Esparvers i pujar cap a la Portella de Juan Antoni, seguim sortejant el gran llac i ens trobem dos dels “buenos” que venent de fer la ruta al reves i ens diuen que han tingut que posar esquís a la motxilla uns 200 metres de desnivell, intentarem fer doncs un itinerari diferent, no sabem si sortirà be o el temps ens deixarà fer, sempre tenim l’opció xunga de recular.
Deixem doncs l’estany de Montmalús i per sobre de uns petits llacs ens dirigim a la Portella dels Colells (2659m) bastant redreçada, sort que la neu esta al dente, arribem a la Portella i seguim per la carena cap el Pic de la Portella dels Colells(2778m), la carena és fàcil però tenim un punt, el pas del sabre, que la neu a fet una línea amb pendent a canto i canto, decidim provar de passar per dalt obrint pas amb els esquís, la traça és justa una errada pots anar a petar a un canto o l’altre, superat el pas ja fàcil fins el cim. Però el que volíem fer d’arribar al Pic de la Portella de Joan Antoni i baixar, és veu obstaculitzat per una cresta entre els dos pics, decidim doncs refer el camí, amb el pas del sabre de nou i a sobre en baixada, alguns opten per seguir amb pells , d’altres optem per encarrilar be les traces i no errar-la. Un cop a la Portella, jo havia vist una canal que és veia prou be, la neu semblava optima doncs feia estona que l’hi tocava el sol. La provem abans de ficar-hi els demes, la cosa funciona els girs és deixant fer prou be, encara que és molt encaixada. J.J espera a la Regi, l’hi diem que és pot treure els esquís si no ho veu clar, però aquesta xavala és d’armes tomar i és desvia un pel de la canal per no entrar en el tub i fer una mica de marrada, però se’n surt la mar de be, fins arribar a mitja pendent on l’estem esperant. No és creu per on ha baixat, la felicitem i tot son alegrois, ara la cosa és mes fàcil i la neu excel·lent, en poc tornem a estar a la furgo. Qui ens ho anava a dir una bona travessa per nous recons del Principat i amb bons temps.
El dia s’ha mantingut prou be, Andorra esta buida de gent, tota una delicia, dona gust fer esquí per maig per aquestes contrades, a prop i amb molta cosa per fer a mes super barat per dormir, destacar els apartaments Inter Esqui i el seu cap en Nicolas que ja ens coneix i fa uns preus que ni en un refugi de muntanya.

El segon dia és desperta amb una nevada de nassos, avui si que no ho salvem, esmorzem tranquil·lament i fem el ronsa, tot mirant partes que ens arriben de Mataró i per la tele. A les 10 ullada de sol, les motxilles i tot esta preparat, sortim com coets, a buscar el powder, pugem de nou cap a Grau Roig, però la cosa canvia i torna a nevar, decidim fer una mica de volta per el sector de Pessons, tot esta emboirat i nevant, per sort no fa vent i podem progressar en facilitat, arribem per sota el coll de Pessons i els núvols s’obren, el coll és molt enxarinat i la neu esta dura, no portem piolets i algú inclòs s’ha deixat els grampons, decidim recular , anem baixant i anem a veure la canal que va baixar l’altra dia el Benet, sembla inclòs millor que pujar per el coll, la meitat però ja esta descalçada i surten les roques, seguim cap avall, per evitar la part de baix de la vall, tornem a posar pells i remuntem per la Coma Estremera, per sota del Montmalús, el cel ens indica que torna el mal temps, però la Regi no n’ha tingut prou i volt mes canya, doncs vingué anem cap el coll a fer metres. El vent és fort, deixem els esquís i pugem cap el Pic dels Colells (2748m) i rapit, rapit cap avall, això si provant de nou i quasi al final una pala d’aquelles que agraden, segona medalla per la noia del grup.
Tercer dia i ara si que els deus de les neus ens diuen que prou, que fotem el camp del Principat, el vendaval és del guapots. Tirem cap el Pas, aquí neva, cap a Pymorens, tapat, i al Puigmal....tapat, doncs cap a casa....però i la Tossa, esta neta de núvols i encara i resta neu, doncs cap a Coma Oriola. Sembla que la gent hagi pensat el mateix.
Una pujada a la Tossa una baixada cap el sector de la cova fins que no trobem mes neu i un altre cop amunt, i un altre cop la Tossa i perquè hem dit prou doncs ni ha que no tenen aturador. L’hem encertat de nou, poc vent, sol i al final el dia que hem fet mes metres de desnivell, ni que fos el principi de temporada.
Com diuen: sempre ens quedarà a prop aquell petit país de neu per desfruitar de les seves muntanyes.
Sortides realitzades per : Benet el noi del Montseny, Regina, J.J Padnon i jo mateix.
Monmalús al fons

pala de cim

cim

Benet baixant la pala

refugi Montmalús i llac

pujant cap a la Portella

al fons la Munia i Tosseta Vallcivera, un proper objectiu

Portella

carena

Regi, en el pas del sabre

Regi a la Kanal

J.J encacaran la dreta i estreta sortida

sortint de la canal

molt be Regina!!

uns cracks Regi,J.J i Benet

nevada de maig

cap a Pessons


vall de Pessons


Benet i Regi

J.J al coll de Pessons


dalt de la Tossa. al fons el Palomo 

Regi, aprenent a fer salts de cua

la noia que tira del grup