Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 23 de març del 2014

VOLTA DE LES DONES


La Volta de les Dones és una ruta per fer-l’ha corrent, a mes és com una crono individual que cadascun tindrà com a competidor mes directa el temps en fer el recorregut, doncs el TEMPS MÀXIM per fer la ruta serà de 1h30’. Posarem el crono a 0 a l’entrada de les Cinc Sènies, a la Ronda Cervantes de Mataró i lloc estratègic per la gent de la ciutat per fer les sortides a corre o en bici. Anirem en direcció a Llavaneres per entre camps de cultius tan característics de la zona del Maresma, de moment és clar.
Aquí la ruta és bastant planera i anirem trobant normalment molta gent passejant o anant en bici. Un cop arribats a Llavaneres comencem a pujar primer per el costat del carril bici, fins arribar al centre, seguirem creuant per el mig d’un gran a parcament, entrant a un camí al costat de la riera,indicació de PR, tot passant per una zona amb bancs i font, seguirem per trobar una pista que ja no deixarem en direcció la hípica i St, Mònica, al costat dret tenim una plantació de Kiwis, un cop arribats a St. Mònica prenem pista a l’esquerra i deixem la pista que va cap a la hípica. Aquí comença la pujada que va cap el coll de la Cornisa, pujada suau sense fortes rampes. Un cop a dalt, o el que en diuen la cadena, doncs antigament sembla ser que ni havia una de posada, girem cap a l’esquerra deixant la ruta clàssica al Corredor, seguim el GR 83 del Canigó, en baixada, en un Km aproximat, tanques de fusta i mur de roques a l’esquerra   deixem la pista per entra al bosc per un corriol, anem per sobre l’ermita, be les restes, de Lorita. Aquest  corriol ens fa passar per un bonic bosc de brolles en baixada, fins trobar una pista que girarem a l’esquerra per creuar una cadena i retrobar de nou la pista que havíem deixat (GR83), ara si ja no deixarem el GR fins Mataró, tot passant per el costat de Sant Martí de Mata, la bonica casa de Can Flaquer, Sant Miquel i les cases del veïnat de Mata. Creuarem la carretera, i anirem tot decidits vers el Turo de Mata que no pujarem i seguirem les marques fins de nou estar a les Cinc Sènies, ja ens quedarà molt poc per el lloc de la sortida. Sortida que no val a badar, doncs la cosa va ben justa de temps.


dilluns, 17 de març del 2014

BASSIERO 2014


La cursa del Bassiero, és una d’aquelles que hem fet moltes vegades, un temps i varem anar desprès varem estar un altre temps sense anar-hi, però era la de la UEC, també moltes vegades ens enredava en Vicens Aris, que va ser un dels primers corredors de la cursa quant és feia la Núria – Setcases, en fi, potser començàvem a estar una mica farts tot plegat de repetir, però aquest any és celebrava el 50 aniversari i és proposava un itinerari diferent començant per la Peülla i saltar cap a la Vall de Ruda.
Ens engresquem força colla i fem varis equips i el dissabte a la tarda anem cap a Esterri d’Aneu al hotel Valls d’Aneu, que altres vegades ja hi hem fet estada i que esta molt be econòmicament, la veritat.
El mati és desperta una mica núvol i ventós, però ja anirem veient que de mica en mica s’imposa el sol i la calor a tope. La primera pujada de 500metres de desnivell la fem al Cap de Peülla, d’aquí anem carenant per sobre la vall de Ruda fins entrar en una potent baixada d’aquelles que et fa mal tot fins entrar al bosc de Ruda, aquí podem anar mes còmodes per suau pujada entre bosc, el paisatge ens acompanya i ens fa amorosir el cansament, un cop al plans de la Pleta de Saboredo, encarem ja la segona pujada per  sota el Tuc Gran de la Sendrosa que quasi arribem a tocar la seva cresta, però quant som per sobre del Lac deth Miei, toca baixar, aquest cop el sol a tocat mes rato i el descens és mes tranquil. De nou som a baix a prop del refugi de Saboredo i de nou posem pells i a tornar a pujar , tot passant per l’estany Major de Saboredo i l’estany Gelat i el coll que no arriba mai de l’Estany. Traiem pell i saltem del coll en una bona rampa, entrant a la vall Gerber, el refugi Mataró esta al fons, la baixada la coneixem de sobres i no és de les mes bones, vers el contrari, sort de l’ambient que ens envolta, la calor s’imposa i desprès d’unes quantes remades, encarem la ultima baixada de la pala de les Ares tot sent observats per els cotxes que pujant o baixant per el coll de la Bonaigua, però encara no estem de nou pells i una remuntadeta cap a Peülla de on hem sortit, aquest mati de ben d’hora.
Baixem cap Esterri al lloc a on és fa la celebració i entrega de premis, primer uns massatges, unes birres i el dinar, l’altra la veritat és fa molt etern, tan que a les 5 de la tarda encara estem allà, això si a la majoria ens tocant alguns que altre regals en el sorteig de material.
I com a resum, una molt bona ruta, un bon dia de calor, potser inclòs massa i res que ens ho varem passar d’allò mes be....potser alguns varen patir mes que altres, però un cop acabat tot s’oblida.
Varem corre del Sorreig: Salme – Jose, Benet – Eladio, Presi – I jo mateix i varem venir a fer la volta . Seves – Carme i Loli, i be la clàssica parella J.J i Lu, aquesta ultima no va poder participar per una indisposició però J.J va anar per lliura a tot gas,

LA SORTIDA

Jose,Presi,Eladio,Salme i Benet

primera Pujada

 cap a la Peülla





Bassiero

coll de l'estany

Gerber

pala de les Ares


diumenge, 9 de març del 2014

LA CARBASSA


Entrem a la Cerdanya sense saber molt be el que volem fer, les ultimes nevades i els forts vents passats ens fan buscar un itinerari que sigui bastant segur per evitar qualsevol passatge complicat.
Mirem cap al fons i veiem el Puigpedros ben ple de neu, decidim doncs dirigir-nos capa Meranges. La carretera que surt de poble esta neta, seguim a munt i a la corba del pla de Campllong, decidim deixar el cotxa i canviar de plans, anirem cap a la Carbassa, la idea de fer la llarga pista ens fa canviar de nou de plans.
Al costat arribant varis cotxes francesos que també van cap al cim, però triant un altre ruta, nosaltres anem al itinerari que altres vegades ja hem fet, que sempre és diferent doncs la pujada per el bosc sempre l’hem fet per un lloc diferent, aquest cop no serà una excepció.
Seguim la pista que va en direcció a Eller, però a poc rato ja veiem unes tracés que entren per el bosc, les seguim, el bosc esta curull de neu, però bastant passada , la calor és comença a notar i cal anar traient roba. La zona de bosc és molt llarga, però evita el sol cosa que ja va be, aquest cop les noies tirant al davant marcant ritma, avui és el dia de la dona !!. Al cap de una estona ja sortim a plató erm que mena a la carena, la neu és nota que esta treballada per el vent, els pals donant fe al esfonçar-s’ha que la neu no esta gents assentada. La ruta és evident, però el cim és fa pregar una mica, m’entres anem suant la cansalada anem mirant el paisatge el Cadi al darrera, la Tossa Plana, el Tossal Bovinar a l’esquerra a la dreta el Puigpedros, no bufa vent i el silenci ens acompanya.
Som al cim arrodonit de la Carbassa, sembla mentida que aquest cim pugui tenir paranys amagats, encara ens recordem, això que fa uns quants anys del allau que és va cobrar la vida a un bon metge que va perdre la vida en aquest lloc el Doctor Carles Margarit cap de transplantaments hepàtics de la vall d’Hebron.  El grup de francesos no els veiem que pugin de l’altre canto, això ens estranya una mica.
La doctora Lu Marzo ens fa dalt del cim unes probes amb l’aparell per mirar, pulsacions, oxigenació i altres, sembla ser que podem seguir, que ara toca la baixada.
Per baixar tenim que ser cautelosos i estudiar be la línea, per trobar la millor neu, la primera part fins el bosc la aconseguim, el bosc ens fa patir una mica per el tema crosta, però els primer girs notem que la calor a fet de les seves i la neu esta millor, ens endinsem al bosc buscant clarianes, la cosa esta disfrutona i tot, intentem sobreviure i aconseguim fer unes bones traçades, encara que això comporti unes bones suades. De nou a la pista i a l’aparcament, els francesos ja no hi son suposem que en algun lloc han reculat.
Bona sortida, a la qual hem estat: Lu Marzo, Regina , J.J Padnon, Salme, Txubi i jo mateix, total 1000 metros i algú mes.
entrem al bosc

les noies molt fortotes

Quina suada!!!

Al fons La Tossa Plana, Bovinar i el Monturull

dia de la dona, de 365 dies sols un!!

Doctora L.Marzo

Regina als fons la plana Ceretana i el Puigmal

Be la Regina i al fons Meranges

Txubi buscant la millor linea

Salme en el petit torrent

jj Padnon fen slalom
la ruta, en blau zona de l'allau mortal



dilluns, 3 de març del 2014

CERTASCAN 2014



Tots els pronòstics eren dolents des de mitjans de setmana, Aemet, Meteocat, Meteofrance tots coincidian...be tots no Snowforescast, ja donava un mati de diumenge amb sol.
Ens va costar decidir als equips del Sorreig fe el pensament de pujar fins a Tavascan per la prova del Certascan d’esquí de Muntanya, la vinticinquena, fins ben be dissabte al mati que varem veure que estaria núvol però sense vent ens varem tirar la manta al cap i varem decidir fer la motxilla.
A mitja tarda arribem amb la furgo a dalt de la pleta del Prat i el primer que  fem és anar a veure a la penya al refu, aquest últims dies a fet una bona tofa de neu i la cosa esta immaculada. Son les sis de la tarda i ja no aguanto mes, tinc que provar la neu. Se m’ha punta en Dani, vingué rapit i sense motxilla!!, jo solsament agafo el frontal, ens disposem a sortir i en Franki director de cursa i un company ens convidant a marcar el primer tros, acceptem de bon grat, la traça és feixuga doncs la neu és molt tova i amb quantitat, el temps se’ns tira al damunt i el negre va apareixent, els i comento que potser valdria la pena treure els frontals, però sorpresa sols en porto jo, vaja!! Acabem de marcar i per les pistes avall, jo faig de far, la nit és tranqui-la i estrellada sense gota de vent, això que varen dir que passaria un front. M’acomiado d’ells en el refugi i vaig cap a la furgo a preparar el sopar, quina nit mes guapota.
Molta neu, massa neu i poc assentada, la organització planteja un itinerari sense arriscar i segur, la cosa no permetia moltes filigranes, però la veritat que ho varen encertar, un bon tram carener i una baixada que com va dir Eladio “ un muro!!”, la veritat que havíem estat moltes vegades per aquest sector però ens va sorprendre amb positiu l’itinerari, a mes la neu estava com diuen els clàssics “made in Canada”.
El dia de sol solet i caloreta per les part baixes al cims i carenes ventava i de valent, cal esmentar el treball i la voluntat de patir dels controls, Jose,Loli,Sebes, Dani, Inma.....i tots els altres.
Resum: molt be el dia, molt be l’itinerari i molt be la disco del final, molta marxeta,
Varen sortir 1800 metres de desnivell, i els equips varen ser: Eladio – Benet, Lu Marzo i J.J, Presi i jo mateix. Recordo ara el Lius que ens comentava que uns tals Pesh havien fet 1800 en 10 hores ....

anem a marcar

Dani obrint traça

bona traçada



Franki ara si que és fosc

pastel

ventada al coll

equip femeni de la Val



Presi entran al tram de corda

Danger!!!

Dani un currante, si senyor!!

a l'Angi l'hi va tocar pencar

quina penya!!