L'OLLA DE LLES

Read More

LA TORRASSA DEL MORO tour en BICI

Arnau Porta, Regina,Salme,jo i Angel

Dia d’estiu o dia mes semblant a tardor, la nit passada a estat caient una d’aigua que deu ni do, avui però hem quedat per sortir amb bici i el capità Salme ja nomes sortir dona unes instruccions clares: avui hem d’aprofitar la fresca, això vol dir dues coses, que ens hem d’abrigar o que la ruta serà llarga...doncs be era el segon.

Sortim de les planes del Maresme per enfilar cap a la serralada que tenim a sobre per el camí de St. Carles, la fresca s’ha d’agrair i que no i tinguem pols per tot arreu també doncs feia temps que no plovia, això si tenim el que diem nosaltres “fez-fez” que son acumulacions de sorra que costa pedalar. Un cop a dalt a St. Carles anem a mirar si veiem un amic a casa seva...mala sort no hi és, però el seu fill ens dona una mica d’aigua, seguim ja en baixada a buscar les planes del Vallès i d’aquí a Cardedeu, aprofitarem també per anar a veurà uns amics que fa temps que no els veiem.

Un cop formalitzada la visita la cosa serà anar tornant per això anem cap a les dures pujades de la Torrassa del Moro, un cop dalt pugem a la torre per fer una ullada a les serres del voltant i al bar que tenim a sota, doncs si des de fa un temps ja un bar.

Ja solament ens queda tornar, ha estat una bona ruta, que hem aprofitat per anar a visitar vells amics del Vallès.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7613863

camins de Cardedeu

dalt la torrassa del moro

23 d'agost, tardor

no és la selva

però quasi

el Maresme tropical

Read More

732 CAMI DE LA RIBERETA EN BTT

Sortim del petit o molt petit poblet de Caldegas, ja que és mes petit el poble que la part urbanitzada i son mes la gent d’estiueig que la gent que pròpiament i viu. Sortim primer per la carretera que va a buscar el poble de Bourg Madame o Guingueta d’Ix, fronterer amb Puigcerdà.  Tenim que anar en compte, doncs a ma dreta agafarem el bonic corriol que va paral·lel al Segre entre camps i bosc de riera, si ha plogut també algun que altre bassiot.

Arribarem a la Guingueta per d’arrere la petita plaça de torus, travessarem la carretera per anar cap a Palau de Cerdanya i d’aquí  ja a buscar la pista que ens anirà portant cap a cotes superiors, tot admirant la plana Ceretana que tenim per sota. No és una pujada enfarfegosa, a mes ens acompanyarà el bosc tota l’estona, cosa que és d’agrair si és l’estiu.

El punt culminat serà el Pla de les Forques a uns 1700metres, aquí començarem la baixada, per pista tot passant per un refugi i una zona de pícnic, al davant ja podrem veurà les estacions de la Molina i la Masella, el Puigllançada i la Tossa d’Alp, la baixada és rapida i en un moment som a la carretera que puja a a la Collada de Tosses, travessem la carretera i al davant tenim un pas molt tècnic en baixada, passat aquest sector seguim en corriol, al fons el poble de la Molina que tenim a tocar, el corriol arriba a la carretera antiga de la Molina, la qual tindrem que agafar, doncs no tenim cap altra opció.

Del poble de la Molina, anem cap a l’estació de tren i per un pas elevat, creuem les vies, a partir d’aquí ja trobem el camí 732 o camí de la Ribereta.

Aquest és un camí arrengat i molt ben cuidat amb una sèrie de ponts i passarel·les per dins un frondós bosc , tot travessant rierols, son 8 km, als quals i trobarem de tot però sempre en corriol, passos fàcil, difícils i molt difícils, però val molt la pena endirsar-s’ha en aquesta boscúria. A poc d’arribar al poble d’Alp el camí és obre i passa per prats al costat de la riera, també per el costat del gran castell de la Torre de Rius.

Aquest camí al hivern pot esta cobert de gel, doncs quasi no hi toca el sol, també en dies de festa o vacances cal anar amb compte, doncs i trobarem gent a peu.

Un cop a Alp, seguirem per pistes de la plana fins Puigcerdà i d’aquí entrarem per l’antiga duana i resseguirem el mateix camí d’anada.

Molt bon itinerari a ma d’un gran coneixedor de la zona: Toni Llovet i vàrem fer colleta: el Salme, Xavi, German, Francesc i jo mateix.

Dificultat mitjana, amb alguns trams molt tècnics i exposats.

Durada: 3h30’

Desnivell aprox 900m.
I 43 Km.

la colleta en les primeres rampes

Al fons el Puigllançada i la Tossa

descens a la Molina

Toni Llovet

el pas de la via del tren a la Molina

Xavi

Salme

Francesc

Al loro!!! German

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5151794

Read More

CIRC DE BAIAU

Anem cap a la Vallferrera, però no a la Pica, si no al sector de Baiau, que feia temps que hi tenia ganes. Val a dir també, que la majoria de vegades que he anat per aquest sector és a l’hivern amb la pista plena de neu i no sabia com estaria el seu estat al estiu.

Vàrem trobar gent que deixava el cotxe a Àreu i ens aconsellaven deixar-l’ho allà si no volíem destrossar el cotxe.  Al final tirem amunt per la pista fins el primer aparcament de la Farga (1400m). D’aquí amb els pianos a l’esquena enfilem primer pista i després per el GR fins el Pla de Boet a 1800m, aquí deixem la pista i prenem un camí en pujada per anar a buscar els plans superiors d’Arcalis, lloc molt bucòlic i pastoril, doncs i trobem forces vaques, aquí acamparem, tot tenint al davant l’esvelta figura del Pic de Lavans, revestit amb boires.

Encara que siguem a mitjans d’agost la nit és molt freda i aviat som a dormir. Al mati però encara costa mes sortir del sac, ens tenim que posar tot el que tenim per sobre, esmorzar una mica i reprenem la marxa cap el refugi metàl·lic de Baiau(2517m), per un terreny força agradable i amb molta diversitat de fauna autòctona: isards, marmotes, cavalls, que fan la cosa mes distreta.  També portant una especialista en geologia, ens toca fer una mica de classes.

Un cop per sota el refugi deixem el GR i voregem el gran estany de Baiau per la dreta, ens dirigim vers la important tartera per la qual tindrem que pujar, no hi ha camí ni marques, la pujada és molt dreta, de vegades trobem restes del que potser era un corriol però que aviat és perd entre el rocam. Per  sota nostre els isards ens van mirant pensant que coi i fotem per aquells pedregams, potser en aquest entorn la que mes si troba a gust és la geòloga Agnès. Un cop arribats al coll podrem apreciar la caiguda que hi ha cap el fons de la vall que va a caure al poble de Tor. Aquí però trobem uns fletxes de Vic, un d’ells amb uns quants buit mils a l’esquena, que estan fent la travessa d’Alins – Monteixo i tota la cresta fins Baiau, si mireu qualsevol planell de la zona veureu aquesta proesa i diuen que estan preparant el que potser serà una cursa de muntanya per la zona.

Com no coneixem bé la cresta ells ens faran de guia una estona, primer pujarem tot dret fins el Pic de Sanfonts (2885m) i per una curta cresta enfilarem la seva segona punta, a continuació baixem pel coll que ens porta a l’ Agulla de Baiau (2857m) , aquí deixem els nostres guies, doncs el nostre pas és mes lent , això si, ens deixen ben explicada la ruta a seguir. Darrera pujada cap a l’Agulla , per aquest sector ja a Andorra, podrem anar seguint unes marques de color vermell que ens indicaran la ruta a seguir per la cresta fins la Portella de Baiau (2757m) i el GR11 de la transpirinenca. Deixem Andorra ,al fons l’estany negre, al davant el  Comapedrosa  tot curull de gent , tirem de nou cap al sector de Baiau per la molt redreçada canal de la portella fins arribar de nou al llac de Baiau i aquest cop si que pugem al refugi.

Seguidament anem a desfer el campament i d’aquí, pallissa fins el cotxe. Sort que el  descens per la pista ens dediquem a fer “dit” tenint mes sort uns que els altres però bé, al final tots som a les 5h. de la tarda a la furgo per fer un dinar una mica tard.

-Magnifica sortida per un terreny poc freqüentat, com el seu veí la Pica. Per cert la pista que arriba a l’ últim aparcament al pont de la Molinassa, a prop del refugi de la Vallferrera, no té cap tipus de problemes per arribar-hi en qualsevol tipus de cotxe, tal és així que l’aparcament estava a petar.

-Del principi del llac si girem vers a la dreta per unes rampes d’herba que continuen per un corriol pedregós (potser no tan empinades que per el lloc per on vàrem pujar nosaltres) arribaríem al coll que va al cim de Vallpeguera(2743m). D’aquí, carena fins el coll que nosaltres vàrem pujar i cim.

-Si voleu el circuit Radikal :  Àreu – Monteixo – Pic Norís – Pic de Gerri – Pic d’Ascorbes – Pic de Vallpeguera – Pic de Sanfonts – Agulla de Baiau – Pic de Baiau( d’aquí la cresta a la Roca Entrevessada ja és molt complicada), per els encara mes  agosarats tirar cap al Comapedrosa i retorn a la portella. Aquest segurament serà properament un circuit per una cursa de muntanya.

Horaris.- 1er dia: 3 hores. 700 metres de desnivell.

                 2º   dia: 7 hores. 1000 metres de desnivell.

Gran actuació de la parelleta Agnès i Rubèn, que varen patir, varen suar però vàrem pujar i baixar fins el final. I l’Angi, que no va fer tota la ruta però ens va acompanyar força estona.

 

campament als plas d'Arcalis, al fons el punxagut Lavans

la pastora Angi

primeres llums

Estany de Baiau i refugi al fons

Agnès i Rubèn al primer cim de Sanfonts

Pic de Sanfons al fons i el coll tot pujant a l'Agulla de Baiau

baixant la cresta de l'Agulla de Baiau, a primer terme el Baiau

Agulla de Baiau i cresta a la Portella

Font de Ferro baixant per la Vallferrera

Read More

L'ALTA PROVENÇA EL LUBERON EN BICICLETA

 

Lloc de repos a prop d'Apt

pobles empedrats

estany  a la Bonde

Castell de la Colette -Lourmarín

Les Taillades

Maubec

Maubec

Ménerbes

Lacoste

recollint l'espígol

Pont a la sortida de Céreste

Euro velo 8 -

el calcari del Luberon

lloc de fabricació d'espantaocells

Cucuron

pujades de bon d'hora

Ella siciliana ell de Cadiz, ruta: Milan - Santiago. 

Ell de Tolosa i ella d'Strassburg, ruta : Travessa dels Alps

“ Vull tornar a perdre’m per França. Que les nostres velles bicicletes tornin a rodar com el primer dia. Quan les vam comprar amb els diners que vam recollir del casament i vam marxar de lluna de mel. Vull tornar a aturar-me a la vora dels rius i menjar formatge, pa i fruita. Riure´ns de les poques coses que teníem i , encara més, de la poca importància que hi donàvem.”

                                                                                                                                      Marie Curie.

Marie Curie al llit de mort  evoca aquelles vacances a la Provença, els camps d’espígol de color violeta net i olorós, poblets perfumats a on aturaven les bicicletes per entrar a un hostal i menjar xai amb romaní.

Fa molt estius que enfoquem les vacances a fer rutes cicloturistes, d’aquelles d’anar fent i recorrent espais naturals, coneixent gents dels pobles que et donan tota mena d’informació, gent que et trobes fent ruta igual que tu i que per una estona comparteixes vivències i experiències. Viatjar en bicicleta amb tot a sobre, no direm que sigui fàcil, ni molt menys però la sensació de fer de nòmada dona una gran sensació de llibertat, cada kilòmetre ens depara una sorpresa,l’aire que canvia de olors i espais infinits son els que et creant addicció de viatger sobre dues rodes.

Aquest any fins la ultima hora per un motiu o per un altre no teníem clar el que fer i per casualitat vàrem trobar una ruta a l’Alta Provença al Parc Natural i Geològic del Luberon, era a prop i no coneixíem, la contra però era la calor que ens havien dit que hi feia, però la gorra al cap i endavant!!.

La veritat però  un cop acabada la ruta i com a resum favorable, ha valgut molt la pena l’estada en aquest territori tant i tant Mediterrani, flairar a cada moment l’olor de l’espígol, el romaní, la pinassa seca d’estiu el “gric-gric” matiner i constant de les llagostes com anomenem nosaltres “ la xixarra”, que fins que no és pon el sol no paren de tocar aquell son monòton que” tan agrada”. Pobles altius de pedra clara i façanes calentes, colors ocres i violetes, dies càlids i nits fresques i tranquil·les, això és la Provença, això va ser la ruta:

1er dia.- Maubec – Céreste.- 61km.

Per començar cal dir que la ruta és circular per la qual cosa la podem començar a on vulguem, això si recomanat, i és veritat fer-l’ha en sentit de les agulles del rellotge, per qüestió pujades. Nosaltres vàrem pensar començar per Cavaillon, doncs és el lloc mes proper a Avignon, però el càmping, al costat d’un polígon industrial, estava a petar, i vàrem optar per seguir direcció de la ruta i anar al poble mes proper i que tingues càmping que era Maubec.

Diferencia total de lloc, sense voler ho vàrem encertar i el recomanem totalment.

L’etapa d’avui la podríem batejar com la dels pobles penjats dalt de turons d’arquitectura típicament provençal, amb els seus carrers empedrats i sempre amb vistes al Luberon i al fons com un cim nevat el Mont Ventoux.

Maubec, Oppède sobre un espadant rocós amb la seva arquitectura excepcional, Ménerbes, Lacoste, tots ells dalt de turons, val la pena aparcar la bici i fer una ullada als carrerons i les vistes que ens ofereixen, sobre la planúria, oliveres, vinyes i terres d’espígol. Arribarem a la ciutat més gran d’avui Apt, aquí també posarem el peu a terra per passejar per els seus carrers. Aquí tindrem que comprar l’habituallament per sopar doncs ja no trobarem cap mes lloc per comprar. Sortim de la ciutat i anem a buscar un carril bici, Velo Rute du Calason, que ens portarà a prop de St. Martin de- Castillon, a partir d’aquí el camí s’enfila cap a Le Boisset i Céreste, entre aquest dos pobles i tenim dos càmpings “ a la ferme” o rurals.

2ºdia.- Céreste – Volx.- 60km.

Aquí tenim la etapa reina, amb dues bones pujades. Ja preparats sortim de ben d’hora del matí, l’aire és fresc i encara ja la rosada per els verds camps, la primera pujada a Reillane i cap amunt la fem molt be, a mes a dalt encara podem veurà els camps d’espígol amb tot el color, gran baixada després de la pujada cap Aubenas les Alpes i de nou nova pujada aquest cop si amb tota la ca lígula cap  a St.Michel l’Observatoire i d’aquí encara en baixada cap a les planes que ens portaran cap a Forcalquier ciutat mes gran del dia d’avui. D’Aubenas abans de baixar cap a St. Michel, podríem fer un bucle de 60 km per les muntanyes de Lure fins tornar a Forcalquier, això suposaria 5 o 6 hores mes i dormir en aquesta ciutat.

Sortim a l’hora de màxima calor, la pujada que semblava senzilla amb la calor la cosa passa factura fins a Villeneuve, d’aquí ja baixada,” entre cometes”, fins a Volx.

La jornada d’avui ha sigut la que hem pedalat a mes alçada entre 800 i 600 metres.

3er.dia.- Volx – La Motte d’aigües.- 55km.

Ja hem donat la volta al massís, estem de retorn, semblava una etapa senzilla, però ens ha sorprès doncs és un total puja i baixa constant, cosa que potser la fa mes cansada que la de ahir, ja diem a deu a les vistes al Ventoux, al davant tenim ara el Verdon que separa la vall.

La primera ciutat que passarem és Manosque, val la pena entrar per la seva porta principal i admirar el seu casc antic, potser nosaltres i vàrem estar massa estona doncs vàrem seguir a ple mig dia, pensant-nos que la cosa era suaveta, però que carai !! ens deparaven 5 pujades , no era per el desnivell ni el quilometratge, doncs màxim eren 4 kilòmetres cada una,  si no la calor i a temps que passava mes calor. La vista plena de boscúries i turons sense divisar el collet amagat un d’arrere l’altre a baix el poble a dalt el coll la baixada i un altre poble, de Manosque a Pierrevent, d’aquest a Beaumont de- Pertuis i d’aquí a La Bastide-des-Jourdans i l’últim a Vitrolles en Luberon a partir d’aquí la cosa s’encalma tot passant per el petit poble de Peypin d’aigües i la Motte d’aigües on farem estada al costat del gran llac.

En resum una etapa esportiva i durilla.

4ar.dia.-  (Le Bonde) La Motte d’aigües – Maubec. 64 km.

Sortim del camping per anar a buscar la ruta que hem deixat a dos kilòmetres al poble, el sol comença reflectir-s’ha en l’aigua del llac. Avui matinem mes per no agafar tanta calor. El primer destí e imprescindible és fer una parada al bonic  poblet de Cucuron, entrar al seus carrers, veurà la seva església amb el seu gran arbre enganxat a la façana, l’immens safareig de la plaça del poble. Seguirem per ruta típicament Provençal de camps e cultius i pobles clars plens d’història, Vaugines, Lourmarin (amb el seu gran castell), Puyvert, Puget, Mérindol, camins molt variats, boscos frondosos, pins mediterranis, no és tan planer com ens esperàvem doncs tornem a tenir pujades i baixades, ja tot un clàssic en aquest territori, no potser com els altres dies però anar fent. De Mérindol travessem la carretera i tenim per davant els primers 14 kilòmetres de planúria, primer per bosc i després per entre camps de cultiu, sobre tot de meloners, que son el típic d’aquesta regió, al costat ja tenim el calcari del petit Luberon. De nou travessem la carretera i enfilem la pujada de St. Ferréroi, la calor torna a fer acte de presencia, estem ara al àrea del Cheval – Blanc, murs de pedra calcaria que tenim a tocar, fem una parada per anar a una cova que tenim a prop, llàstima que les sabates de ciclista fan difícil la grimpada.

Ara l’itinerari fa unes esses, per anar cap a Cavaillon, però mirem un planell indicatiu i veiem que per la D31, al costat d’un canal, podem retallar per no entrar a Cavaillon i poder  anar directes a les Taillades, on farem parada obligatòria al castell i ermita tan originals en una antiga cantera romana. Ja i som quasi, el camí fa les seves ultimes sotragades i després de Robion amb els seus camins d’aigua, trobem l’adéu final amb una rampota curta però dolorosa. Superat l’obstacle seguim per les ultimes ombres fins arribar de nou a Maubec i el càmping.

-Dificultat.- Mitjana.

-Ruta de 236km, a nosaltres ens surten 240, per l’anada al càmping de baula i algú mes en visites.

-Epoca del any.-    primavera començament d’estiu per el tema dels camps d’espígol, encara que nosaltres encara en vàrem trobar que no estaven tallats. Si aneu fora de temporada molts càmpings estan tancats, l que no afecta el tema allotjaments, doncs no en falten pas. Si aneu a ple estiu com nosaltres, cal sortir de bon mati per estar al lloc al mig dia, conteu entre parades i ruta de 6 a 7 hores diàries.

-Traçat.- per asfalt tota l’estona. Petites carreteres i camins rurals, calent doncs neumàtics llisos o amb poc gravat.

-Tots els pobles tenen fonts, però en moltes i diu que l’aigua no és potable. Penseu en l’horari europeu, a les 12.30 tot tancat(menys bars i restaurants) i tornen a obrir a les 16 hores fins les 19. Diumenges obert de 8 a les 12.30.

-Campings.-

Camping Les Royeres du Prieure.- (Maubec). Tranquil i agradable, molt net i polit, amb molta ombra. Bon Preu. Lloc a l’ombra per deixar varis dies els cotxes.

Campings a la ferme.- a prop de “Le Baisset” molt tranquil i en terreny d’arbres de cultiu, sols i venent ous. A prop de Céreste, abans d’arribar,  situat en un bosc. Tan en l’un com en l’altre cal proveir abans a Apt.

“La Valdelle” (Volx). Molt servicials, amb piscina i ombres, tenen taules per poder menjar. El super esta a 1Km

“Camping de l’Estany”. A le Bonde a 2km de la Motte en baixada. Al costat d’un gran llac a on ens podrem banyar. A la Motte d’aigües a l’entrada i tenim un Super, mes econòmic que el del càmping. I el càmping, mes que un càmping és un poble, però és l’únic en un bon tros.

Web d’interes: wwwleluberonavelo.com

Read More