Tot sortint de Figueres i anant cap a Llers, ens adonem de
la majestuositat de la devastació dels incendis que van arrasar l’Alt Empordà l’any
2012, i ens passa per el cap el que hagués pogut passar si s’ hagués escampat
cap a la massa forestal de l’Alta Garrotxa.
La carretera acaba al petit poble d’Albanyà, aquí val la
pena fer-hi una paradeta i anar al seu únic i característic: bar-botiga de
comestibles i comerç de tot, entrar-hi ja
et desplaça al temps i és flaire aquella olor característica del antic.
Nosaltres i fem la cervesa a dins, a la única taula, i tenen poques coses però
ja de tot, capses rovellades de qui sap que ja dins, capses de cartró de espardenyes,
al fons i tenen la cuina i l’habitacle, això si la tele és ultima gernació. En
fi, acabem la cervesa i ens dirigim al càmping Bassegoda Park i lloc d’acollida
del Centre BTT Salines – Bassegoda, a on farem l’estada.
La ruta que volem fer segons la guia la classifiquen com :
molt dura, amb forts desnivells, forts pendents i solament recomanable als
ciclistes entrenats. No se si donarem la talla, però venim a descobrir el territori
i tindrem tot el dia per endavant. En el que si que dubtem és en el sentit de
la ruta, després d’ haver vist el perfil de desnivells optem per fer la ruta al
inrevés de com esta senyalitzada, cosa que com vàrem comprovar després la vàrem
encertar i de ple.
El diumenge ens despertem ben d’hora doncs s’espera una
jornada de forta calor. És a dir que amb la fresca del mati ja som pedalant. Albanyà
queda com emmurallada per Alta Garrotxa i al nord per el Vallespir tot envoltat
per grans frondositats de masses forestals i barrancs, qualsevol sortida doncs
és pendent segura . Territori de bandolers i maquis, masies perdudes i abandonades
que la vegetació a recuperat, en algunes algun neó-rural s’ha aventurat a
tornar a una nova vida, cosa que sembla que no reïxis, deu ser molt dur
conviure amb un terreny tant dur i feréstec.
Be al que anàvem, sortim del càmping(265m) i en una
bifurcació de pistes, la de la dreta va a la Muga i és per on baixarem, cosa
que tenia que ser al reves doncs la ruta original va per aquí. I res comencem a
pujar per la pista encimentada i GR 11 transpirineus, ens trobem amb un angles
solitari amb un motxillot que fa por i unes botes que amb la calor que fa dintre de una estona tindrà els
peus ben embutllofats, també trobem un xicot amb alforges, però ningú mes. La
pujada va fent, els creuaments estan
molt ben indicats, no te pèrdua, passarem per el coll de Teia, per el costat de Sant Martí de Consavell i una mica mes endavant la pista ja és torna
de terra fins que arribem a Can Nou de Bassegoda, aquí podem fer una parada i
demanar a la senyora algú per veure, nosaltres vàrem fer un carregament de begudes
isotòniques, doncs potser fem curt de líquid. Aquí el GR11 va per un corriol. Nosaltres
seguim la pista que sense cap dubte va pujant, a pocs metres per sobre de can
Nou i a uns 300 fora del circuit, ens queda Sant Miquel de Bassegoda, a partir d’aquí
la pista fa l’últim esforç accentuant les rampes fins el coll de Bassegoda, a on
tornem a trobar el GR, d’aquí ja ens
queda ben poc per arribar al coll del Principí (1127m) i punt mes alt de la
ruta, en total han estat uns 14 km seguits de pujada, portàvem les sabatilles
per anar a fer el Bassegoda (25’) a peu, però la forta calor ens fa desistir.
Ara toca una mica de baixada per zona ombrívola fins els Plans de Comella, aquí tenim a prop la vall de
St. Aniol. La baixada s’ha acabat i tornem a pujar tot travessant la riera de
la Muga, deixem una desviació a l’esquerra que porta a St. Julià de Ribelles i
ara si toca l’últim coll de 4 km però amb forta xafogor, un cop dalt uns metres
de baixada i ja som a les runes de l’Hostal de la Muga. Quin lloc mes perdut, al costat de la
frontera, antigament lloc d’acolliment i de pas, molts i feren estades entre
fronteres, sense oblidar els maquis com en Quico Sabater, fins els any 80
encara estava en us, ara tristament esta tot enfonsat i les herbes colonitzant
les parets. Aquí ens pararem com antigament, però ens ho portem nosaltres, no
tindrem l’aixopluc del interior de la casa, ho farem sota de uns arbres,
verdaderament fa pena aquest lloc tan isolat de tot.
Am la panxa una mica mes contenta, comencem a fer la part de
tornada, que encara ens queden 15km fins Albanyà, el primer tram és d’aquells dents de serra, puja i baixa, fins a un lloc
anomenat les Marrades que tenim el barranc ben per sota aquí la baixa agafa
ganes amb una colla de zigue – zagues això fins
St,Bartomeu de Picaró, també en runes, ara ja som a ple sol i ens queda
la ultima pujada que encara que és de tan sols 200 de desnivell, la suem i de
valent fins el coll de Pincaró, aquí tenim el trencall que a la dreta puja cap
el coll de Bassegoda i no tenim pas ganes de tornar i el de baix que en 2km ens
portarà en forta baixada i en ferm relliscós cap Albanyà. En pocs metres ja som
al creuament de la sortida d’aquest matí.
Passem per el costat dels gorgs que fa el torrent del Picaró, un munt de
gent i fan la remullada, quina enveja!! Però nosaltres tenim primer set i després
gana, i si tenim temps, que en tindrem anirem de ben segur a la piscina del càmping.
Una mica mes de la meitat de la ruta hem trobat una colla de
Castelló d’Empúries que feien la ruta en sentit original i ens han dit que la
nostra opció era millor, quina sort haver-la encertada, i quina gran ruta
aquesta de l’Alta Garrotxa.
Total 48 km i 1413m de desnivell.
Que cal dur: comptaquilòmetres, mapa de la zona i aigua,
doncs sols passem per dues fonts.
Època: tot l’any
El càmping: lloc de pas de la gent del GR11, molt grand i
amb totes les comoditats, potser si aneu en temporada de ple estiu la cosa esta
molt plena de famílies ja acomodades al lloc. El preu tampoc no és dels barats,
però bon tracte.
 |
| Can Nou |
 |
| Bassegoda al fons |
 |
Can Sobirà per dins, abans d'arribar a la Muga
|
 |
| Hostal de la Muga |
 |
| l'Hostal per dins |
 |
| font |
 |
| final |
