 |
| començem en baixada |
 |
| 30cm de neu pols sobre dura, Eladio disfrutant |
 |
| vall de Galva |
 |
| Barraca de la Jaceta |
 |
| Puig de Terrers, el que tenia que ser l'objectiu |
 |
| passos encaixonats |
 |
| molta neu |
 |
| Presi i Benet |
 |
| pujant a la Portella d'Orlu |
 |
| ultim tram, el Presi currant |
 |
| la Portella |
 |
| Pic de Baxouillade |
 |
| Benet i Eladio del equip Valles del Sorreig |
 |
| Benet |
 |
| J.J encarant els girs |
 |
| Presi enfocant les pales |
 |
| zigue-zagues a la Portella d'Orlu |
 |
El punt vermell no és un va caure l’allau però és perillós.
|
Deixem el cotxe al aparcament superior de l’estació d’esquí
de Formigueres i un cop tot preparats anem a
buscar la pista de raquetes que actualment i passa una maquina per
aplanar-la per poder fer-hi esquí nòrdic, al cap de poca estona la pista acaba,
en aquest punt traiem pells i encarem la baixada per dins el bosc tot tallant
els giravolts que fa la petita pista. La neu de fa uns dies encara és conserva
pols a sota una capa de neu dura fa que el descens sigui tot una delícia fins
trobar la pista d’esquí nòrdic que probe d’Esposolla estem a la vall de Galva,
el bosc encara conserva la neu caiguda d’ahir , posem de nou pells i seguim tot
planejant per la pista d’esquí nòrdic, a prop del pont dels plans de l’Orriet a
la dreta trobem una bonica font que surt un bon doll d’aigua ben gelada, seguim
la pista fins el refugi de la
Jaceta a on acaben les pistes d’esquí, la pista segueix per
sobre el riu tot pujant una mica mes, en aquest sector en grans acumulacions de
neu fins arribar a la Jaça
de la Llosa i
passat aquesta esta molt exposat haver-hi allaus d’altura provinents del Puig
del Pla de Bernat.
Anem seguit per la vall i veiem en un moment donat un pont
per sota nostra que creua el riu, aquest punt és el que tindríem que prendre
per dirigir-nos al Pic de Mortiers o al refugi de de Camporells, nosaltres seguim per anar a
buscar un torrent encaixonat, per sortir a uns plans que ens portaran als
estanys de la Portella
d’Orlu, que ja veiem tot dreta al davant nostra.
Si per la
Cerdanya al pujar hem pogut veure que hi mancava neu en
aquest racó sembla ser que la tenen tota, però a mesura que hem anat pujant hem
pogut comprovar que no estava del tot estabilitzada, doncs trobem moltes
acumulacions de neu transportada per el vent i molt solta, això fa que anem en
compta al hora de fer qualsevol pujada, tal és aixis que al baixar per un lloc
que havíem passat i havia caigut un allau provocat per un tall superior entre
dues parets de quasi un metre de profunditat que va caura sobre les nostres traces,
el volum del petit allau però era grandiós.
Encarem la pujada a la portella, sembla que la neu estigui
millor, la pujada és dreta i l’últim metro abans de treure el cap ens tenim que
treure’ns els esquís. Estem a la Reseva
Nacional d’Orlu, així ens indica una placa, la vista a la
fosca vall d’Orlu és impressionant a la nostra esquerra el Pic dels Recantons,
al fons a la llunyania la silueta de la dent d’Orlu, sembla ben be la entrada a
les terres fosques de Mordor, del Senyor dels Anells.
Traiem esquís i els posem a la motxilla, continuem per la
dreta cresta que porta al pic de Baxauillade, quant la cresta és fa rocosa
tornem a posar esquís tot treien les pells i comencem a baixar, el corredor que
tenim a sobre per pujar al pic de de Baxouillade esta la meitat sense neu, el
que ens fa desistir seguir fins el cim, cal dir que un cop fet el corredor fins
el cim encara que davant nostra sembla tot una cresta no presenta cap
dificultat. Seguim doncs baixant buscant les millors pales però anat molt en
compta de no fotrens res per sobre fins superar el estany d’Orlu, seguim per on
hem vingut i quasi per sobre el pont trobem un grup de francesos amb esquís que
volien anar a fer un corredor, era la una del migdia !!, els i diem que la neu
no esta ben assentada i que per el camí havia caigut un allau, però ni cas,
diuen que no hi ha problema...deuen de ser dels bons, al menys per el material
que porten. Nosaltres seguim cap avall ham la feina feta, el sol s’ha amagat a
la freda vall de Galva, la neu torna a estar freda i pols, tenim que tornar a
remuntar per on havans havíem baixat. Aquest cop no seguirem fins dalt la
estació d’esquí per fer desnivell, doncs el Presi te que complir.
De vegades va be sortir de les rutes convencionals d’esquí
per endinsar-nos en terrenys desconeguts, potser no arribes a cims però descobreixes
racons nous, movent-nos en un terreny d’autèntica aventura.
Llarga sortida de uns 20km 1100 de desnivell i de unes 6
hores sense pausa.
Aquest cop hem estat l’equip del Vallès: Eladio – Benet, en
J.J sense la companya i Presi i jo mateix
