 |
| canal olimpic de la Seu i lloc de sortida |
 |
| cap el coll de la Trapa Benet i Regi |
 |
| mirador a prop del coll Llovet, Regi,Benet i J.J Padnon |
 |
| coll de la Trapa |
 |
| Fornols |
 |
| detall de la trencadissa |
 |
| repartiment de material |
 |
| Tuixent |
 |
| Regina Mola |
 |
| J.J Padnon correns al coll del Port |
 |
| Coll del Port |
 |
| un gran amic |
 |
| al fons Sant Llorenç |
 |
| baixant del Port del Comte |
 |
| trakejant |
 |
| cingles de les Costes a prop del coll de Jou |
 |
| Castell i ermita d'Odèn |
 |
| tram xungo de GR |
 |
| GR Bons Homes |
 |
| Timoneda - Sta Eulàlia |
 |
| embassament de l'Alzina- Solsona |
 |
| El Miracle |
 |
| Castell de cardona al fons |
 |
| cami de Sant Cristofol |
 |
| mines de Súria |
 |
| ruta de la sal desprès de Callús |
 |
| a prop de St. Joan de Vilatorrada |
 |
| ja hi som!! |
Bons Homes, quant de temps!! quinze anys?....potser si, fa
molt de temps tota una colla del Sorreig, un agost que semblava un hivern varem
fer la ruta dels Bons Homes de Montsegur a Berga, que jovenets !!. I com cada
any des de fa molt de temps que fem la
típica sortida amb alforges, primer va ser per l’agost i ara els darrers anys
la fem per mitjans d’octubre, potser aquest any la cosa ha estat un pel mes
tardana, però i que millor varem pensar de fer els Bons Homes 2ª part, la que
va de Tuixén fins al Miracle (Solsona), i que millor que tirar llarg i començar
a la Seu d’Urgell
i seguir cap a Manresa, per tot el centre de Catalunya. La idea estava al aire,
des de l’estiu que és preparava la ruta, confeccionar el millor itinerari per
fer en bici i amb alforges, mapes traks, llocs de dormir, el transport.... la
cosa estava molt engrescada i a mesura que anaven passant els dies i s’acostava
la sortida teníem cada cop mes baixes, com la del Salme, un dels incondicionals
a les llargues rutes que és peta les costelles en una sortida i no podia venir
i algun que altre cas que també varen tenir que deixar de participar. Però els
pocs que quedàvem seguíem amb la idea fixa de tirar endavant la sortida. Potser
el problema mes greu era el transport fins a la Seu, teníem un bus que sortia de Barcelona però
nomes admetien 4 bicis, i érem 5.....varem tenir però molta sort que un amic,
en Kiku, és va súper enrotllar i amb la meva furgo ens acompanyaria fins a la Seu, desprès ens la deixaria
Sant Joan de Vilatorrada, per no entrar a Manresa, una sort que varem tenir
d’aquest xicot.
Doncs be les cartes estaven tirades i començava la aventura,
d’itinerari el teníem ben traçat gracies als TraKeros Toni Llovet i David Puig
(j.J) que és van ocupar de la feina i sort com més endavant podreu veure, perquè
Bons Homes, no és el que sembla, ni ben marcat, ni indicat i a mes amb uns
tracks a la web que deixat molt i molt de desitjar, potser perquè és una part
que la gent no hi passa? No se, però sort de la intuïció, la navegació i la orientació
per part de tot el grup la cosa va anar molt be i no varem acabar ensarronats
en camins poc evidents o transitables en bicis amb alforges, cosa que ja varem
fer en el seu moment fa quinze anys, que sobre els planells és podia comprovar
que els itineraris confeccionats per bici, en molt llocs eren inviables per
això varem crear la nostre pròpia ruta càtar, mes ciclable boí aixins en alguna
que altre emmerdada ens varem trobar fent cas als itineraris donats a la web
oficial de Bons Homes.
PRIMER DIA.-
LA SEU D’URGELL – PORT DEL COMTE.
55 km- desnivell(+)
2023m desnivell(-) 925m alt màxima 1757m alt mínima 650
Temps: sense parades
5h30’
La primera i dura etapa ja per començar, sortim de la Seu una mica mes tard del que volíem
a les 11:30 des de el canal olímpic, ens acomiadem d’en Kiku i comencem a pujar
per la tranqui-la carretera 15
km, ens esperant
fins al coll de la Trava
a 1450 metres,
sort però que el dia estava mig ennuvolat i no feia gaire calor, val a dir però
que la pujada és feia molt be amb uns trams de 8%. Un cop al coll ens abriguem
i comença la baixada tot passant per el
bonic poble d’Adraen, seguim direcció coll
de Bacs i direcció Fórnols, un cop passat el poble girem a la dreta per
una pista rapida de baixada fins el riu de la Vansa i el Moli de Fórnols, creuem per un càmping
i entrem en un bonic bosc de color de tardor per el costat dret del riu i
primer ensurt, la Regina
se li trenca el porta equipatges, tan sols fet servir 2 vegades!!, problemes!!
I a mes la majoria de gent portem aquest mateix, glups!! Optem per repartir
part del seu material però la pobre tindrà que portar a l’esquena una bona
motxilla, sort que varem decidir portar motxilles i no alforges, doncs al menys
amb aquestes en cas de casos et permet portar-les a l’esquena. Queden pocs km
per Tuixén, la gana és comença a notar.
Un cop recuperats d’energia gracies a uns suculents bocates,
seguim per la carretera, creuem el riu de la Mola, en aquest punt i a ma esquerra podríem prendre una pista indicada per marques
de circuit BTT, però optem per provar sort i seguir uns metres mes endavant i
agafar una pista tancada amb cadena i que suposem que serà mes curta , el que si que podem observar m’entres anem
pujant, parcer de molt bon anar fent,
que tenim al costat el GR dels Bons Homes i la veritat és que per pujar o
baixar per aquí en bici i carregat, segur que és fa a peu i son uns 500 de
desnivell, ja hem fet be!!, la pista quasi a dalt de tot és troba amb la
primera que havíem deixat, la veritat és que l’hem clavat, arribem a dalt del
coll del Port (1600m) amb un fred i una boira que quasi no és veu res.
Aquí ja la següent part del camí que nosaltres no seguirem
doncs aquest baixa cap a sant Llorenç de Morunys, per una trialera directa per
cagar-s’hi. Seguim la carretera i a la segona corba, trobem el GR i un torrent
ple de rocs (ruta Bons Homes) el seguim uns metres per trobar un camí a
l’esquerra que en principi tindrem que anar seguint tot faldejant la muntanya
fins Port del Comte, sense perdre gran alçada, la cosa comença be però va
degenerat i molt, la foscor guanya camí i decidim retornar per la pista fins
Port del Comte, i la varem tornar a encertar doncs tot baixant veiem que ens posàvem
en un autèntic parany.
Arribem al refugi del Bages quasi ja de fosc, ja ens estàvem
esperant, tot per nosaltres, doncs estaven de vacances i demà serà el seu
primer dia de feia. Que cal dir del refugi i dels guardes, pues que immillorable,
tan el tracte com el menjar com tota l’estada, res que varem estar com a reis
al voltant de la gran llar de foc. Be potser dir- l’hi a la Clara, que la resta no tot
era baixada , si no que ens quedava molta i molta pujada.
SEGON DIA.- REFUGI
DEL CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES – CARDONA.-
80km.
Desnivell(+)1374m desnivell(-)2725m.alt màxima 1845m.alt mínima 426m
Temps: sense parades
7h28’
El dia promet sol i molta calor això que som a final
d’octubre. Sortim del refu i comencem per unes petites rampes per sota de una
antena un cop passat ens preparem per la gran baixada per en sota de la Serra de Querol, quina
disfrutada per sota nostre Sant Llorenç que fumeja i les boires matinals que s’aixequen,
arribem per sobre del coll de Jou i ara tocarà treure roba perquè be la primera
de bona cap els Prats de la
Canalada, tocarà doncs pujar de nou cap els 1700 m, comença a fer molta
calor, però tot te un premi doncs la baixada cap el Montnou, en el terme ja
d’Odén ,ens depara una de les baixades mes fantàstiques que hàgim pogut
disfrutar.
Arribem al castell d’Odén i l’ermita, la pista agafa color i
és encimentada, bona baixada, per anar seguint per sobre la Serra d’Odén i preparats per
una gran baixada que ens portarà a la enclotada de la riera de la Canalda, aquí la varem
cagar doncs varem seguir el GR Bons Homes i varem deixar la pista encimentada,
que va suposar? Doncs una bona estona de carretejar la bici, el suplici comença
al costat de una casa de fusta ben estranya, i segueix una bona estona fins
l’ermita de Timoneda, aquí veiem indicacions de Bons Homes que coincideixen amb
el nostre traçat, a partir d’ara anirem mes en comte!!.
Que vindra ara? Pues vindrà com diria Toniu “ les maleïdes
serres”, un constant trenca cames de puja i baixa torrents, a sobre molta calor
i tot això fins a Lladurs i d’aquí un tros de carretera per tornar agafar el
GR, dubtem una mica, però aquest cop la cosa ja va millor i l’arribada a
Solsona és fa per un torrent molt guapot.
Solsona vol dir parada i bocata que ja toca, doncs encara
ens queda força estona.
Sortim de Solsona un cop enllestits els estomacs, en un
principi anar cap el Miracle no te que comportar cap problema doncs el terreny
és bastant planer i pensem que el recorregut aquest cop serà indicat per anar
en bici, pues no, l’errem del ple, el que tenia que ser un passeig és converteix
en una ginkama.
El GR de la sortida de Solsona costa de seguir ja per
començar i un cop l’anem trobant de nou
i seguint la tònica de les vegades que l’hem volgut seguir, tenint en
compte com e dit que és baixat del track de bicis de la web, és torna complicat
i difícil de seguir, a mes trobem trams que a desaparegut entre mig de camps
acabats de llaurar, de nou tirem de Gps per buscar pistes alternatives fen que
el temps passi molt apresa cosa que ens preocupa per l’hora. Passarem per la
casa de l’Alzina i l’embassament del mateix nom, en el qual i podem trobar uns
crancs bastant agressius, també podem veure
les Basses dels Brics, actualment com no plou des de fa temps tot esta empolsegat
i ens deixa les cadenes de les bicis bastant galdoses. Desprès de travessar
camps i pistes àrides, ens trobem de front amb una pista asfaltada, i el
Miracle molt a prop però el GR és complica baixant cap un torrent, decidim
seguir la pista i agafar la carretera, en dos kilòmetres estarem al Miracle,
per fi!! Quin miracle!!!, trobem el cartell indicador dels Bons Homes, l’únic
que hem trobat de la ruta, aquí s’acaba la ruta dels Bons Homes, però nosaltres
seguim. Teníem preparat una ruta alternativa per no passar per la carretera
fins Cardona, aquest itinerari va tallant la carretera o va paral·lel decidim però seguir per la carretera doncs tenim el
temps just perquè no ens enganxi el negre. La carretera és fa be sense cap
problema, arribant però a l’alçada del Vilar de Cardona, just a on surt el camí
de Lurdes, prenem una pista asfaltada en pujada cap el Vilar, un cop passades
les cases prenem una pista en bona i llarga baixada que ens porta a les afores
de Cardona a on tenim l’hostal del Violi, a on i farem l’estada.
I que dir de l’Hostal Violi, perfecta!! Molt servicials, be
de preu, tot molt net i polit, inclòs ens preparant una mica de pica-pica amb
unes birres, ens posen la tele, com reis!, a mes, no fan sopars però al anar en
bici ens preparant un que ens fa creixa
les panxes sense oblidar la crema catalana, sort que dema ho cremarem. Desprès
de sopar i amb els estomacs saturats que millor que prendre la fresca al pati,
si fresca, i som finals d’octubre, tot un luxe.
TERCER DIA.- CARDONA – SANT JOAN DE VILATORRADA (Manresa).
36 km. desnivell(+)741m desnivell(-) 928,Alt
màxima 532m Alt mínima 225m
Temps: sense parades
3h.
Sortim de l’Hostal amb la fresqueta del mati i a pocs metres
de la carretera trobem d’indicador de l’ermita de Sant Cristòfol, la etapa
ultima d’aquest dia ens pensàvem que seria de pur tràmit, tipus camps Elysses
del Tour, sense complicacions per poder ser a l’hora de dinar a casa sense
disgustos ocasionals, vaja una etapa monòtona, però tot això va ser del tot al
contrari, ens esperaven sorpreses del tot agradables, tan de paisatge com per d’itinerari.
Desprès de les primeres pujades a Sant Cristòfol, entrem
dins una vall de la qual encara és comencen a despertar les primeres boires
matinals, ens esperàvem trobar dures pujades, però va ser tot al contrari, el
camí fins la cota 500 que varem deixar ahir abans de baixar cap a Cardona va
entre un bosc de pins que és del tot agradable de fer pausadament. Un cop a la
carena, ja trobem els indicadors del GR en direcció a Manresa, anem en suau
descens per el Serrat de Vallbona (aquí ens ve a la memòria un bon amic), i al
cap d’uns kilòmetres el descens ens porta per unes llosses planes calcaries del
tot disfrutones.
Arribem desprès d’aquest tram tan sorprenen a la carretera i
la travessem per el Palà de Torroella i la Colònia Valls antiga
colina tèxtil emmarcades dins el centre industrial del Cardener i el Bages i a
on un munt de gent i feien vida i feina.
De la
Colònia Valls anem a buscar la pista de la Ruta de la Sal, anem seguint aquesta
pista ampla i rapida però sense oblidar que hauríem d’agafar un camí a la dreta
de GR que en fortíssima pujada ens recorda que encara ens falten metres de
desnivell, comencem de nou a treure la llengua, sort que dura poc i ja estem al
cim, al fons ja veiem Súria, el GR ens indica que tenim que baixar per una
trialera , però nosaltres seguim la pista per evitar disgustos i a partir d’aquí
per no coincidir amb la baixada del GR anem consultant el Gps i els planells
per agafar les pistes que tallin aquest tram, segurament sense alforges és
podria fer, però amb el que portem a sobre no volem a l’ultima hora tenir
sorpreses.
Ja tenim al costat la mina de Súria i la ultima i explosiva
baixada cap el poble no la podem evitar, encara que en algú l’hi surt disparat
el paquet del porta equipatges.
Arribem a Súria i seguim per la bora del riu per sortir de
la població, potser aquest tros fins Antius és el mes lletjot, fins que deixem
el Cardener i comencem enfilar per la dreta del riu per anar a cercar el poble
de Callús, que ho farem entre camps en una pista de suaus pujades i baixades i
mes transitada de ciclistes, els primers doncs en tots els dies no hem trobat a
ningú. Un cop a Callús anem de nou a buscar el Camí de la Sal que ens portarà fins al destí
final, aquest tram esta marcat en ratlles blanques i blaves. La ruta torna a
cobrar a tractiu, entre boscos de pins i camps de cultiu, però això si, en cap
moment deixa un respir, pujades, pujadotes, rampes, baixades....per no avorrir
les cames, ja tenim Sant Joan a tocar i sembla que anem fent voltes, qui havia
dit etapa de transit? ....
Ara si però que tenim a tocar el poble però ho farem ara si
per una trialera fins un petit parc amb el planell indicador de la Ruta de la Sal.
I ja esta!! Una gran ruta, una bona sortida, una bona colla
i el temps que ens ha acompanyat, una ruta que comença als Pirineus i travessa el
eix central de Catalunya, a on podrem apreciar les diverses varietats de
paisatges d’aquestes tranqui-les i solitàries terres interiors a mes a la
tardor podrem apreciar millor les diverses tonalitats dels llocs per on anem
passant, pi negre, arbres de colors cridaners de tardor, alzines, roures, pins
de totes les classes, garriga...olor a herbes aromàtiques a humitats, fang,
herba mullada, terreny calcari, pistes de còdols, terrenys de pols, muntanyes
vermelles...en resum: seguim la ruta dels Bons Homes però a la nostra manera
hem descoberts territoris inoblidables que segurament que el dia que passem a
prop amb el cotxe ens en recordarem d’aquells moments, inclosos els moments que
varem patir els recordarem com bons moments, doncs les llargues rutes son el
que aporten, la descoberta interior i de les amistats que hem compartit aquells moments.
Integrans de la
Sortida: Regina Mola,
Benet (el noi del Montseny), David Puig (J.J Padnon), Toniu Llovets i jo
mateig. Tenin en comte que tots menys el del Montseny varem estar a la primera
fa quinze anys.
Hostal el
Violi. Telf 938692984.
Època ideal per fer la ruta: la tardor.
