Dins del tren en aquelles
hores del mati i havia tal núvol de fum que en prou feines podíem veure la
pluja que estava caient a fora intensament. La gentada dins el vago i el tragi
d’anar i venir del lavabo a trellar era constant, així doncs encara que teníem
molta son era del tot impensable fer una dormideta.
Sortim del tren a Plaça
Catalunya per enfilar per Rambles, tal com ens havia explicat detalladament en
Toni Llovet, profund coneixedor dels carrils bici de BCN, un cop trobem
Diagonal anem seguint fins el carrer Numancia a on agafarem els autobusos HIFE,
que ens portaran fins Alcañiz. Tenim el temps just per buscar un bareto per els
voltants i a corre cuita a posar les bicis sense desmuntar en el bus.
El trajecte fins Alcañiz és
de 4 hores amb una parada de 20 minuts a Gandesa, a l’estació d’autobusos, que
ve val la pena comentar, doncs el personatge que esta en el bar i el bar en si és
tot un xou, son moments inoblidables del viatge.
Arribem a Alcañiz a l’hora
de dinar i anem a fer unes birres i uns bocates al centre històric a la plaça Espanya.
Per anar a buscar la via
verda del Valle de Zafan, tindrem que sortir de la plaça d’España per anar a
buscar la plaça del Mercado que esta al costat d’aquí el carrer Pruneda i Plaça
St. Jose, Avinguda de Galán Bergua, Plaça de la Constitución, passar
per el costat de la plaça de toros, creuant el riu Guadalope, trobarem una
rotonda i anirem en direcció a Caspe i al costat mateix de la carretera trobem
una pista asfaltada que ens portarà al primer túnel i al començament de la via,
parcer no trobarem cap indicació del començament.
Aquest primer tram per
terres de Teruel, no estan condicionats com a via verda, el ferm és sobretot al
principi una mica pedregós.
Comencem doncs la via, les
ultimes pluges fan que per tot arreu sigui un festival de colors, inclòs els
llocs mes erms i han florit les flors a part de les olors intenses de la
farigola i romaní, això que segurament en els mesos de calor aquestes terres
deuen ser un secai.
Podem agafar a uns quant kilòmetres
de la sortida un desviament per veure unes pintures rupestres, no caldrà desfer
el camí doncs si seguim la pista tornarem a reprendre la via verda. A uns 13 km, arribem a Valdealforja
que des de feia estona ja veiem de lluny. Un cop aquí ens trobem amb el túnel
mes llarg de qualsevol via verda, 3km de foscor, normalment aquest tram esta
tancat per una porta i ja una alternativa lateral, però curiosament el trobem
obert, frontals i cap endins, des de el començament veiem la llum de la sortida
però no hi acabem d’arribar-hi mai, la foscor és total.. Un cop sortits anem en
suau baixada cap a Valdeltormo i el gran viaducte de Matarranya aquí ja comencem
la pujada, primer passem per Torre del Compte i al cap de 10 km acabem la pujada a l’estació
de Valderrobres. Seguim un rato de baixada, per arribar a l’estació de Cretes,
aquí deixem la via i agafem una pista per anar a buscar la carretera que seguim
uns metres per agafar un altre pista que en pujada ens portarà al bonic poble
de Cretes - Cretas, a on tenim ganes de conèixer la bonica i nova parla que en
diuen Lapao, parcer molt estrany que la llengua aquesta és com el nostre català,
doncs ens entenem perfectament, quines coses mes estranyes la veritat.
Deixem el poble per seguir
la carretera cap a Lledó en baixada a pocs kilòmetres veiem la via verda a
tocar la carretera, i ens i tornem a posar poc rato, doncs el primer indicador
d’Horta de St. Joan ens desviem per seguir les indicacions de ruta 10 en bici
de la Terra Alta
que en 3km ens dura al bonic poble de Horta a on i farem estada. Que podem dir
de Horta de St.Joan, que si no hi heu estat ja trigueu, la veritat que val la
pena una bona passejada per els seus antics carrers. Nosaltres inclòs varem
poder veure la final d’un partit de futbol que no sabem ben be el que si
jugaven però una mica mes i cauen bufes per tot arreu.
Tot el dia a estat un patir
per la pluja però ens hem sortit prou be, inclòs quant sortia el sol feia
caloreta, ara al vespre trobàvem a faltar el plumons d’hivern. Be en total han
sortit el primer dia 56km.
HORTA – TORTOSA.
El mati s’aixeca fred o mes
ben dit molt fred i el vent ens farà la guitza, de la part de la ruta que ens
ve ara i que transcorre per la
Terra Alta, fins Xerta, potser és la mes concorreguda per
tothom doncs sens dubta és la millor a condicionada i la de més bellesa paisatgística
, els seus viaductes, les infinitats de túnels, el pas per el costat del riu
Canaleta, les vistes al Ports, el pas per Fontcalda i si ahir no varem trobar a
quasi ningú avui la cosa ja és diferent.
Un cop a Xerta, entrem al
baix Ebre, ja trobem l’horta de la plana, al costat del Ebre, els taronges, les
palmeres i tota una varietat de cultius i flors que ens donen la benvinguda,
alguns diuen que és la part monòtona del recorregut, però la veritat potser per
ser primavera i tot esta exultant de llum i olors a nosaltres ens va semblar
molt guapo fins a Tortosa a on travessem l’Ebre per anar a fer una volta per la
ciutat i pujar a dalt la Suda
per fer una vista general del riu i de la ciutat.
Dinar al bar de l’estació i
cap a casa.
Total de la segona part
46km.
 |
| Alcañiz |
 |
| Alcañiz |
 |
| començament de la ruta |
 |
| valle de zafan |
 |
| estació |
 |
| tunel de 3km |
 |
| Horta |
 |
| Tortosa |
 |
| Tortosa |
+gr%C3%A0fic.JPG)
