La Torrassa del Moro

Manuel una mica mes i se la fot

Santi i Jose en plena selva

Salme en terreny perillos

marques de curses per tot arreu

la Torrassa

mirant les cues a l'autopista

Molta gent de la colleta, ja estan de vacances, descansant segurament sota d’una hamaca o prenent una cervesa al costat de qualsevol xiringuito, però alguns varem quedar aquest dissabte pensant que en seriem pocs però al final sorpresa... en seriem sis, el Jose, Salme, Manuel, J.J Padnon, Santi Ullastre i jo mateix. La veritat és que el dia segons aviant anunciat seria de calitja autentica, per això varem plantejar una sortida curteta.

Primer enfilem cap als afores de Mataró per anar a buscar a l’Artur a casa seva, però no el trobem, llàstima!!, desprès anem cap el camí de les aigües  amb la fresqueta del mati, encara anem dubtant sobre la ruta a seguir, cadascun en diu la seva, però anem fent fins a Dosrius, d’aquí enfilem envers la Torrassa del Moro, però per el lloc mes fàcil, això és un dir, per la baixada del Dragon Kant, la veritat que els bikers que trobem per allà ens miren en cara d’entranyats per fer un itinerari de baixada en pujada. Però no seguim el corriol fins dalt, en un punt determinat prenem una desviació i anem tirant fins dalt de la Torrassa, quant de temps feia que no hi pujàvem? Doncs encara no l’ha havíem vista tan arreglada, amb les banderes, el guarda, el bareto...entrem cap en dins per pujar a dalt de la torre, el dia s’ha ennuvolat, l’aire fins i tot és fresquet, i si mirem cap avall en direcció Cardedeu, podrem veure l’autopista carregada de cotxes fent caravana, quina delícia, esta aquí dalt i no allà baix.

Desprès de força estona tirem cap el Collet, ens portarà en la baixada en Jose, la calor ja és fa notar, l’olor de pinassa i el cant de les llagostes per entre els pins ens acompanyant ja tota l’estona, les suor regalima per tot arreu això que estem en baixada i quina baixada!! Jose emportat per la valentia, és deixa anar i és fot un bon castanyot, però a la fi res, no com el pobre Teixi, que ha hagut de passar uns dies al hospital amb unes costelles trencades, ànims Teixi!!!.

Però be tot s’acaba i acabada la baixada seguim ja suaument per la riera d’Argentona, que parcer estan en festes, com Cabrera de Mar, lloc d’estada del Teixi aquest dies i suaument i tranquil·lament tots cap a la dutxa i una bona birreta, per fer passar la calor.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4968192