Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

divendres, 30 d’agost del 2013

Muntanyes de Luchon

El perquè no podem seguir amb el cotxe

efectes dels aiguats

primeres pujades per el bosc de  Suberlene

entre mig de la boira

Refugi de Maupas 2450m

diem adeu al Maupas entre boires

al fons el Hospice de France

refugi de Benasc 2239m

el refugi en obres

El noi del Montseny arriban al refu

Pujant cap el Port de Benasc

El Salvaguarda al fons

Boums du Port

Port de Benasc 2444m

pujant cap el Salvaguarda

cables

Al fons el Pic D'Alba en mig de la boira

Vall de Benasc

J.J i Benet

Artur

dalt el cim Artur,jo,Benet i J.j

cables de tornada

al fons el Salvaguarda tot pujant el port de la Picada

llacs sota el coll de l'Escalette

Estanys superiors de la Flèche

j.j Padnon

Vall de la Flèche

L’ase de l’Hospice de France tocant els nassos a la gent que esta dinant
El dia s’aixecava fred i molt boirós, a la nit havia estat plovent, però teníem que començar la travessa per les muntanyes de Luishon (Luchon). Un com anem pujant amb cotxe per la vall de Lys ens anem donant compte dels estralls de les inundacions del juny passat que tan de mal varem fer per aquestes contrades, tal és aixis que el cotxe el tenim que deixar uns kilòmetres abans de la sortida per culpa d’un pont tallat.
Comencem a caminar primer en pla per endinsar-nos a un bosc molt frondós de grans arbres i tot ple d’humitat que puja decididament guanyant alçada tot passant per el costat de la  Cascade du Coeur, va caient suament les gotes de la boira i estones de pluja, del paisatge no intuïm res de res, solsament el terra relliscos de fang i de cagarrets d’ovella que fan que cada pas sigui una possible caiguda, cada cop estem mes humits i xops.
Desprès del bosc entrem a la zona de prats, però la pujada s’accentua, arribant al refugi que solsament distingim la silueta. 1400 metres de desnivell, les 10 del mati avui teníem que anar a fer el Maupas(3109m), però quedarà en un mal pas, doncs la cosa pinta molt malament. La guarda del refugi, parcer molt trempadota, ens diu que la meteo fa dos dies que pronosticant bon temps però que ja en fa uns quants que la tònica és la mateixa, el fuig de vent del nord combinat amb la humitat fan que a la zona si creïn aquestes boires i núvols que ens estan fent la guitza.
Tenim la qüestió, del que fer?, ens quedem tot el dia al refugi bevent cervesotes i esperar dema per fer cim i continuar la travessa prevista, però i si el temps és igual i perdem dos dies? o baixem a baix de nou i si dema fa malt temps anar cap a la boca sud del túnel a provar mes sord?. Tirem a la sort i decidim el segon, no sense una mica de pena tan per la noia del refugi com la travessa que feia dies que teníem coll avall.
Tornem doncs al camp base del camping de Myrtilles, a Moustajon a 4 km abans de Luchon, la noia de recepció queda sorpresa al veure’ns de nou, doncs ens esperava uns dies mes tard.
Inclòs ens deixa el mateix movil-home. Parcer molt bon preu doncs per 4 persones si el contractes per Internet o telèfon son 51€, però si no ho reserves i tens sort i ja lloc el preu és de 34€!!. Be per passar les penes un bon sopar i una degustació de patxaran casolà del Montseny del Benet.
Al mati la cosa segueix igual, igual que les botes i els mitjons, mullats !! decidim que fer si tirar cap a Beciberris o provar sort a la següent ruta preparada, ens arrisquem!!, anem cap el Hospice de France(1385m), seguirem l’antiga ruta de caçadors, dels contrabandistes,d’ exiliats de guerres, dels primers exploradors del Aneto, de tota una colla de romàntics d’aquelles èpoques del començament del pirineisme, una ruta que comunica França amb Benasc a l’Aragó i ruta ara de pas de molt de muntanyes . Sembla que les boires i els núvols és vulguin retirar, nosaltres pugem decididament i amb fort ritme  cap el Refugi de Benasc a 2239m, unes ullades de sol i veiem el cim que anem a fer. El refugi esta molt malmès degut al pes de la neu la teulada que a cedit  i esta en fase d’obres, per això tenen condicionades unes tendes al costat.
Seguim en direcció cap el Port de Benasc(2444m), i davant nostra tot el massís de la Maladeta i Aneto, una vista sensacional, llàstima que els núvols estan passant de canto i és col·loquen a dalt dels cims cosa que fa que no els veiem. Seguim per anar a fer el Pic de Salvaguarda (2738m), el camí és vertiginós per la vessant espanyola, inclòs i trobem un pas de cables en el seu pas per unes llastres, arribem al cim sense gaires entrebancs i mirem el que els núvols i les boires ens permeten, per el canto francès poca cosa però per l’espanyol la vista ens arriba del Posets fins al Mulleres, tot passant per les glaceres que tenim al davant.
En la baixada, la cosa canvia de color, el noi del Montseny prent envestida i comença a tirar al grup, la cosa s’anima, la gent que ens veu baixar deuen pensar que estem com cabres, anem tirant avall fins trobar un camí que ens portarà en pujada cap el Port de la Picada(2477m), el ritme s’accentua fort i la penya és va picant, això que els últims metres pujant ben drets. Un flanqueig i tenim el Coth de Lunfèrn(2398m), al fons Artiga de Lin, estem a la Val d’Aran, però tenim que pujar uns metres per arribar al Pas de L’Escalette, tornem a tenir les boires, el fred i els núvols, potser si que en comtes de la Vall de Luchon és la vall de Mordor, del Senyor dels Anells!!, seguim unes marques blaves i unes fites, per un terreny molt relliscós d’herba i pedres fins els estanys de la Frèche a partir d’aquí ja trobem el camí que ens porta a la magnífica vall de la Frèche, el camí per baixar al fons de la vall fa molts giravolts, en aquí comença l’atac explosiu de l’Artur, la penya al darrera, però J.J Padnon, coneixedor de totes les males practiques en curses d’esquí nòrdic i muntanya tira per el dret fent drecera, és el moment de Benet el noi del Montseny, que no perd passada i deixa de pasta de moniato a l’Artur, jo m’apunto al duel, la gent que puja queden astorats i somrient, veient aquets ganàpies fotent el dròpol. En Benet és te que parar a fer una pixadeta i aprofito per fotre-l’hi una empenta i passar a segon lloc,je,je...
La cursa l’acabem a la cabana de la Frèche a 1530m. Ja quasi som a lloc, ens ho hem passat molt be, hem rigut i al final quasi surt el sol, i m’entres anem tot xino-xano caminat cap el refugi, pensem que potser si que el que val del corre per muntanya son aquest moments tot i oblidant les curses de muntanya que actualment i corrent tot de Madelmans.
No hem pogut fer tot el que volíem, però marxem deixant coses per fer i de ben segur que i tornarem doncs el lloc ben be s’ho val, tal com va dir el nostra malaurat amic Eloi Figueres en el seu article del Vertex, el qual ens va inspirar a fer la sortida, gracies !!
Varem ser en l’expedició : El Serbo-Bosni Artur Cayla, el noi del Montseny Benet, en J.J Padnon, i jo. El desnivell va ser de 1590 metres i 5hores 30’ de ruta


dilluns, 26 d’agost del 2013

EL PETIT CANADA CATALÀ

De vegades costa una mica començar a escriure

la plana Ceretana

Els Tonis al fons el Cambradase

Montluís


el petit Canada Català



Una ruta per la Cerdanya i si és en mans de un guia com en Toni Llovet, és sinònim de grans troballes, corriols, baixades...en fi èxit segur.
El dissabte que varem muntar el campament base, al magnífic càmping de la Griolle a Targasona, estàvem quasi sols la pluja queia abundant i les muntanyes començaven a rebre les primeres volves de neu, vaja un fred que pelava.
A la nit a casa d’en Llovet desprès d’un bon sopar ens ensenya la ruta preparada una circular per la Cerdanya i el Capcir, el que diuen per allà: “ Le petit Canada catalan”, sols calia que fes una mica de sol.
I si , al mati desprès de unes primeres boires s’aixeca el sol, ja havíem quedat una mica mes tard per no agafar tot el fred de la matinada.
Els dos Tonius puntuals amb passen a buscar per el càmping i ens dirigim amb el cotxe cap a Llo a on el deixarem. Seguirem ja en bicis en direcció cap a Eina per carretera i en pujada per anar escalfant cames, abans d’arribar al poble ja comencem la descoberta de corriols i trial-leres en direcció cap a Sant Pere dels Forcats, sempre amb la mirada del Cambradase a la nostre dreta, no arribem al poble si no que anem a buscar un GR súper potent que surt de Planes en direcció a la Cabanassa i d’aquí a la fortificació de Montlluís, la rodegem per un corriol fins situar-nos a dalt de tot, a partir d’aquí anirem a buscar el rierol del Tet fins endinsar-nos a dins dels boscos canadencs per uns corriols meravellosos, el riu sempre el tindrem a la dreta, estem situats al pla de Barres, d’aquí sempre per corriols cap a Superbolquera i camí del Calvari cap a FontRomeu i potent baixada cap a Èguet fins la carretera cap a Targasona i el càmping, jo m’acomiado aquí ,però ells encara els i queda una bona baixada per el camí que va cap a Llívia i per camins inundats d’aigua cap a Caldegas.
Una bona sortida que passa per un llocs molt encisadors, i sempre per corriols, de vegades una mica tècnics i que cal prestar atenció , més si acabava de ploure.

dijous, 22 d’agost del 2013

Le Lot - Garonne tour en bicicleta

estació Montauban

Cahors


Montech

canal de Montauban

canal del Garona

pont Valentré

Valentré

chateaux de Mercuès




Puy





sortint de casa

parada foto castell





Villeneuve du Lot

Villeneuve


area de servei per ciclistes!!!




el Garona
La ruta que volem fer és una circumferència que uneixi el riu Garona i el Lot o Olt amb occità.  Desprès d’estudiar-nos una mica la logística decidim deixar la furgoneta al càmping de Trescasses a 2km, a les afores de Castelsarrasin a prop de Tolosa. El càmping en qüestió és molt tranquil i amb grans ombrades i al costat del Garona, tot ell esta rodejat de camps de cultiu sobre tot de kiwis, no és que tingui moltes prestacions, però per el tema deixar la furgo varis dies resulta molt econòmic.
El primer que fem desprès de tenir les alforges preparades per l’endemà és anar a buscar el canal en la ciutat, la cosa sembla senzilla però a nosaltres ens va costar una mica, sort de una bona dona que amb la seva bici i tota ben vestida ens va acompanyar fins a lloc.


Primera etapa-. (de transició) Castelsarrasin – Montauban.-32km.Tren fins Cahors

Sortim del càmping amb la ruta apresa fins la trobada del “Canal dels dos Mars”, una de les rutes ciclables  mes llargue de França, que va des de d’Atlàntic passant per Bordeus resseguint el Garona i desprès al passar per Tolosa prenent el canal du Midi fins el Mediterrani. És una gran ruta ciclable, que nosaltres ja varem tastar farà uns anys tot sortint de la Val d’Aran fins a Tolosa per una via ciclable  i resseguint el Midi fins el mar.
Resseguim doncs el Garona uns 22km fins al poble de Montech, un cop arribats al embarcador anem a la oficina de turisme per preguntar sobre el canal que puja cap a Montauban. Ens indiquen que tenim que creuar el pont i prendre la ruta ciclable en sentit invers tot passant per el cementiri i a pocs metres entrarem en el canal, però que la pista no esta condicionada com la que venim. La veritat és que al començament la pista va per sobre d’un talús per sobre el canal i trobem molts de picons, i amb les rodes llises optem per agafar una pista amb millor ferm que va paral·lela al canal. En un punt donat la pista és troba amb un pont de carretera i la deixem per seguir per la ruta normal ja que la cosa esta molt millor.
En 8 km arribem al final del canal i l’embarcador, girem a l’esquerra a la dreta ens queda un bar i a pocs metres entrem en un petit túnel a ma dreta, que ens portarà al centre de la ciutat. Important primer anar a l’estació per mirar els horaris de tren.
Volíem enllaçar Montauban i Cahors en bici, però la cosa semblava complicada, doncs les carreteres per on teníem que passar eren bastant transitades per això varem optar per fer el trajecte en tren, que serà de 30’. Si tenim temps i ganes la ciutat val molt la pena veure el seu casc antic.
Altra cosa que ja a tenir en compta. L’estació de Montauban sols te un pas d’escales per anar a la via de la direcció a on volem anar, la qual cosa suposa que amb les bicis carregades una feina bastant feixuga, igualment passa en arribar a Cahors.
Un cop arribats i fora de l’estació, anem a buscar el càmping que esta a uns 2km riu amunt,  el Rivière de Cabessut i nomes entrar veiem un cartell de ple, intentem provar sort i el cap del camping (que parla castellà) diu que te una zona per bicis i gent a peu, doncs és veu que és zona de pas del camí de Sant Jaques que va cap Espanya. El càmping te piscina cosa que aprofitem de bon gust, els serveis son nets l’únic problema és que hi va haver sarau fins altes hores de la nit amb un Karaoke, d’allò mes cutre.


Segona etapa.- Cahors – Puy l’Evêque camping.- 69km.

( Els kilòmetres, però penseu que 2 o 3 d’ells  son fets dins els pobles i com a visita turística.)
Val la pena abans de sortir anar a fer un volt per la ciutat romana situada en mig d’un meandre del riu, i descobrir els seus jardins secrets. Un cop la visita sense guiar comencem pròpiament la ruta del Lot i el primer que ens trobem és el fantàstic pont  de Valentré  que podem creuar de riba a riba amb la bici. Per sortir de la ciutat tindrem que passar potser per el tros mes lleig de tota la ruta doncs estem al costat de la carretera i entra centres comercials, però be de seguida ho deixem per dirigir-nos al petit i pintoresc pobla de Pradines ja al costat del riu. La ruta a partir d’aquí passa generalment per camps fruiters: gira-sols, nogueres, vinyes, presseguers, pomers...sempre per el costat esquerra del riu, fen servir petites carreteres comarcals i petites pistes asfaltades, passant per el costat de petites cases de pagès i cellers de vi que  si volem  podem fer unes bones parades per fer-hi uns tastets, ara vigileu al final de la jornada. De vegades ens podem pensar que és una ruta plana, però al lloro!!, que la cosa enganya una mica, en aquesta primera etapa tenim tres rampes, que si que no son de primera categoria, amb el pes de les alforges, la cosa varia una mica.
Cal anar però mirant cap el canto dret del riu doncs ens aniran apareixent sobre turons uns magnífics castells, quasi com si estiguéssim al Loire.
Altres pobles que passarem aquest dia és Douelle, pobla vinater per excel·lència, amb un bonic embarcador, la nostra ruta va seguint el curs del riu, però aquest fa com una serp que és cargola i de vegades tens la sensació d’estar fent voltes per allà mateix. El cas mes clar és al pobla medieval de Luzech, aquí la ruta ressegueix un gran meandre fins al final a on i trobem la capella de Notre-Dame de l’île, tota ella envoltada d’un gran silenci a on i podem fer una parada per menjar. La qüestió que desprès de fer uns kilòmetres per el meandre, tornarem a situar-nos a l’entrada de Luzech, però al altre canto del pont. D’aquí seguirem cap a Albas a on creuarem el riu per un pont  per arribar d’aquesta manera a Castelfranc fent servir una antiga via de tren que anava  de Cahors-Monsempron-Libos, un cop aquí segons l’època de l’any que feu la ruta ens podem fer un bon bany en una zona condicionada en el riu.
21km mes i arribarem a la bonica ciutat medieval a sobre de un turo de Puy l’Évèque, però com que la carretera esta tancada ni mes ni menys que per una cursa de bicis, decidim tirar cap el càmping i deixar la visita per l’endemà al mati. Be el càmping, esta a 3 km del poble i quant ja n’estàs tip la cosa comença a carregar, el càmping en qüestió és “Les Vinyes” . En aquest cas també el trobem força ple. Els serveis estan força desens i també i trobem una petita piscina que sempre va be per passar la calor..


Tercera etapa.- Puy L’Évêque – St. Syvestre 52 km.


A primera hora desprès d’esmorzar i desplegar els trastos, ja un ritual, anem a Puy a visitar el poble com que els carrers son molt redreçats deixem les bicis al costat de l’oficina de turisme i visitem els carrerons a peu.
Continuarem tot seguit a Vire-Lot, canviem de nou el costat del riu i seguim per el marge dret tot entrant en una pista  en una bonica zona de bosc al costat del riu, seguirem sense molts ensurts fins arribar a Fumel i el seu famós castell. La sortida del poble és una mica embolicada, doncs tenim al costat un altre poble Montsempros i al estar junts la cosa s’embolica una mica, nosaltres tenim però que tenir com a referència que hem d’anar al poblet de St.Vite al costat oposat per on anem, seguirem doncs per aquesta riba fins arribar avui de hora per poder comprar menjar a St. Syvestre de Lot, que esta tot creuant el Lot de nou. El càmping esta ple, però ens troben un petit lloc al costat de la piscina, quina sort!! A mes el supermercat esta a 100 metres, una delícia, avui podrem triar!!. Càmping  Les Berges du Lot , bon preu i molta tranquil·litat.


Quarta etapa.- St.Syvestre – Aiguillon. 68km.

Avui tenim la visita de la meravellosa ciutat de  Villeneuve de Lot, per això valdrà fer-hi una bona visita cultural que ens costarà quasi mig mati, però val molt la pena.
De Villeneuve sortim cap a Cassenuil ciutat medieval a les dues ribes del riu, en la qual arribem per una bonica via verda, que aquest cop la compartim hem molta penya que va en bici.
Seguirem la ruta per entre camps d’arbres fruiters, sobretot pruners, algunes prunes madures cauen per el camí cosa que aprofitem per tenir de postres. La vall és va obrint el riu cada cop el tenim mes a prop. Ste Livrade Lot, Fongrave, Temple Lot, tots petits pobles medievals a la riba del riu, com Castelmoron amb la seva petita platja que convida a fer-hi una banyada. Terres de cultius, petites masies, camps omplerts de quietud i de color groc dels  gira-sols, queda poc per el final del Lot, Clairat poble també medieval amb la seva  abadia benedictina, tancarà el recorregut per entrar per carretera fins els últims kilòmetres a la ciutat d’Aiguillon, on farem estada.
Arribem en dia de festa i a mes festa especial d’ Espanya, amb paella, cante, toro envolat, en fi, no ens hi quedem, solsament anem a comprar una bona botella de vi de la zona en un productor que te la paradeta a la plaça a on és farà la festa.
El càmping esta situat al costat del riu amb una bona ombra i en un antic moli,això si l’inconvenient, al costat d’una carretera i molt de soroll, una llàstima!!. Us aconsellem el càmping que és troba al costat del Garona direcció Buzet, a on  tenim que anar dema.

Quita etapa.- Aiguillon – Castellsarrasin.- 95km.



Aiguillon el Lot dona les seves aigües al Garona, nosaltres tindrem que fer servir el seu canal per arribar al lloc de sortida. Per això de la plaça del poble seguim el carrer tot recta fins trobar un semàfor, aquí girem a la dreta en baixada, per anar a buscar la carretera que travessa el Garona i en poc mes de 8 km ens durá a Buzet-sur-Baïse, amb el seu embarcador. Aquí de nou tenim el canal dels dos mars que ja no deixarem en els llargs kilòmetres que ens queden fins el destí. Poques fons i llocs per comprar menjar per el camí. La ruta del canal és totalment asfaltada, i com en altres dies no havíem trobat en prou feines gent, aquí els trobarem a tots.
Al càmping retrobem de nou la furgo, hem acabat la volta i hem passat molt bons moments, solsament hem tingut una punxada, els dies han estat calorosos i els nostres culs han sofert una mica, però el que queda son les vivències que fas i els records que et queden en aquets viatges lents en bicicleta, a on l’important és flairar l’aire en cada cantonada.



Informació varia:

Km totals: 314Km, contant els “tours” turístics.
Desnivell: no trobarem gaires desnivells, en el tram del Garona cap, però en el Lot anirem fent petites pujades i baixades.

Cobertes a dur:  de cicloturisme, llises amb petit gravat.


Època ideal: potser la pitjor seria hivern.

Documentació: a les oficines de turisme tenen unes fitxes tècniques molt precises amb explicacions i funda de plàstic del sector del Lot, valent 1€, també les podeu treure per Internet.

Com arribar al lloc de sortida: en cotxa Barcelona – Ax-les-Thermes- Tolosa i direcció Bordeus be per la nacional o autopista fins Castellsarrasin.
En tren Barcelona- La Tour de Querolt- Tolosa – Montauban.