Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 30 de març del 2013

DOS SORTIDES A LA VAL D'ARAN


TUC DER ÒME.- (2703m)
Sortida de gran envergadura la d’aquest cim, no per el seu desnivell uns 1000 metres si no per la llargada del recorregut mes de 20 kilòmetres, és a dir que ja que sortir del Pla de Beret  conscienciat.
Les prediccions per el dia eren un mati ennuvolat que en el pas de les hores aniria a millor, i en principi es tot al contrari, per això ens afanyem per que sabem que el dia serà llarg.
Del pla de Pla de Beret anem en pla esquí nòrdic en direcció a Montgarri, creuem  el primer torrent de Barrongueta, al cap de poc el del riu de Parros, amb la petita cabana que dona a la entrada de la vall, seguim en lleu baixada per pista fins creuar un pont i al davant tenim el que era la cabana de Can Cabau i ara ja no és una cabana si no un “cabanon” del xef de Vitaldent. Nosaltres prenem direcció per sobre els plans que ja per sobre per anar a buscar el camí d’estiu que entra per dins del bosc, anant per la dreta del torrent del Forcall. La neu a anat minvant per les calors del últims dies i en alguns llocs tenim que fer una mica de filigranes per passar o directament treure’ns els esquís. Fins arribar als plans a on la vall és divideix en dues, tindrem que creuar el riu, o be per un pas de neu o si anem per la vall de la dreta per un pont, però la vall que tenim que entrar és la de la esquerra, per el barranc de la Cabaneta, per el marge esquerra del riu, veiem per sobre les bordes des Gayachis. Atenció però en la primera part de la tancada vall, doncs cauen grans i voluminosos allaus de la Serra de Cardigassos , un cop el pas exposat seguim per l’interior del barranc fins veure la Coma de Parros a ma dreta. Anirem pujant ja per pales mes franques fins el coll de Montoliu, entre el Parros i el Montoliu. Gran vistes de tota la vall de Montoliu i el Tuc de Mauberme que el tenim al davant mateix. Hauríem de donar la volta al cim agrest de Montoliu per anar a la Collada Nera i cim der Òme a tocar (o be abans del coll anar a buscar el Collet del Nere i estany, pas sobre el Serrat de les Xispes) però la cosa és va complicant i decidim tocar el dos, sembla ser que el temps ha estat al reves de les previsions.
En total ens has sortit 6 hores 30’ i hem arribat un pel mullats, això si ara amb un bon sol.
en groc zones d'allaus

"cabanon" de cabau

petita allau

gran allau dels Cartigassos

pujada per el barranc de la Cabaneta

Coma de Parros

Pic de Montoliu


Salme,J.J,Sekoies,Presi i el Noi del Montseny

descens dins el barranc a la dreta zona compromesa

allau de placa



TUC DE HORNO.-(2396m)

Prenem direcció amb els cotxes cap a la boca nord del Túnel de Vielha i a pocs metres de la entrada girem en vers una planta incineradora, a on deixarem els cotxes en un petit aparcament, planells indicatius del centre de predicció d’allaus de la Val d’Aran i que be valen una bona mirada abans de començar la ruta. Seguim per una pista, amb una mica de treure i posar esquís, doncs l’aigua ja comença a sortir per tot arreu degut a la calor d’aquest dies fins la cabana d’en Pontet 1590 metres. D’aquí seguim per uns plans per trobar un pas per creuar el riu, deixem la ruta al Port de Vielha i seguim per la dreta en constant pujada fins trobar una dreta pala per la qual pujarem, alguna guia marca flanquejar per sota uns esperats rocallosos, però és una zona molt propensa al allaus, per el qual optem per pujar per la pala. Un cop haver fet unes quantes voltes maries, sortim a un terreny més suau, les vistes son fenomenals, anem pujant tot contemplant un gran tall de neu per sota el pic d’Horno, anem en direcció cap el coll i seguim amb esquís per l’aresta fins un punt on els tenim que treuren-s’els degut a que ja començant a sortir les roques. Fins al cim tenim que seguir a peu, sent un autèntic suplici, doncs la neu és molt tova, i ens enfonsem en cada passa, per uns forats entre roques.
Cim modest, però amb unes vistes extraordinàries, de tota la Val d’Aran i les Maladetes. El descens, un dels bons de la Val . Del tot recomanat!!.
Unes bones sortides de uns dies de setmana Santa, que boí ens pensàvem que faria malt temps i no podríem fer res, al final ens en varem sortir prou be.
Varem ser: Salme, J.J, El Noi del Montseny, Presi, Sekoies, Lampa.






















dimarts, 26 de març del 2013

NÒRDIC - TELEMARK

baixada sobre una borda


bosc cremat de Guils

la Mina al fons

les Vailletes

Zone

La primavera ja treu el nas, però l’hivern encara fa les ultimes fuetades, feia molt de temps, que en un final de març no és veia tant de tou de neu per tot els Pirineus, això és veu clarament en les estacions d’esquí nòrdic que encara restant totes obertes i amb uns bons gruixos. Fer esquí nòrdic a finals de març amb tanta neu!!!qui ho tenia que dir!!, per això que és tenia que aprofitar per fer unes escapades per anar a lliscar, un dia provem Guils Fontarena que feia anys que no hi anàvem i ara ho tenen tot obert i traçat, encara que en Josep, el cap de pistes, ens comenta que el dia que surt el sol és fonen uns 25cm, si pensem en llocs que tenen 4 metres!!...l’altra ruta que varem fer va ser cap el Capcir, sortim del Coll de la Llosa en direcció el Coll de Torn, amb el seu confortable refugi i d’aquí cap el Coll de la Creu, a on tenim la frontera de comarques del Capcir i Conflent. Desprès toca el que toca, retornar, remuntem el que havíem baixat i de nou estem passant per el refugi, amb unes olors de carn a la brasa que fan que se’ns obri la gana com gossos afamats, humm.... quina olor!!! Passem de llarg i corrents, per prendre l’itinerari vermell del bucle del refugi que ens permetrà no passar uns quants kilòmetres per el mateix lloc. En total surten uns 22km, amb unes vistes fenomenals, primer per el Canigó i si estiguéssim de sort, cosa que no va ser el cas, fins el mar, i per l’altra canto el Carlit i les muntanyes dels voltants.
I res la primavera, sol al mati, tarda de núvols i nit plovent...plovent!! potser a dalt serà neu, esperarem a demà.
I el que te també la primavera,  és que al mati et desperta la cridòria dels ocells que estant tots esverats, obrim les cortines de la furgo i sorpresa al fons sembla que hagi caigut neu...és el moment de treure les fustes de Telemark, que estaven un pel oblidades, és hora de provar si en cara ens i valem.
Pugem a Porter, la cosa esta un pel tapadota,brrrr!!! però esperarem dins la furgo que la cosa s’arregli, i la espera te el seu premi, a la fi sobre el dia i davant nostre tenim un bon pastisset, sense desvirgar....posem pells a tota hòstia, no és pla que ens ho ratllin tot, cosa que avui ja poquíssima gent, tant que pugem totalment sols, tan sols mirem mentres anem pujant on farem la línea de baixada. Traiem pells i comencem a baixar, feia temps que no flexionava la cama telemarkera i la droga sorgeix  i fa l’afecta desitjat, tan és així que tornem a pujar per marcar uns nous descensos.
I com a nota informativa per la penya que és desplaça en furgo per aquest mons de deu i sobre tot a l’hivern us passo la informació de uns càmpings, tost a la vessant francesa, doncs son més barats:
Camping  LA GRIOLE” Targasonne. Envoltat de roques granítiques, molt freqüentat per escaladors, entorn molt guapot. Molt simpàtics i agradables. Els serveis força be i nets.
Camping “L’ORATORI” a La Tour de Querol. Tracta cordial, parlen català. Tenen un refugi per poder cuinar amb calefacció. De serveis en tenen dos, un potser millor que l’altra, potser és la part que fluixeja mes.
Camping  “LA GARE”Bourg- Madamme.  El millor els serveis, perfectes, potser el millor dels mencionats. També tenen un refugi per cuinar, però no varem veure si estava obert.


diumenge, 17 de març del 2013

PIC DE PÉDOURRÈS


Aquest cap de setmana teníem una petita finestra de bon temps per dissabte al mati per el que aprofitem per anar a fer una cosa curteta i de la qual feia temps que volíem fer. Per això sortim de casa de ben d’hora ben d’hora per anar , tot passant per el túnel de Pymorens i anar a l’entrada de l’Ariege al estrany poble de l’Hospitalet-près-l’Andorre, poble fronterer amb Andorra. Deixem els cotxes, doncs avui en som una colla al aparcament del poble i tot seguit anem a creuar la carretera per anar a buscar les primeres pales. Tenim un bon tou de neu nova i per sort uns francesos ens estan obrin la dreta traça que va pujant fins superar el bosc i anar a buscar una canonada la qual i passem per sobre, seguim pujant per mes endavant creuar el riu, en aquest punt encara ens venen els records del dia que varem anar a fer el Nerassol i varem seguir per la vall  de Siscar de ma esquerra, deixem uns nois de Tolosa que volen anar a fer el Nerassol. Nosaltres fem el llarg flanqueig, bastant carregat de neu, per creuar de nou la canonada d’aigua per sobre i entrar a la bonica i planera vall d’Arcas, aquí ja veiem i notem el vent i sobre tot les ventades que fa en alçada, de moment ja ens traiem del cap fer la travessa planejada, seguim guanyant alçada lentament, no veiem la Jaça de Bronhic, segurament tapada per la neu, això que i volíem fer un menjuc!! I arribem al estany de Pèdourres(2165m) i comencem a encarar cap a la pala cimera (NE) tot deixant per sota i el coll d’Alba. Arribem al cim amb penes i ventades, treure les pells és una heroïcitat. La primera part de la baixada de la pala ha estat una mica anguniosa per culpa del vent, però la resta fins quasi l’estany l’hem pogut gaudir. Resseguim l’itinerari de baixada, però un cop passada la presa en vers de seguir i baixar per el flanqueig, que en aquells moments i estaven caient unes purgues de neu, enfoquem la baixada de manera directa per ma esquerra tot veient el poble al fons, cosa que ja pujant ens havíem estat  mirant. El tema clau era creuar el riu, tot acabat la primera part del descens, però en Salme troba un arbre caigut per on podem passar. El tema és una mica delicat i els primers amb pales reomplen les branques del arbre en neu per poder la resta millor passar, però en aquí més d’un s’en va endur un bon ensurt. Un cop el pas clau ,seguim fins trobar la canonada de nou i la travessem  per  anar a fer un flanqueig tot guarrot per entra matolls per anar a buscar la gran pala final que ens portarà al poble de nou.

l'Hospitalet-près Andorra

l'Artur amb la companya

entrada de la vall d'Arcas

traça fonda


la Regi

cap el vendaval

campi qui pugui !!!!

surtim del vendaval


alguna aprofita per buscar bolets

Presi marcant girs

carving JJ

J.J encarant la pendent

le pas

Txubi en "le pas"

JJ-Lu-Regi-Salme-Txubi-Jo-Artur-Irka i Presi
-


Le fin

el dinar a la Molina
I res el cel és comença a tapar com be havien dit i nosaltres cap el refugi de la UEC de la Molina a fer un bon dinar que be ens el mereixem.