Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

divendres, 24 d’agost del 2012

VOLTA AL GRAN FAXA

VOLTA AL GRAN FAXA
Sortim cap el mig dia en direcció al nou refugi de Bachimaña des de els Baños de Pantincosa, amb la calor que cau i de valent, seguim les passes que aquest hivern passat feien amb esquís els nostres amics Pesch i que tans records amargs varen envoltar aquella sortida,a on el nostre amic Lius va ser acaronat  per la mort...que trist tot plegat. El refu, és completament nou, sembla un hotelet. Tot molt correcte, el menjar el tracte...llàstima que al tenir la tarja de la FEEC i no l’espanyola tenim que pagar un suplement addicional.
El mati enfilen cap el primer objectiu la creta de los Infiernos des de el collado de los Infiernos. La pujada comença forta des de el començament i els passos és van complicant, arribem al primer cim el Gamo Blanco (2986) i seguidament en un flanqueig amb una timba de comte arribem al primer infierno (3075m) la cresta és fa horitzontal en el denominar la marmolada, format per roca de marbre a on la timba esta a canto i canto, però l’espai per passar és suficient per no agafar cagarrines, així arribem al segon cim de 3079m, d’aquest al següent és un baixada i  de nou una nou remuntada per uns passos més senzills. La baixada la fem per el mateix lloc. Un cop arribats de nou al coll anem cap el llac de Tebarrai i el coll de Piedrafita. Baixem cap el altre canto, per la Llena del Cantal , al començament la baixada és força pronunciada, la calor comença a fer estralls, per el que optem per fer un bany al Ibon de la Llena Cantal. Arribem al refugi de Respumoso amb set de birres, ja molta gent, tenim que tornar a pagar el suplement per no estar federats a la federació espanyola...el sopar és rotllo safata i anar passat, si vols repetir tens que pagar el suplement, l’esmorzar el mateix rotllo, a mes, suposem que amb el que ens donem tenim calories per tan sols màxim una hora, ole,ole, sort que portem cosetes per anar picant.  La sortida d’avui anirem acompanyats per la parella Lu i J. Padnon que varem pujar ahir de Sallent de Gállego, a més J.J fa vint anys que va fer el Gran Fatxa(3005m) doncs feia la mili a Candanchu i ens farà de guia.
La pujada al Collado del Faxa, la gaudim sense calor doncs el sol encara no hi toca. Del coll al cim la pujada és per una cresta molt directa però molt entretinguda mirant sempre ben be a on poses peus i mans. Cal esmentar que al baixar fent camí amb uns germans bascos, un d’ells va fer un pas en fals i va caure rodolant, tenint la gran sort que per sota i havia el company Sekes que l’hi va parar l’embranzida de la caiguda.
De nou al coll ens acomiadem dels germans i la parella que de nou tornen cap a Respumoso, nosaltres seguim camí en pronunciada i calorosa baixada  vers el refugi de Wallon, ja en el sector francès. Quin gran refugi, quina solera, però no tenen aigua corrent degut a la sequera d’aquest estiu. Ens toca dormir a les enormes golfes. Com és d’hora optem per baixar al riu a fer uns banys, l’aigua esta estupenda, millor que a la piscina municipal de la nostra ciutat. Ah si parcer!! M’oblidava, aquí SI, que ens fan descompte amb la tarja de la FEEC, sense cap tipus de problema ni retòrica. El sopar més que esplèndid el millor de tots els dies, no així l’esmorzar que és una mica escadusser.
Al mati anem a fer les necessitats  cadascun per on pot, la neteja personal al riu. I tornem-hi de nou motxilles a l’esquena i cap el coll de Marcadau. Al principi la vall és molt planera però de cop i volta puja fortament, sort que encara no ens toca el sol. La ultima part fins el coll és mes planera. Del coll remuntem per la cresta al primer pic de Marcadau (2675m) d’aquest al segon(2677), la cosa és complica una mica , continuem la cresta en direcció a l Punta de la Güega (2726m) però el temps se’ns tira a sobre i optem per abandonar la cresta en un punt que veiem adient per seguir la baixada cap a Bachimaña i Baños de Pantincosa.
El resum una magnifica travessa d’estiu de 4 dies a la volta del Gran Faxa,amb molta calor, uns gran cims i amb molt bona companyia: Artur, Josep, Benet, Xavier, Joan, Lourdes i David.
al fons el nou refugi de Bachimaña

pic i llac de Tebarrai

crestegant els infiernos

3er. Infierno

creuant la marmolada

un bon buit als peus

sobre la cresta

blau sobre gris

per la geologa Nelssi

Artur fen un bany al Ibon de Llena Cantal

J.J pujant cap el coll del Faxa

Salomon noves crestejant al Faxa

Gran Faxa revindicatiu

Artur fen filigranes

refugi Wallon
la marmolada



LU sortint de la xemeneia


dimecres, 15 d’agost del 2012

Descens BTT de les mines de Liat (Vall d'Aran)



Vall de Unyola
Feia temps que l’Angel Escalera ens havia comentat la “Ruta de les mines de Liat”, ell als hiverns treballa de pister a Baqueira Beret i té el territori una mica mamat, però l’hi faltava aquesta ruta que, segons diuen és una de les més radikals en BTT per els Pirineus tan és així que algun que altre i ha perdut la vida. Aprofitant doncs, que estaria per la Val uns dies per fer activitat d’estiu no ens ho varem rumiar gaire.


Barranc de Güerri

Sortim amb l’autobús de línea que agafem a Vielha per baixar a Salardú. El primer pas és anar al bar Montanha a fer una mica d’esmorzar. Seguidament pugem a les bicis i comencem a tirar vers Bagergue, passem pel poble, encara adormit per la fresca matinal. De seguida l’asfalt deixa lloc a una pista de terra seguin per el costat del riu Unyola, que sempre seguirem per el seu marge dret, deixant la pista a l’esquerra que porta al coll de Varradòs.  La pista va fent pujades i baixades per de sota de constants barrancades que cauen de la Serra de Pedescals i Mortu. La cosa és comença a complicar a les Mines i la Reparadora, a on les rampes son molt fortes i tenim que posar peus a terra. A la nostra dreta surt el camí que va en direcció al Mauberme, que més endavant podrem veure la seva gran silueta tan característica. Un cop passat aquest calvari el relleu és suavitza i entrem a Pla del Tur a on al final de tot i trobem una cabana metàl·lica a on ens ve a rebre el gos del pastor per donar-nos la benvinguda i fer unes ensumades. Seguidament surt el jove pastor a fer petar una mica la xerrada, doncs per aquestes contrades segurament poca gent hi passa.

Ens toca tirar de bici, per passar el Pas Estret, a partir d’aquí fins les mines de Liat, el camí és força tortuós, pujades, baixades, pedres... un cop arribat a les ruïnes de les edificacions de les mines, la vista és fenomenal, per sota nostra el llac de Liat, al davant tota la carena que fa frontera amb l´Ariège amb el Tuc de Crabera, Pic de Tartareu..... A partir d’aquí tenim que seguir el GR o unes estaques de color fins la collada de Güerri, cal estar al cas en aquest tram en cas de boira.

Runes de les mines de Liat
A partir d’aquest coll, deixem el camí que marxa cap a l’esquerra per tirar cap el barranc de Güerri i tram extrem del recorregut. 
Tram difícil de descens

La primera part podrem anar fent sense grans perills de caiguda, però al cap de poc rato, el camí va per sobre del barranc amb un precipici prou pronunciat, la tècnica te que ser molt acurada, sense vacil·lacions, els giravolts son molt tancats, tenint que prestar atenció amb les pedres que i puguin haver i sobre tot i si l’herba esta humida. L’ambient és increïble però qualsevol possible errada és mortal, ho podrem anar comprovant en les lapides que i trobem per el camí. Nosaltres no arrisquem i a la mínima posem peus a terra. Al final de tot el barranc s’engorga fins el Pla dels Grauès, a on tot passat el pont ja podem anar més tranquils sobre la bici. Del pla entrem al bosc  ja podrem respirar tranquils fins el refugi  d’Era Honeria que l’Angel coneix al guarda i fem un dinar. A partir d’aquí la baixada la fem per pista asfaltada, deixant la carretera que puja a Canejan, a prop de la carretera prenem el GR que va cap a Lés i cagada pastoreta, doncs és un autèntic calvari de 1,5 km.

Un cop Lés dutxa a una font i a corre a buscar l’autobús que va cap a Vielha.
Segurament una ruta de gama alta, en un ambient impressionat, 42km i 1200m. desnivell.