Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dimarts, 25 de desembre del 2012



Com cada any la sortida de Nadal per fer baixar els torrons i les neules.
Bon any a tothom .

diumenge, 23 de desembre del 2012


pujant cap el Roc de Peborni

meitat torrent

part final

estany de la Balmeta, aprop del refugi


pic Peric a l'esquerra i el petit Peric a la dreta

bosc cremat

dalt el cim amb el salme i JJ Padnon

Pala i llac de Bollosas

refugi de la Balmeta
Cada any per els voltants de Nadal fem una petita sortida per fer el nostre particular sopar de Nadal, aquest cop però la cosa estava poc animada i poca gent varem reunir, uns per una cosa d’altres per un altre, potser falta de motivació per els dies sense neu que tenim, però be, els frikis de neu, sempre estan a punt amb les fustes ben afilades. La sortida la faríem igual i el sopar aquest cop aniríem al Xalet de la UEC, que en veritat varem estar solets, a si, se m’oblidava érem el Salme el J.J Padnon i jo, un bon sopar, tranquil·litat i a esperar el que vindria demà, que en veritat poc ens esperàvem la triomfada gloriosa que tindríem.
Al mati un bon esmorzar, una bon buidar...i cap  a Els Angles. El dia esta radiant, posem pells a pocs metres calor a tope. Pugem per la pista verda de Llaret, per continuar per una pista , no d’esquí que passa  per el costat de la de Lllaret. Anem en vers la ultima pilona de l’estació el remuntador de Coll Roig, trobarem una pista, res 100 metres i trobem les marques grogues de un fora pista, anem seguint en franca pujada seguint les senyals de fustes clavades a la neu. Estem a tocar del Roc de Peborni, que ens queda a la dreta, traiem pells i comencem a baixar en diagonal per el bosc, no tenim ben clar com podrem arribar al fons de la vall, trobem unes torrenteres que ens barren el pas, les creuem per el pas mes elevat, fins trobar l’ultima torrentera abans d’un bosc, caldrà baixar doncs i provar sort. La cosa és molt dreta i la neu al principi no acompanya massa, el torrent s’estreny i la pendent s’accentua, la neu és va mes dureta, però ens anirà ver per encarrilar els girs, ara un fallet i a la vall i serem amb uns segundets.
El descens a estat dels gaupots, dels que fan sortir la adrenalina per les orelles, però ja som al camí normal, amb trobat les marques grogues que venen dels Angles per la vall. Tornem a posar pells i seguim en suau remuntada en vers el refugi de la Balmeta, que el passem per sobre, ja divisem la pala del Petit Peric, ens queda passar tota una seria de lloms fins arribar a la base de la pala. Unes moltes zigue-zagues, el vent l’hi fot de valent, arribem els tres a dalt, ràpidament traiem pells i cap a tastar la pala, que gran!!!quin descens!!!no ens ho podíem ni creure, el silenci del Capcir trencat per crits de joia, fins i tot Salme, feia alguna figura, inclòs varem estar de sort que varem trobar la baixada bona per arribar al refu sense remar. Cal reposar, menjar i pi.... que ara  ens toca de nou pujar, però aquest cop serà curt. Sortim per el costat dret del refugi per una petita valleta que ens portarà a uns llacs, la llum de la tarda és va esmorteint, entre mig del bosc tot és un silenci colpidor, sols els zig-zig de les fustes sobre la neu flonja, quina tranquil·litat, son les ultimes suades, però venen inclòs de gust. Arribem a dalt de la serra de Llaret i anem a buscar el Roc d’Auda i l’últim descens per pistes.
Una sortida com diu J,J 5 estrelles, érem tres però varem anar per feina doncs és una sortida que a la mínima et pot agafar el negre.
Total  6 hores, sense fer el ronsa, 1600 metres de desnivell, bona neu dintre de tot i un lloc fantàstic.
Final de nou al Xalet de la UEC que per 6€, menú de pasta, postres i beguda, que més voleu.

dilluns, 17 de desembre del 2012

VAL D'ARAN EN POLS

dalt del cim, al fons el masis de les Maladetes

a solta Bagergue




encarant la pala

esperant el bon temps

tot ben nevat i fredot
Amb una mica de retràs penjo les fotos de la Val d’Aran desprès de uns dies de neu pols, encarrilo cal el Cal dels Clòsos (2416m) i anar cap a la punta 2395 per baixar per una magnifica pala en direcció Bagergue, com vaig sol no m’encigalo gaire.

diumenge, 2 de desembre del 2012

FOQUEJANT PER LA MASELLA
fora les pistes la neu és peta sobre una base pobre

J.J fen estil a la primera baixada

primers canvis


primeres conveccions


Regina,Xavi,Presi,Xavi,JJ Padnon,Salme,Eladio, Lius

Les primeres nevades i la penya durant la setmana ja ha començat a posar-s’ha nerviosa. Dissabte primera sortida del que serà el començament de la temporada, el lloc la Masella , doncs poca neu a caigut en general a la Cerdanya per aspirar a quelcom més, és a dir farem un primer contacte i sumarem desnivell.
Ens trobem tot el grup al mati a esmorzar al Petit Bar a Ribes de Fresser, a davant del Hotel Prats, lloc tranquil amb uns bons entrepans i lavabos nets i polits (6€aprox  bocata – refresc i cafè), alguns ens trobem desprès de l’hivern passat i és tenen que comentar moltes histories d’aquest estiu, per això que sembla que no hi haver-hi presa per marxa.
Un cop arribats a pistes ja veiem la gran quantitat de gent que esta foquejant per les pistes, sembla una cursa, moltes cares conegudes. Be anem per feina i a fer desnivell, uns arriben als 1600 m i altres a 1100, no esta mal per ser la primera.
Decidim plegar per anar a fer el dinar de germanor i començar a fer plans per la temporada. Lloc elegit, el bar restaurant de les Alabaus que ja havíem estat altres cops que fèiem sortides per la Cerdanya,i que al estar les pistes tancades si esta molt tranquil. El menjar prou be aixi com el tracte, els serveis son fora al costat de les pistes i estan molt be, inclòs és poden fer servir si aneu amb furgoneta a dormir, doncs obren a primera hora del mati.
Resum bona jornada però encara falta que nevi més per aquest sector.

dilluns, 26 de novembre del 2012








MONTSENY GR 5 A COLLFORMIC

Amb el dia mig ennuvolat i boirós el Montseny flairava a tardor, itinerari curtet per anar resseguint el GR 5 des de una mica més amunt del poble del Montseny tot seguint la carretera la qual deixem en unes cases per anar al que en diuen la Pocafarina, en baixada fins el pont i Moli de la Llavina, remuntem per seguir el GR uns 150m de desnivell per corriol no ciclable, per arribar a l’ermita de St. Marti. De aquí en pista en molt bon estat tot planejant i en baixada al principi, passant per el Vilar (font del Vilar) a on comencen les pujades una mica més fortes però sense embafar cap a la Castanya, passant per el davant de la font del Boscàs, una mica més amunt la casa de les Mirones, amb la font de la Verneda i cap a la Cortada amb les seves espectaculars vistes del Montseny, s’ha acabat la pujada anem seguint ja en pla donant la volta al Serrat de Puigventós i tot seguit en un tres i no res no ens donem compta que ja som a dalt de Collformic, llàstima que el bar esta tancat, i com és fa tard tirem pel dret per carretera fins el poble del Montseny.
Km totals.- 28 dels quals 12 de pujada. Horari de 2 a 3 hores.



diumenge, 25 de novembre del 2012

busqueu al Talibá

riera del salt de l'aigua


Jose se l'ha juga

talibá Querolet

aires de tardor al sot de l'Aram

salt de l'aigua

cova de l'Aram


riera de l'Aram




ni mes ni menys que 30%


ja hi som
SANTA SUSANNA  - MATARÓ BTT.-
El troc-troc del tren acompanyat per el solet de ben d’hora del matí i el mar en calma, fa que una mica més ens passem l’estació de Santa Susanna. La ruta aquest cop la portava en Kiku, tot preparant la posada en escena del circuit BTT per la Costa Brava, anàvem a estudiar el terreny, però boí així la cosa és presentava dureta, no sabem si  és per això molta penya és va tirar enrere i va preferir anar a fer el vermut a Cal Margarit. En canvi ni ha d’altres com en Jaume Querol ( El talibá ) que tot haver arribat de la ruta en BTT per el Pakistan, diu que surt a buscar el pa i el trobem emmerdat en la sortida.
Sortim doncs des de Sta. Susanna, en vers territoris desconeguts, i el primer bon dia, és una ensopegada entre (SB) Salme i Regina, de la qual sabates blanques surt il·lès i la Regi, marge avall. Al final un petit ensurt. La ruta comença pintant molt be, sembla mentida que ho tinguem al costat de casa i en tants anys que anem en bici mai havíem estat  per aquestes contrades,
Camins plens de fulles i humitat , olor a bolets i al costat la petita riera que i baixa aigua transparent, deixem la pista per prendre un corriol per anar a veure el Salt de l’Aigua, verdaderament molt guapo un petit salt d’aigua ,com diu el seu nom, entre mig d’una gran vegetació, com en una selva, però al Maresma, que estrany tot plegat. Reculem per endinsar-nos cap el Sot de l’Aram, però primer entrem a la seva cova de uns 10 metres, que sort que el Talibá Querolet porta una llanterna de supervivència i ens i podem guaita una mica. El Sot de l’Aram és un lloc molt guapot, un bosc molt atapeït, un rierol que i tenim que anar posant els peus i les bicis, doncs la ruta va per el vell mig, son uns 15 minuts de porteig, però la veritat és que el paratge val molt la pena, quasi podríem dir que els 5 punts de valoració de la sortida son en aquest paratge.
Sortim del sot i ens posem a les brases, trobem la pista que ens portarà al Coll dels Tres Termes i a les rampes del diable, de uns 20 a 30%, d’infart!!!, superat l’entrebanc, ens dirigim en baixada, que ja toca vers Calella i el Coll de d’Era d’en Mora, suau baixada cap a St Cebrià de Vallalta, per una vall encara humida doncs encara en aquelles hores el sol encara no hi ha tocat. Arribem a St. Cebrià i en  Querolet diu que és hora d’anar a comprar el  pa i és retira, potser perdrem la seguretat que imposava aquest valent.
Anem cap el següent destí, la Creu de Canet, corriols i més corriols, uns pujent menys que altres però semblant no tenir fi, a la fi toquem creu, però la cosa se’ns  ha fet llarga i decidim que fer, si seguir cap Arenys de Munt o cap el de Mar, i optem per aquest, per això prenem direcció Canet per un corriol trial-lero molt guapot que ja havíem fet algun que altre cop, fins l’entrada del poble, en aquest punt teníem que seguir un Track de (SB) Salme i no el troba, la veritat sort d’en Txubi que és recorda de la ruta, que no ens porta a Arenys si no a l’altre punta de Canet.
Ja va sen  hora de tornar i estem al “quinto Huevo”, per el que decidim anar seguim per la costa maresmenca, tot flairant les olors de peix dels seus restaurants fins arribar a Mataró mig morts de gana.
A sigut dur, molt dur, alguns fins i tot han sofert les esbratcides de la mort, però a valgut molt i molt la pena tant que segurament a estat el principi per anar descobrir nous horitzons per aquestes contrades que no tot és la Quadra, i com va dir aquell veterà del mon del BTT: “amb  torno a casa amb el cul ben ensetat “
Han sigut 48km amb 1200 de desnivell i han fet penitencia i dejuni la penya del Sorreig: (SB) Salme, Kiku (guia), Regi (la novia del guia), J.J Padnon ( copilot de Traks), Taliba Querolet, Jose, Txubi i jo mateig.
<iframe frameBorder="0" src="http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=3660021&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" width="500px" height="400px"></iframe>

diumenge, 18 de novembre del 2012

Regi-Salme (SB)-J.JPadnon-Kiku-Jose


font del Mal Pas,amb poca aigua

boires a la Creu de Rupit

torrent de l'Oradella


regina i Kiku en el tram clau del pont
basalts d'aigua JJ proba de no mullar-se

sota el pont

Salme (SB)  enfangat


Artur i Jose en la pujada del Cirerers

el mar al fons Mataró
PER TERRES D’ARENYS DE MUNT
El dissabte s’aixeca plujós però boí així decidim tirar endavant amb la sortida proposada a més sabent que la penya del Vallès no venent intentarem fer-ne una de bona.  
Sortim de Mataró cap a les Cinc Sènies, la pluja va caient pausadament però sembla que la cosa amainarà doncs per el cantó del mar s’entreveuen petites escletxes de sol . Passem per Llavaneres esperant a trobar al noi de Sant Esteve, al qual no el trobem, de segur que deu estar en algun bareto fen un cafetó. Seguim en direcció la hípica de Llavaneres, per el camí del kiwis per tot seguit pujar per Sta. Monica. La boira de mica en mica fa acte de presencia. Arribem a dalt la Cornisa per seguir cap a la Font del Mal Pas, a on ens trobem al Artur, que a l’ultima hora s’ho a rumiat i a vingut. Continuem cap a  la Creu de Rupit i Pi de Buac, be ja en tenim prou de pujar i comencem la llarga baixada en vers Collsacreu tot passant per la Casa Nova de Pibernat. Un cop a territori del Montnegre, resseguim  el GR 92 per d’urbanització CollSacreu i per en un punt anar a buscar un corriol que ens portarà cap el Pla de les Carcassés i d’aquí anem a buscar una petita pista que ens baixarà per el torrent de l’Oradella que esta tot humit i ple d’ambient de tardor, fins la trobar la carretera d’Arenys  St. Iscle, la creuem per sota el pont, el camí esta completament inundat d’aigua, cal no badar per no fotre els peus a dins. Ara tocarà pujar i de valent per situar-nos per sobre d’Arenys de Munt,  un cop ja patit la forta pujada i situats a la Serra dels Termes, ja ens trobem envoltats de cireres que ham pres el color de la tardor, resseguim la serra per pista i en un moment donat prenem un corriol molt bonic que ens portarà en baixada cap Arenys de Munt. Aprofitem per agafar aigua de una font del poble, a sobre de les bicis ja portem una quantitat de fang considerable. Creuem el poble per anar a buscar un polígon industrial i el pujador heavy que ens portarà cap en direcció el Pollastre, i vaja quina pujada, sort de les vistes!! Un cop dalt del Pollastre, seguim ja pista en baixada . Amb el sol que ja a sortit i la suor que hem agafat en la pujada més d’un és queda en màniga curta, ara direcció Caldetes tot el que ens queda fins arribar-hi és baixada, al davant ja tenim el mar.
Caldetes passeig marítim, el Balis olors de menjars la gana que ja ens entra, Llavaneres, el noi de St. Esteve, que no s’el veu, remuntem cap a les Cinc Sènies i de nou cap a Mataró tot xiulant i cantant que tan sols han estat  49km i 1200 de desnivell, en 4 horetes.