Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 2 d’abril de 2018

Sortides de Pasqua per la Vall de Boi


Les primeres calors de la primavera han començat arribar, els prats baixos comencen a despertar  amb colors de primavera, però aquest any les nevades generoses han deixat les muntanyes ben curulles de neu que de mica en mica la primavera és fa notar als Pirineus.
El hivern tan generós de neu però ha provocat  el que feia molts anys que no passava, els accidents per allaus. Tots els practicants d’esports d’hivern sabem molt be aquest risc que s’assumeix  al desembolupar la nostra activitat en aquest context de perillositat, però en mes o menys maneres alguns la afronten. Ningú n’està exclòs per molta experiència  en el tema que siguis, tenim alguns casos molt concrets en els accidents ocorreguts aquesta temporada, però això no deixa que una bona conducta i prevenció faci que la sortida a muntanya és porti a bon termini. Jo precisament no soc un especialista en el tema i no soc tampoc el qui per opinar tècnicament sobre el problema dels accidents provocats per allaus, però recopilant una sèrie d’articles publicats sobre el tema podem treure una sèrie de passos, que si be és veritat que no ens salven la vida, al menys ens ajudant una mica a desenvolupar una sortida mes segura, us dono un parell que en semblant els mes importants des de ja us dic la meva total inexperiència en tractar el tema, que sempre és millor haver fet algun curs d’allaus i haver llegit algú del tema.  Com be és diu, al igual que en la carretera, ja molta gent que fa infraccions i en veritat per les infraccions comeses encara hi ha pocs accidents hi de vegades la gent que va mes prudent en  algun moment paga les infraccions comeses per altres.
Podríem començar per els aparells de recerca (ARVA), molta gent el porta, però algú el sap fer funcionar en cas de necessitat? Estem tan segurs que no ens tocarà que alguns ni  se’n preocupen.
Els informes que és donant cada dia del estat del mantell nival, per escales de perillositat, algú se’ls mira abans de la sortida per saber com esta el mantell i la vessant mes segura o perillosa?
Un risc 3 que baixa en qüestió de hores o dies a 2, és assumible en pendents exposades?
Baixar una pendent que no hem pujat, en mala visibilitat que comporta no saber com esta el terreny, és una bona opció?
Hem previst una escapatòria en una ruta no prou segura?
Hem sigut previsors en traçar diagonals tan de sortida en pendent com de pujada?
Deixem espais de seguretat tan en pujades com de baixades per ser atents a la gent que tenim tan a sobre com a sota nostre?
De vegades el “pow” ens fa perdrà l’oremus, però si la vessant no és segura és millor fer els girs per on ha baixat el primer i deixar les filigranes per  els mes agosarats.
Be podríem enumerar molts factors i ja s’ha escrit un munt sobre el tema, Bruce Tremper un famós guia i gran expert americà del tema dels allaus ens diu ja per acabar el tema per avui:
“Una pendent de 30º pot ser molt divertida. Reserva el terreny extrem per quan les condicions siguin extremadament estables. Fuig dels agossarats. Un verdader expert és humil i pren decisions conservadores.”


TOSSAL DE RUS (VALL DE BOI)



VALL DE SANT MARTÍ




TOSSAL DE RUS

PORT DE RUS BAIXANT DEL CIM









Aquesta setmana santa si ha tingut una cosa és la inestabilitat del temps i de la neu, les dues coses fan un polvorí. Busquem una sortida prou segura per el sector de Boi, encara que el temps sembla segur que no ens deixarà fer gaires coses.
Pugem per la vall de Sant Martí i la deixem per enfilar-nos per el camí d’estiu cap el Port de Rus (millor seguir per el marge dret del riu i després girar a la vall de Rus), la vall és ampla i anem pujant plàcidament, el núvols tapen les muntanyes, de mica en mica anem en sumant que la cosa no pintarà gaire be. Arribem al Port de Rus sense cap tipus de problema. La ruta que teníem prevista era seguir la carena cap el Tossal de Rus, pic de la Mina , Tuc de Moró i baixar per la vall de sant Martí, però noi, un cop arribats al primer cim (Tossal de Rus) i veient que no veiem res optem per girar cua. El descens el fem mes a l’esquerra de per on hem pujat, però la neu esta penosa, solsament a mitja baixada la cosa no és fa millor per esquiar.







CAP DE RASPES ROIES - PIC DE MORÓ (VALL DE BOI)




Si ahir feia un dia a mitges dites, avui al mati fa un negre colpidor, son quasi les deu del mati i no sabem si tocar el dos cap a casa o que fer.  Optem per pujar a les pistes per veurà si al menys estirem les cames.  No sortim ni del cotxe, neu i vent, que fem?.. Esperem un a estona....que fem?..... Va 5 minuts....va toquem el dos!!!!....espereu-ho!!!  una clariana!!!!....provem? ....vinga esquís al peus i anem pujant per el sector que tenen les pistes tancades, els núvols van i venent, inclòs fa caloreta, la nevada de la nit a deixat el sector tancat de les  pistes fenomenal, obrim traçada per sota el Bony de les Pales i d’aquí arribem al coll que mana cap a la vall de sant Martí, seguim pujant ja amb mes vent cap el Raspes Roies, ens amaguem a sota una muntanya de neu per protegir-nos del vent i traurà pells. Les intencions eren unes, però degut a la inseguretat del temps i l’hora que hem sortit ens fan canviar les idees, anem cap el Tuc del Moró i baixem per el coll cap a la vall, traiem pells i pugem de nou cap el coll que dona a les pistes.  Bona i brutal baixada per les pistes encara verges.







LO PRESI, AL FONS VALL DE MALANYEU

BAIXADA DEL COLL DEL TURO DE MORÓ

REGI OBRINT TRAÇA AL SEGONT COLL

JOSE

EL NOI DEL MONTSENY

J.J  PADNON

REGI



En aquesta sortida hem sigut:  Lo Presi, Benet, Lius, Jose, Sebes, Regi, J.j Padnon i jo mateix.



I be per anar acabant, s’ensuma la Primavera Catalana, tenim neu a dojo molt a prop, encara podem fer sortides al costat de casa aquí us deixo com esta la Cerdanya i el Capcir des de el Mont Llaret. (aquestes fotos varen ser fetes el únic dia ben bo de tota la Pasqua, el diumenge)


a l'esquerra Pics Roigs i Carlit, Mont Llaret a la dreta

De esquerra a dreta: Pic de la Grava, Portella de Catalunya, Peric i Petit Peric, Morters


De esquerra a dreta: La Molina, Masella, plenes de neu, Cadí i Bolloses

Pirineu oriental amb neu però mes ventat





diumenge, 18 de març de 2018

Bastiments 2 i Coma de Vaca



Els “buscadors de pow”  tenen certa similitud amb els “surfers”, buscant  en lloc adequat, el moment adequat per encarrilar la sortida, mirant i remirant els  dades  meteorològiques, uns amb la neu i els altres amb les grans ones, de vegades però, desprès de moltes informacions obtingudes la cosa fa llufa i la emprenyada és superior, però hi  han vegades que la providència et porta al lloc idoni en el moment idoni, és llavors quan la penya  troba el seu objectiu.
Aquest és el cas d’aquesta setmana, be ja en portem moltes en situacions difícils de controlar, però aquesta anàvem al límit, unes nevades de tarda –nit, un mati que ja veuríem si és resoldria amb bon temps, degut a tot això molta penya és tira enrere i sols som tres: en J.j Padnon, en  Seques que aquest any no ha fet gaires sortides i vol provar sort i jo, i res, cap a Vallter s’ha dit.
Un cop arribats a les pistes patim per que sembla que no hem encertat, dia ventós i núvols de retenció al nord, enfocarem doncs cap el coll de la Marrana i si cal recularem.
Però com per art de màgia abans de arribar al coll, s’obre el cel i para el vent, al davant el Bastiments amb una pala que ja intuïm per el neguit que allà hi ha el pow-pow. Comencem a enfilar rapit, deixem enrere en Sekes que anirà al seu ritma, no arribem ni al cim, nosaltres anem a l’ho nostre, pells fora i a xalar, impressionant, per d’arrere ens venent d’altres i cadascun tria la seva línia, això és una passada!!! Veiem en Seques que encara esta pujant, arribem a baix de la pala, fora pells i de nou cap a munt, estem ben sonats, veiem en Sekes que comença a baixar, arribem a dalt de nou, pells fora i tornem-hi fins trobar al Sekes.
Però la gresca no s’ha acabat, anirem cap a Coma de Vaca, convencem al Seques de venir, que no és fa pregar  gairei de nou, pastis blanc, de nou pow i així anem tirant per la vall fins que la cosa ja planeja. És hora de fer un menjuc, fa caloreta , fa sol i neva una mica, ja surten alguns núvols per el sector nord, és hora de tornar a remuntar.
Ha sigut una gran jornada, el sector de Coma de Vaca esta a petar de neu, Tirapits, Infern, tot el cercla i la vall curulla de neu. Arribem a dalt la Marranan i una ultima ullada a les muntanyes, el Bastiments petat per tot arreu, sector de la Dona i Mantet mes ventat, així doncs no cal anar massa lluny per trobar de moment bona neu.
 Ah! i al final 1400 metres de desnivell positiu.



ventada al Gra de Fajol










J.j Padnon

el noi de Milany Sekes