Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

En Roc, el gos Neu i el gat crestes

Divertides vinyetes sobre les aventures d'en Roc, el gos Neu i el gat Crestes.

Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 21 de maig de 2017

Els 4 Colls o be "The dead had price"


La ruta que a continuació us explico és se’ns dubta una de les mes dures i explosives que tenim per la zona del Parc Natural del Corredor, el perquè be donat per les quatre pujades que i tenim i en concret la numero tres, que se’ns dubta se’n dura la palma d’aquest poker. Cal dir que encara que les pujades les farem sobre tot per pista, les baixades les farem per corriolets ben ombrívols i divertits que ens faran passar una mica la suor que haurem patit en els esforços de les pujades.
El recorregut doncs serà el següent, sortirem de Mataró per anar a buscar la primera pujada i que ens portarà al primer coll de Roca Martina o com alguns bikers de la zona l’anomenan “el torrent de l’Aurelio”, ja  a la pista de Can Bruguera la seguirem en direcció cap a Can Xerrac i a continuació anirem a buscar el corriol que dona la volta a Lorita, per tornar a trobar la pista que veníem, en aquest punt que trobem la pista prenem un corriol a l’esquerra i ja en baixada cap els fondos de la pista que va al Mal Pas, seguim per la planera pista per anar a buscar la segona pujada del dia “la Corbata” que ens portarà cap a la plana de Can Vallalta, seguim uns metres la pista per tornar a buscar un corriol a ma esquerra que ens portarà a una bona baixada cap a les fondalades de Canyamars. De nou agafem la pista que puja cap a la Creu de Rupit, però anem de baixada i plàcidament, cal agafar forces per el que vindrà ara, cal dir en el respecta que la pujada que vindrà a continuació per la seva orientació, duresa..etcètera, etcètera, millor no fer-la en dies de força calor, be com deia seguim baixant tot passant per davant del Pou de Glaç i a punt d’arribar al poble de Canyamars, girem a la dreta i comencem la terrible pujadota del “Gall” tal com una cresta a mesura que anem pujant anireu poden contant els repetjons, més o menys uns 16, fins arribar quasi per sota del Puig d’Aguilar, sobre la cota 400, la pista fa un tomb sobtat a l’esquerra i aquí ja podem respirar, anirem planejant en direcció a Sant Andreu del Far, i sense arribar-hi, agafarem el GR92 a prop de Can Bosc i així arribarem al tercer coll de la jornada el de l’Argila, seguim el GR, tot passant per el Solei del Corredor. Deixarem el GR, que puja cap el Corredor i agafarem la pista que va per de sota la carena, tot fent pujades i baixades i ja en direcció cap a la Creu de Rupit i buscar la ultima pujada la del Coll de la Ferradura, aquesta en respecta les altres mes curta. I res el demes bufar i fer ampolles direcció cap a Can Bruguera i Mataró.
Sens dubta una de les rutes mes explosives de la zona, cal guardar-la per ocasions determinades quant us venen a veurà amics de tota la vida.

Vàrem ser: la Regi, Artur, Txubi i jo.
1400 metres de desnivell i uns 45km.

(abans d’arribar a la Creu de Rupit se’n va acabar la bateria del GPS, però be tot és un SPP i abans d’arribar a Mataró el mateix, però res a un km, més o menys)


Pou de Glaç

arribant a dalt del Gall

Camps de la Serra

a punt d'arribar a la Creu de Rupit

al fons Burriac tot baixant de la Ferradura








diumenge, 14 de maig de 2017

Mataró cap el Vallès, comença la temporada betetera

el recuperat Eladio


Un cop passada la temporada de les sortides a la neu toca treure de nou la maquina de dues rodes i per això hem preparat una bona ruta per començar de nou la temporada.
La ruta proposada anirà del mar cap el interior, el Vallès tot creuant la Serralada Marina i la Serra del Corredor, amb pistes i corriols que ens endinsaran a paisatges i racons de gran bellesa, de molt segur una de les millors rutes d’aquestes contrades.
Doncs be, dissabte mati, sortim de Mataró i enfilem cap el Parc Forestal per la pujada de Cal Laru tot passant per el costat de la font dels Tres Ratjos, un cop a la cornisa anem a buscar la baixada cap el poble de Dosrius, a on anirem a posar aigua al safareig del poble. D’aquí anirem a buscar la pujada al Castell de Dosrius, però ho farem tot anant a buscar el camí que surt del restaurant de Can Batlle i que enfila per el bosc per un sender utilitzat per tir amb arc fins arribar en forta pujada a les Costes d’en Vergos, un cop aquí trobem la pista que ens portarà cap a la urbanització de Can Massuet, d’aquí direcció al Far sense arribar-hi doncs a agafarem un camí que ens dura cap el Camp de la Pedra, que en aquesta època del any esta tot tacat de vermell de les roselles, seguirem al costat del camp, al davant ja tenim el Montseny i les planes del Vallès, seguim cap a la bonica casa de Can Ferrerons amb la seva imponent alzina centenària. Passem per davant la casa, ara és lloga per temporades o caps de setmana, i anem seguint per la pista en suau baixada ja en direcció cap a Collsabadell, però al tanto!!, en  un revolt de la pista anem a buscar un corriolet que ens portarà a fer una bona baixada per un reco força amagat, les Artigasses, una bona descoberta, que ens porta a l’ermita de Sant Sadurní de Collsabadell. Ara el camí és plàcid passant per el costat de camps de cultiu i a la dreta la via del tren. Anem seguint fins trobar la carretera de Llinars a Dosrius, la creuem i agafem una pista asfaltada (planell indicatiu) passant per variem masies, la pista que volíem fer esta tancada i barrada, segons ens explica una veïna el propietari no te ganes de que la gent passi per allà, busquem una alternativa i tornem a recuperar el vial que va al costat de la carretera fins passar per dessota un pont i enfilem una forta pujada que ens dura a un seguit de corriols i corriolets fins a sortir a una pista que ja ara si ens porta al xiringuito de la Torrassa del Moro. Corriol trial-ler que ja coneixem cap el Collet, per aquí ens trobem un cotxe que és para, l’amic Eladio que viu per aquesta zona ens ha vist de lluny i ens ha vingut a veure’ns. Ens ha fet gracia trobar aquest xicot, a mes que ha estat un temps de baixa degut a una caiguda amb la bici, ara sembla ser que aviat el tindrem de nou en nosaltres. I res des de el veïnat de Sant Carles a tocar amb el coll de Parpers de nou ja veiem el mar ara tan sols ens queda baixar cap a Riudemeia per un corriolet força divertit de baixada i cap a casa que va sent hora de dinar.

No esta gens malament, per ser la primera sortida, a mes la ruta val molt la pena i hem descobert noves zones que encara no coneixíem.

Bikers del Sorreig: Artur, J.j Padnon i jo.

47km i 1200 metres de desnivell. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17741781





Can Ferrerons

l'alzina


Sant Sadurní de Collsabadell

la Torrassa del Moro



dilluns, 8 de maig de 2017

Mulleres amb esquís




No se perquè, però aquest cop teníem la impressió que si anàvem cap a Benasc i en concret cap a la Vall de l’Escaleta, triomfaríem, tan per la qualitat de la neu com per el temps, un cop allà teníem pensat fer algunes cosetes ja que el temps pintava tant i tant be.
Doncs be, un nodrit grup del Sorreig anem el dissabte a la tarda cap allà, fen estada al “ Hotel Parque Natural de Benasque”, que altres vegades ja hi hem estat i ens agrada d’allò mes.
El diumenge, segons tots els partes del temps vistos donaven un dia assolellat i això ja ho teníem coll avall, però al arribar a Besurta el diumenge molt d’hora tot aprofintant que era la primera setmana que obrien la carretera, veiem que del vessant francès entraven forces núvols, ai las!!, com sempre molta gent per tot arreu. Ens posem a la cua de tota la penya que va al sector Maladetes i Aneto, nosaltres els deixem i anem completament sols vers el Pla d’Aigualluts, quina delícia i quina tranquil·litat deixar enrere tota aquella munió de gent.
Anem fent amb les bambes posades fins trobar el torrent encaixonat ja ple de neu que és troba a ma esquerra del pla, aquí amaguem les bambes sota de unes roques i ja ens posem els esquis als peus.
Els núvols i les boires és van obrin i tancant donant pas a estones de sol, però la cosa no pinta gaire be, en algunes estones la boira no ens deixa ni veurà mes de un metre...brrrr...qui deia que faria bo? Ja no les tenim totes i de les coses que volíem fer ni tan sols sabem si podrem pujar al Mulleres. A la alçada de 2800, se’ns obre el cel i veiem al davant el cim, obrim traça rapit per veurà si hi podem arribar i veiem quelcom.
Un cop al cim, no veiem res de res, sort de les fites, uns moments de claror i les fotos de rigor,
Ens calcem els esquís i esperem el moment....per fi....ara....una estona de solet, les boires és retirant, la neu esta perfecta, increïble per aquestes alçades, una delícia, crits de joia. Per un moment decidim tornar a remuntar cap el Pic de Salenques (2990 metres quasi un 3000) te una pala amb molt bona pinta...dubtem si tornar a posar pells o seguim baixant amb el solet i gaudint de la baixada que ens queda....no ens la juguem serem conservadors i tirarem avall, el descens és memorable la neu esta cremeta guapa, arribem als plans de sota el coll de Toro, frontera amb l’Aran i al d’arrere nostra és torna a tapar, l’hem encertada!!
Baixem per el tub final i busquem les bambes amagades, s’ha acabat!! Tornem cap el Pla d’Aigualluts a on ens trobem la Montse i l’Angi que ens fan les fotos de rigor.
Resum final de la sortida, el temps ens ha donat una treva, la neu una de les millors de la temporada i un bon record, doncs per molts serà la ultima sortida de la temporada.

Vàrem formar part de la penya sorralenca: Artur, Txubi, Regi, Benet, J.J Padnon, Lu Marzo i jo, equip de suport la Montse i l’Angi.



l'Aneto al fons

aqui ens posarem els esquís al peus


la Forcanada al fons




Txubi


El Noi del Montseny, el coll Alfred al fons



L.Marzo

J.J Padnon



Regi



Pique-nique de cloenda




diumenge, 30 d’abril de 2017

Circular per Tres Països amb esquís de muntanya






Després de passar la nit al Xalet Refugi de la UEC de la Molina, fen degustacions de patxarans casolans fets per els consocis del Sorreig, Presi i Benet ens disposem l’endemà anar cap el sector del Pas de la Casa a on deu ni do la neu que hi ha encara, a mes de la que ha caigut els últims dies. Arribem i deixem els cotxes a l’entrada d’aquest magnífic poblet andorrà fronterer amb França, el dia és fred i ventós, però amb molt de sol. Avui som molta colla doncs han vingut la colla dels Pesch. Comencem doncs tranquil·lament deixant el poblet enrere i encarrilem cap el estanys de les Abelletes, la traça és fonda i el fred va passant a mesura que anem pujant, el vent encalma i la calor és fa notar. La pujada mes costeruda serà pujar el Port de Fontnegra, el qual els últims metres posarem grampons, doncs la cosa  esta força dureta. Un cop tots a dalt trèiem grampons i seguim en pla per de sota del Pic Negre d’Envalira, el qual és tenen que treure els esquís per arribaria, però aquest avui no toca i ens dirigim al seu veí el Pic d’Envalira (2827m). Trèiem pells i ja enfoquem la baixada directa per la vessant Sud, la neu esta pesada i molt humida, la pendent és va redreçant força abans d’entrar a la clotada, cal dir que aquesta baixada la tindrem que fer sempre que les condicions siguin les apropiades doncs és propen-s’ha a formar-hi placa a dalt de tot. La primera part del descens la neu és força humida i pesada i costa encadenar els girs. Un cop la cosa és suavitza la neu va millorant, nosaltres continuem baixant cap el torrent d’Engaït, en una zona mes planera tot tocant territori català. Tornem a posar pells i remuntem vers a la Portella Blanca d’Andorra que tenim ja ha tocar. Pells fora i ara si bona neu cremeta en territori francès cap a la Pleta de Barrera en la Vall de Campcardos, anem apurant la bonica baixada fins que les fustes ja no llisquen mes, aquí si que hem xalat de valent. Ara tornarem a posar pells de nou i ens traiem roba, doncs la calor és fa notar i ultima pujada de nou cap el Port de Fontnegre i de nou a Andorra. Ara si ultima baixada cap el Pas de la Casa tot passant per el Coll dels Isards i després per pistes, que ja estan tancades.

Resum una bona circular passant per tres Països i gaudint de bones vistes i bona companyia. Ens retirem tot contemplant les muntanyes del voltant, miris on miris tot esta trillat de traces, inclòs les pistes d’esquí, sembla ser doncs que per uns la temporada ha acabat però d’altres encara la estan aprofitant. Com a data de neu, el sector de Grau Roig, Montmalus, Pessons....estan d’allò mes be. El sector de Soldeu i Tarter també és pot foquejar, res que Andorra encara s’hi poden fer moltes coses.


Gent de la Sortida: Lius, Pep, Xavi, Miquel, Lu Marzo, J.j Padnon, Benet, lo Presi , Txubi i jo.





J.j Padnon i Lu Marzo

Lius clavant puntes

Txubi arribant al Port de Fontnegra

Xavi Vidal i al fons el Pic Negre

Pic d'Envalira


Xavi Vidal

al fons a l'esquerra la Portella Blanca

Miquel

Txubi




Portella Blanca

Benet el noi del Montseny

Txubi baixant cap a la Vall de Campcardos


al fons les traçes de la Portella


ultima pujada cap al Port de Fontnegra


Pep, Lius, jo,Miquel,Txubi,lo Presi, Benet i Xavi